El Delta de l'Ebre és una de les zones de Catalunya més amenaçades pel canvi climàtic. En els darrers vint anys, s'ha perdut més d'un quilòmetre i mig de costa, dada que podria augmentar si es compleixen les previsions del Grup Intergovernamental d'Expertes en Canvi Climàtic (IPCC).

Aquesta situació, a més de tenir conseqüències gravíssimes a nivell ambiental, també afectarà les habitants del Delta, podent arribar a provocar un desplaçament de població si el nivell del mar continua pujant. És per aquest motiu que, fa gairebé sis anys, es va constituir la Taula de Consens pel Delta, un organisme que pretén conscienciar sobre el retrocés del territori, a més d'exigir accions concretes a les administracions.

Per saber més sobre la situació crítica en la qual es troba el Delta, hem parlat amb Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens pel Delta.

Com sorgeix la Taula de Consens pel Delta?

La Taula de Consens és una associació que es va originar a finals de l'any 2017, i va sorgir per pura necessitat, perquè el Delta té una sèrie de problemàtiques que més o menys tothom pot tenir al cap. Aquestes problemàtiques no són noves i com que no hi havia manera que les administracions s'hi posessin a fer la feina, es va intentar entomar-ho des de la societat civil.

La Taula és l'agrupació dels ajuntaments dels set municipis del terme municipal del Delta de l'Ebre, i que, per tant, representen les persones que viuen i que tenen les seves propietats i terres al Delta, i també les dues comunitats de regants de la zona, la de la dreta de l'Ebre i l'esquerra de l'Ebre.

A quins consensos vau arribar ajuntaments i comunitats de regants per constituir la Taula?

Els consensos estan basats en tres eixos molt bàsics. El primer és que si es vol protegir el Delta, hauríem de tenir com a objectiu mantenir aproximadament la morfologia que coneixem ara.

El segon punt de consens és que cal passar la pràctica en el que sigui possible i, per tant, hem de fer el que sigui realista en la recuperació i transferència de sediments. Sabem que és un procés difícil, però, almenys, volem intentar-ho en els volums que siguin possibles de transferir.

I el tercer punt de consens, tenint en compte la dificultat tècnica que sabem que pot comportar la recuperació de sediments, és la recuperació del perfil del Delta, amb recuperació de sorra marina. És el que es coneix com el model holandès dels anys noranta.

Com ha canviat la situació del Delta des que vau constituir la Taula de Consens?

El Delta està molt malament. A la seva situació habitual, hem de recordar que se li va sumar el temporal Glòria a principis del 2020. Llavors, partint de la base que cada any hi ha una regressió normal de quatre metres de costa, quan va venir el Glòria no van ser quatre, van ser, de cop, en una nit, vint o trenta metres.

I ara, clar, com que partíem d'una situació molt dolenta, si tu em preguntes ara com està, doncs està millor que després del Glòria, però igual que abans del temporal. I està millor que després del Glòria perquè s'han fet coses, s'han fet dues translocacions de sorra. De fet, es va trencar completament la barra del Trabucador i s'ha arribat a recuperar.

Evidentment, aquesta situació afectarà les persones que viuen al Delta. Hi ha una possibilitat real que al Delta de l'Ebre hi hagi la primera migració climàtica d'Europa?

A veure, les projeccions i models que hi ha estan fets amb vista al 2100, any en què es preveu que només quedin les parts més altes del Delta, que són justament els costats del riu, és a dir, aquella zona on es concentra la major part de població estable. Jo, per exemple, tinc una casa a Deltebre que, segurament, dintre d'uns anys, estarà a primera línia de mar.

Però, clar, hem de pensar que estem parlant que tota la terra cultivable i tots els espais naturals, evidentment, poden arribar a desaparèixer. I, a més, la població quedaria aïllada. Per desgràcia, és una cosa que pot arribar a ser real. Podem arribar a ser els primers refugiats climàtics d'Europa.

On s’inicia l’actual problema de retrocés del Delta?

El delta que coneixem actualment és el producte del Delta dels segles XIV, XV i XVI i es va anar formant a partir de l'acumulació de sediments a les bandes del riu i a la desembocadura.

Als anys seixanta, l'aportació de sediments es va paralitzar en sec a conseqüència de la creació de pantans i preses. De fet, un Delta hauria de ser un continu equilibri entre la força del mar i el riu i, si una de les forces para, l'altra continua. Si això li sumem l'elevació del nivell del mar per altres raons que no tenen res a veure amb els pantans i un augment de la temperatura mitjana, doncs les previsions són bastant dolents.

"Podem arribar a ser les primeres refugiades climàtiques d'Europa. Per desgràcia, és una cosa que pot arribar a ser real."

Com es podrien millorar aquestes previsions?

El primer que hem de fer és tenir consciència que estem parlant d'una qüestió d'anys que té diferents fases. I nosaltres estem a la primera.

De moment, estem en fase de reclamació. De fet, vam fer anar a Holanda a diversos representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i del Departament d'Acció Climàtica per entrevistar-nos amb el govern holandès. Allà, tenen un ministeri per a aquesta qüestió i, per això, vam portar allà les autoritats, perquè veiessin que el que estem demanant no és una cosa esotèrica, sinó que és quelcom que es fa de manera rutinària des dels anys noranta.

Parlant d’Europa, vau presentar una queixa a la Comissió Europea per la manca d’actuacions al Delta de l’Ebre. Com va ser aquest procés?

A la Comissió Europea el que vam preguntar va ser com és possible que una zona que té la categoria més alta de protecció europea, que és pertànyer a la Xarxa Natura 2000, s'estigui perdent any rere any sense que ningú es despentini. Això entenem que és ratllar el delicte.

Els estats membres de la Unió, quan signen que un terreny seu passa a formar part de la Xarxa Natura 2000, adquireixen una sèrie de compromisos. El compromís mínim és vetllar pel bon estat d'aquestes zones. I clar, aquí al Delta no els demanem ni tan sols que vetllin pel bon estat. En el nostre cas, demanem que vetllin per la seva existència. És molt trist això, però és així.

Què s’hauria de fer políticament i social per salvar el Delta?

El que demanem a les dues administracions és bàsicament protegir el litoral i protegir les zones d’erosió. Per fer-ho, necessitem la mobilització de sorres marines. I, en aquest cas, estem parlant no de milers de metres cúbics, sinó de milions de metres cúbics.

En el tema dels sediments fluvials, que per primera vegada es contemplen al Pla Hidrològic i al Pla de Protecció, es proposen unes mesures molt tímides. Es proposen molts estudis, moltes remodelacions. Des de la Taula entenem que calen mesures a un mitjà termini i el que ara mateix està sobre el paper, és a llarg o a llarguíssim termini.

Per acabar amb una nota positiva. Què s’ha aconseguit des que vau crear la Taula de Consens pel Delta?

Hem aconseguit una de les coses més importants, tot i que no sigui molt vistosa, que és que per primera vegada la Generalitat ha admès que no pot ser un actor demandant, perquè els actors demandants som nosaltres. Llavors, per primera vegada en la història, la Generalitat passa a ser subjecte actiu i això és molt important. Tot plegat és inèdit i, més o menys, el calendari que està previst dintre l'estratègia Delta, s'està complint. Això ens dona una mica d'esperança.