La Fundació Nou Xamfrà es centra en promoure l'autonomia de persones amb diversitat funcional, proporcionant acollida, formació i suport al llarg de la vida. Inicia a alumnes de 16-17 anys amb cursos com l'Itinerari Formatiu Específic per facilitar la seva inserció laboral.

L’Anna Clavé, directora actual de la fundació, dedica la seva vida professional a la tasca de la fundació, on destaca per sobre de tot l’estar al servei de les persones.

Què és la Fundació Nou Xamfrà i qui la conforma? Quina és la vostra filosofia?

Som una fundació que treballem per aconseguir el màxim nivell d’autonomia de les persones amb diversitat funcional. Posem el centre a la persona, persones amb discapacitat, i el que fem és acollir-les en un primer moment, formar-les, inserir-les, ajudar-les a entrar al món laboral i acompanyar-les en definitiva al llarg de tota la seva vida.

Arriben les persones, els alumnes, aquí, amb uns 16-17 anys, i comença la formació. Nosaltres tenim un centre d'educació especial que és Formació Professional Adaptada i fem uns cursos que es diuen Programes de Formació i Inserció (PFI) i Itineraris Formatius Específics (IFEs) on intentem dotar amb el màxim de competències als alumnes per tal que puguin entrar al món laboral.

Com comença el projecte? Com detecteu la necessitat d’una entitat com la vostra?

Fa 50 anys, el món de la inclusió era molt diferent d'ara i els fundadors del projecte van haver d'obrir-se camí. Van començar amb una escola, d'educació primària en aquell moment, i a poc a poc es va anar convertint en el nostre projecte actual, amb 50 anys.

Un grup de pares, el que va veure és que si un fill sense cap discapacitat podia anar a l'escola ordinària, un fill amb discapacitat es mereixia els mateixos drets. I van començar a lluitar per una educació de qualitat i equitat creant la primera escola. I vam continuar lluitant fins a arribar al projecte actual que, si parléssim de l’impacte que tenim a la societat, jo et diria que en aquest moment tenim més de 150 alumnes cada any.

Ens parles una mica més de l’escola?

Tenim cinc grans branques, que són cuina, hostaleria, fusteria, jardineria i comerç. Aquestes són les cinc branques que tenim. Després tenim manipulats, on estem fent diferents projectes. Tenim un taller de confecció, que també és molt interessant, perquè intentem fer projectes d'economia circular reaprofitant roba que ens arriba.

Fa uns anys, per la necessitat, es va crear un altre departament que es diu Itineraris Laborals, que ajuda als alumnes un cop surten de l'escola, per donar-los més competències perquè puguin inserir-se al món laboral. I també els ajudem a fer pràctiques, i és molt important la tutela i la relació que hi ha amb les empreses perquè l'entrada al món laboral sigui plena i positiva.

"Això és importantíssim, de ser com qualsevol altra organització."

Com és l’organització interna?

Doncs igual que una empresa. És a dir, tenim diferents serveis. A l'escola, per exemple, hi tenim una directora, una cap d'estudis, un cap de pràctiques, i després hi ha tot el claustre de professors.

Al departament d'Itineraris igual, cada servei té un cap i aquest reporta els objectius a la direcció. I en acabat hi ha un patronat, perquè som una fundació, amb una presidenta. Això és importantíssim, de ser com qualsevol altra organització. Ens basem en un treball d'objectius, marcant un repte i un pla estratègic.

I el Centre Especial de Treball (CET)?

Com que no tots els alumnes poden entrar a l'empresa ordinària, es va crear fa uns anys un CET, que no deixa de ser un centre de treball protegit on hem creat diferents serveis. Per exemple, tenim el servei de jardineria. Hem guanyat les pliques de Sant Feliu i de Sant Just, els nostres jardiners estan fent els serveis d’aquestes localitats. Un d'ells és el del roserar, amb una tasca molt bona de conservació de més de 1.500 espècies de rosers, per posar un exemple.

Després tenim manipulats, on estem fent diferents projectes. Tenim un taller de confecció, que et deia abans, on moltes empreses ens fan donació de robes i nosaltres intentem dissenyar des de col·leccions de bosses de mà i altres tipus de peces per poder reutilitzar aquestes robes. I també intentem visibilitzar-nos amb bellesa i molta qualitat.

Quin projecte més interessant.

