Autogestió juvenil per a la (re)construcció dels barris

“La ciutat està pensada pels adults i per als adults i sovint és difícil que infants i joves trobin espai on desenvolupar-se i dur a terme activitats, vincular-se als barris i fer incidència. Per aquest motiu, volem construir Casal”, explica l’Enara, cap de l’Agrupament Escolta Ermessenda del Casc Antic, des de la sala de reunions del Casal de Joves Autogestionat de Ciutat Vella a la Plaça del Vuit de Març, el nou espai de resistència juvenil que s’amaga a l’epicentre turístic barceloní, entre el Portal de l’Àngel i Via Laietana, just darrere del fotografiat mosaic del petó de Fontcuberta.

El Casal de Joves ha estat impulsat per dues entitats juvenils del districte: l’Agrupament Escolta (AE) Ermessenda del Casc Antic, un cau amb 70 infants i joves de 6 a 17 anys i 12 caps o monitors, i l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella, formada per una desena de membres. Malgrat que les dues entitats impulsessin el projecte, actualment el grup del Casal compta també amb altres joves del barri que participen a títol individual. Aquest és el cas de la Júlia, una jove de divuit anys que explica que “vas a una escola al barri però després a l’ESO o Batxillerat ja marxes cap a instituts d’altres barris. A més, jo des de petita vaig a un cau de Sagrada Família i tot això acaba fent que al barri només hi vinguis a dormir, no te’l sents gens teu”.

Ara però, amb el Casal volen revertir aquesta situació. Ja fa tres mesos que han obert l’espai cedit per l’Ajuntament de Barcelona i estan en procés de constituir el primer protocol i marc d’ús del projecte a través de diverses assemblees constituents. Un cop tancat el procés, el Casal es donarà per inaugurat totalment. Gala Pin, regidora de Ciutat Vella explica que "fa molt temps que el jovent del barri reclama més espais públics i equipaments i un Casal autogestionat és una bona fòrmula per evitar caure en perspectives assistencialistes i, en canvi, potenciar l'apoderament juvenil". 

Un entorn àrid

“A Ciutat Vella, i en especial al Gòtic, els i les joves- i tot el veïnat- rebem la pressió turística, l’elitització, la mercantilització de l’espai públic i la gentrificació d’una forma brutal. Això produeix poc arrelament al barri perquè mai hem tingut un substrat  on adherir-nos i hem hagut d’anar a participar i a fer vida fora del districte”, afirma el Lluc, membre de l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella.  De fet, el lema de la campanya que han emprès per donar el tret de sortida al projecte és ‘Ciutat Vella Posa’t Jove’, ironitzant sobre l’eslògan ‘Barcelona Posa’t Guapa’, el pla de millora del paisatge urbà que va durar des dels anys 80 a la crisi del 2008 i que ha estat molt criticat per ser la base de la futura gentrificació que actualment es pateix.

Segons l’últim informe de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, l’expulsió de veïnat degut als processos de turistificació i gentrificació és especialment acusada als quatre barris que conformen Ciutat Vella (el Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta). Ciutat Vella és el segon districte amb els preus de lloguer d’habitatge més elevats de la ciutat que, actualment, ja superen els preus del moment més àlgid de la passada bombolla immobiliària.

D’altra banda, i malgrat el paper important de l’AE Ermessenda al Casal, les entitats d’educació en el lleure, caus i esplais, tenen poc pes: és el tercer districte de la ciutat amb menys entitats d’aquest tipus, amb 7 entitats i 957 participants.

"A Ciutat Vella, i sobretot al Gòtic, mai hem tingut un substrat on adherir-nos i hem hagut d’anar a participar i a fer vida fora del districte” Lluc, Assemblea de Joves de Ciutat Vella

Una construcció peça a peça

Tenint en compte el context, l’objectiu del Casal és acabar esdevenint un agent polític i un referent social de pes per al jovent i per a tot el veïnat. “Els joves som un agent polític molt important però sovint no estem prou polititzats. Estar polititzat és prendre consciència sobre la teva capacitat d’incidir al teu entorn i per tant, d’intentar canviar allò que no t’agrada. I aquest pot ser un espai de trobada ideal on canalitzar aquestes inquietuds”, afirma el Lluc. En aquesta línia, des de l'Ajuntament, la regidora  opina que "els espais autogestionats són espais d'aprenentatge polític i permeten fomentar el sentit crític i el treball en equip, aspectes sovint poc treballats en una societat tant individualista com la nostra". 

La construcció sobre què ha de ser el Casal els està portant ja a debats molt intensos, però. Actualment totes les persones que formen part del projecte estan decidint de manera assembleària la definició, organització, finançament i relacions exteriors que ha de tenir el Casal per tal d’aconseguir ser un agent polític de pes al districte. “Som molta gent a les assemblees ja (unes 30), coses que ens fa estar molt satisfetes tenint en compte que quasi no hem obert oficialment i, a la vegada, al ser assemblearis fa que les decisions es prenguin a poc a poc, explica la Júlia. L’Enara afegeix que “estem ja pensant en formes organitzatives eficients per quan siguem moltes més perquè la idea és que vinguin més entitats i joves individuals i que es creïn nous projectes. Volem ser molta gent i que hi hagi molt moviment!”. 

Els tres pilars sobre els quals pivotarà el Casal, encara pendents de ratificar a l’assemblea, són el feminisme, l’orgull juvenil i l’autogestió, de manera que es treballin transversalment i siguin compartits en les pràctiques de les futures entitats que en formin part. A la vegada, la idea és mantenir-se lluny de les dinàmiques institucionals i poder assegurar que la gestió i presa de decisions segueix radicant en l’assemblea del Casal i no en cap administració. El conveni d’autogestió està blindat en tres anys però es mantenen atents a què pot passar si hi ha canvis a l’Ajuntament. “La nostra línia vermella és que aquest ha de ser sempre un espai autogestionat per tal d’aconseguir realment tot el que ens proposem. Tot i així, evidentment seguim i seguirem tenint relació amb les administracions i sent un interlocutor actiu”, opina el Lluc.

"Un Casal autogestionat és una bona fòrmula per evitar caure en perspectives assistencialistes i, en canvi, potenciar l'apoderament juvenil" Gala Pin, Regidora de Ciutat Vella 

Arribar a la diversitat, el gran repte

"Caldrà que el Casal treballi en la diversitat perquè l'autogestió té el perill de caure en l'homogeneització: gestors i usuaris de l'espai acaben sent el mateix perfil de persones", adverteix la regidora Gala Pin. De fet, tal com s'explica des de l'espai juvenil, el principal repte actual i la gran matèria pendent, a més d’eixamplar la base de joves i entitats, és “aconseguir que sigui un espai representatiu de la diversitat cultural i de tot tipus que té el districte”. 

Els quatre barris de Ciutat Vella tenen les taxes d’immigració més altes de la ciutat, amb un 43,2% de la població que és estrangera. “Ens passa igual al cau que ara al Casal: ens costa molt arribar a col·lectius diversos. Haurem de pensar estratègies per com fer-ho sense caure en el paternalisme o provocar rebuig”, opina l’Enara. “La idea és poder fer un Casal prou obert i arrelat a la base perquè totes les persones, en la seva diversitat (d’origen, de classe, funcional, de gènere, etc.), hi trobin el seu espai i s’hi sentin a gust”, afegeix la Júlia.