El passat 30 de setembre, Amposta va acollir la II Cimera Social per la Sequera, una jornada on van participar més de vint organitzacions amb un objectiu clar: denunciar la falta de maniobra per part del Govern de la Generalitat, pel que fa a la gestió de la sequera i del recurs hídric en general. "La sequera que patim no és només causada per la falta de pluges (...), és urgent abordar tot el seguit d'interessos econòmics que hi ha al darrere", asseguren les entitats participants.

Així doncs, els col·lectius han denunciat a l'acte que es tracta d'un problema on no només té incidència el canvi climàtic i la falta de pluges, sinó que cal sumar-hi la poca voluntat per part de les autoritats. Actualment, Catalunya es troba en estat d'emergència climàtica per la forta sequera que es viu al territori, on les conques internes tan sols arriben al 22,5% de les reserves d'aigua.

La jornada no només va servir com a toc d'atenció al govern, sinó que va marcar l'inici de la campanya anomenada 'D'on no n'hi ha, no en raja', un moviment que vol lluitar per fer evident la necessitat de buscar una solució al problema i que neix "fruit de tot un camí que han anat seguint les entitats socials i ecologistes que denunciem la gestió de l'aigua", afirma Dolors Catalan, membre del Grup de Defensa del Ter.

L'arrencada d'una campanya que posa el focus en els interessos econòmics

"La idea de la cimera era acabar de definir l'estratègia per denunciar els interessos privats i influir en el debat polític, a més de sensibilitzar la població, perquè nosaltres entenem que això no és només manca de pluja, sinó que és una escassetat que ha vingut per quedar-se", destaca Catalan.

La campanya en qüestió compta amb sis prioritats: una gestió pública de l'aigua, el tractament de la contaminació i la preservació de les masses d'aigua, garantir el dret humà del sanejament de l'aigua, frenar l'urbanisme i el turisme gran consumidor d'aigua, canviar el model agrícola ramader i evitar els transvasaments.

"Exigim una gestió de l'aigua pública, democràtica, justa i adaptada al canvi climàtic" defensen. Els col·lectius adherits asseguren que la clau per combatre la crisi meteorològica resideix en "reduir la demanda d'aigua i abordar l'arrel del problema", cridant primer a la reflexió i després a l'acció, per saber exactament quines són les grans demandes d'aigua que té Catalunya.

El sector agrícola, la ramaderia i el turisme, els principals consumidors

"Les entitats que estem sota el paraigua de la cimera ja fa molt temps que estem treballant pel nostre compte i fa un any i mig que ens vam posar en contacte per treballar conjuntament i aportar solucions globals contra la sequera", explica Catalan. L'esforç ha permès recollir dades que evidencien els principals problemes amb l'aigua i, per tant, on es requereixen més accions.

Tot plegat, resulta ser "una mostra de com els interessos econòmics van per sobre les necessitats ecològiques dels rius" i van més enllà d'una sequera meteorològica, sent "una crisi d'escassetat i saqueig d'aigua".

Per una banda, destaquen el consum del sector agrícola. A Catalunya, el 72,2% de l'aigua es destina a l'agricultura, una xifra elevada que, en part, és provocada per la gran crescuda de grans explotacions entre cent i dues-centes hectàrees i, a conseqüència, la gairebé desaparició de les petites explotacions. De fet, el territori és líder en exportacions agroalimentàries, portant gairebé un milió de tones de fruita i hortalissa a l'estranger, necessitant litres i litres d'aigua.

El segon àmbit que posen en relleu és el ramader, ja que es necessiten grans quantitats d'aigua per mantenir la salut del bestiar que també se'n va fora. "Utilitzem la poca aigua que tenim per exportar-la en forma de carn, fruita i farratge, però aquí ens quedem amb els residus, els components tòxics i la contaminació", assegura Catalan.

El porc és l'animal més tractat i, de fet, hi ha més porcs que persones al territori, set milions set-centes mil persones, front set milions nou-cents mil porcs, sobretot provinents de macrogranges i grans autors corporatius en lloc de petites granges familiars.