I després, penso que és molt important també parlar del que s'anomenen els enclavaments laborals. Són unes eines per inserir persones a l'empresa ordinària. Un equip de treballadors nostres amb un monitor van a treballar a una empresa ordinària i així conviuen amb els treballadors. És el primer pas per poder fer insercions. Pensa que hi ha una llei que diu que totes les empreses de més de 50 treballadors han de tenir un 2% de la plantilla amb discapacitat. Les últimes xifres deien que un 72% de les empreses no ho compleixen.

I, finalment, com que cada vegada els pares es feien més grans i necessitàvem també tenir habitatge, disposem d’un servei que es diu Servei de Suport a la Pròpia Llar, on un grup de treballadors nostres donen suport als habitatges dels nostres usuaris. També tenim dos pisos Barcelona, on un grup de monitors acompanyen un grup de persones que hi viuen com si fossin una família. I aquest és el nostre projecte.

"Oferir una feina digna és importantíssim, el treball dignifica."

Doneu servei a les famílies?

A la Fundació, en aquest moment som ja 132 persones, i a darrere dels treballadors hi ha les famílies. Oferir una feina digna és importantíssim, el treball dignifica. Donar una feina digna a les persones que formem l'equip de la Fundació és molt important. A cada treballador de la Fundació se li ha buscat un lloc adequat.

Els centres especials de treball sempre compten amb una ajuda, que es diu Equip Multidisciplinari de Suport (EMS), que és un suport a aquests treballadors. El forma un psicòleg, un assistent social i un grup de monitors que acompanyen a cada treballador buscant, analitzant, tenint entrevistes, fent assemblees, tractant amb les famílies, buscant quin és el millor lloc de treball on es pot desenvolupar amb les seves capacitats, etc.

Teniu relació amb altres associacions com la vostra?

Sí, cada mes anem a visitar altres fundacions. I jo els hi pregunto, ‘i això com t'ho fas?’ ‘I aquest finançament com t'ho fas?’ ‘I això altre?’ Perquè aprens moltíssim. Sembla que ensenyar alguna feblesa ens fa més fluixos, i no és així, no és així.

És a dir, compartir, ensenyar, i veure diferents maneres de fer ens porta a créixer. Els problemes hi són per buscar solucions. Hi ha moltes coses que tu pots començar de zero i una altra institució ja hi ha donat tres voltes, doncs compartim-ho i anem avançant. I penso que el futur ha d'anar per aquí. Fer equips molt forts, molt consolidats i conservar el talent.

Què us aporta la vostra tasca a vosaltres? I a les persones usuàries?

Tot. Un propòsit de vida. Tota la vida et formes, estudies, treballes, perquè hem de retornar a la societat. Penso que és importantíssim i és una oportunitat. Per mi és molt important tenir un equip, creure en el que estem fent i lluitar per aquestes persones. I jo veig que hem d'estar al servei, en uns moments estarem en una posició i en altres moments estarem en una altra.

Però el que és més important és que hi ha d'haver un equip molt fort per continuar. És a dir, hi ha d'haver, igual que hi va haver uns pares, amb l'actual presidenta, que van tenir aquesta visió de futur de crear aquesta institució, un equip prou fort per nous temps, però amb els mateixos valors.

"És un punt de trobada vital on ens unim famílies, persones amb discapacitat, alumnes, treballadors, equips multidisciplinaris, tots els que treballem amb persones, societat, empreses, etc."

Finalment, per què Nou Xamfrà? D’on surt el nom?

Mira, a mi m'encanta aquesta paraula. La paraula ‘Xamfrà’ és un lloc de trobada. La llengua catalana és molt única i l’etimologia de les paraules es diu en moltes coses. És a dir, és un punt de trobada vital on ens unim famílies, persones amb discapacitat, alumnes, treballadors, equips multidisciplinaris, tots els que treballem amb persones, societat, empreses, etc. Ha de ser un punt de trobada.

La fundació, quan va néixer es deia ‘Xamfrà’. Quan nosaltres vam voler registrar-lo, ja hi havia una entitat que es deia ‘Xamfrà’. Vam parlar amb ells i ens van dir que sempre que poséssim algun prefix davant no hi havia problema. I internament es va decidir mantenir la paraula. I a mi m'agrada dir que el nom ‘Xamfrà’ és aquest lloc de trobada que valora molt el passat, se situa al present, però fa una mirada en l'aire el vol cap al futur. A mi m'encanta aquest nom.

Alguna anècdota o alguna cosa més que vulgueu afegir:

Jo voldria fer una crida que les empreses s'aproximin a conèixer-nos, ens donin una oportunitat perquè som capaços de treballar, de fer una feina de qualitat, de complir els objectius que ens marquen a les empreses i de ser competitius.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Fundació NouXamfrà (@fundacionouxamfra)