Ambdós àmbits units són els que acaben contaminant les masses d'aigua del territori i, alhora, inhabilitant l'ús de pous i aqüífers imprescindibles en el context actual. De fet, s'estima que el 22% dels rius i el 23% dels aqüífers estan contaminats pels purins dels camps.

Sobre la mateixa línia, el sector turístic també acaba agreujant la sequera. Des de l'associació, asseguren que la majoria dels municipis que pertanyen al litoral no tenen prou aigua per satisfer la demanda estiuenca a causa de la gran massificació turística. A més, en ciutats com Barcelona, els hotels són els principals consumidors, una "injustícia amb l'ús de l'aigua", si es té en compte que molts municipis pateixen restriccions i talls de subministrament.

El paper de les autoritats en la lluita

Amb les xifres, no només volen denunciar la mala gestió, sinó sensibilitzar la ciutadania de la situació i poder incidir en el debat polític, "perquè la prioritat sigui l'interès comú i els ecosistemes, no els interessos econòmics".

"A curt termini, el govern resa al cel perquè plogui. A llarg termini, s'enfoca en la producció de més aigua per suplir una demanda d'aigua creixent", una acció que afirmen que no tindria en compte el futur de l'aigua ni la possible afectació de la flora i fauna, ni tampoc com es traduirà en els impostos de les ciutadanes, perquè el preu mitjà de l'aigua ha augmentat un 32% en els últims anys, segons l'Observatori de Preus de l'ACA.

Durant l'última trobada, els portaveus participants van assegurar que les autoritats polítiques no tenen en compte les evidències científiques i tampoc les prediccions meteorològiques que es preveuen. Segons el 'Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya', entre els anys 2031 i 2050, s'espera un descens del 6,8% de la mitjana anual de pluges. Així doncs, "està plovent poc i encara plourà menys", asseguren des d'Aigua És Vida.

La segona trobada social ja comptava amb un antecedent previ, la I Cimera Social per la Sequera convocada a principis del 2023 com a resposta a la falta de solucions per part de les institucions polítiques. De totes maneres, Catalan creu que des de la cimera anterior fins ara, el paper del govern no ha avançat gaire i "només defineix infraestructures costoses per augmentar l'aigua disponible que acaben eixugant els aqüífers, rius, rieres i posar en perill els deltes".

Alerta que "això no és ni de bon tros l'única resposta, sinó que ha d'anar acompanyada d'una gestió justa" i, sobretot, que no provoqui un efecte rebot. "Per exemple, no val fer un pinso per reduir la quantitat de nitrats que excreten els porcs i que es converteixi en una excusa per ampliar la cabana porcina i continuar contaminant", explica Catalan.

Una cinquantena de demandes per millorar la gestió del recurs hídric

Les organitzacions i entitats adherides a la campanya fonamenten els seus eixos d'actuació sobre una cinquantena de demandes que van sorgir com a resultat de la primera trobada i que s'han convertit en la base de la campanya.

Entre les millores que es recullen, hi consta aturar la sobreexplotació dels aqüífers, fomentar un nou model agrícola i ramader basat en les petites produccions extensives i la posada en marxa d'un Programa de Rehabilitació Hídrica per a l'aprofitament de les aigües grises i pluvials. "L'aigua és finita, entenem que en algun moment o altre, algú haurà de ser valent i haurà de decidir com es reparteix l'aigua", conclou Dolors. Des d'Aigua és Vida, conviden a totes les entitats a adherir-se a la campanya i aconseguir fer-la arribar com més lluny millor.

De cara al futur, les organitzacions constaten que les conclusions del Pacte Nacional de l'Aigua que han d’arribar el juliol de l'any vinent seran decisives per signar l'acord. Tenen "poques esperances" al respecte, sobretot tenint en compte la primera proposta que va fer la Generalitat quan va determinar les membres de la Taula de l'Aigua. "Les entitats socials i els grups ecologistes estaven molt poc representants", remarca Catalan, deixant àmplia influència al poder econòmic.