Fina Rubio: "Surt sempre ha estat una entitat molt de l'acció i també de recerca"

Colectic - Comunitari
Fina Rubio, a la seu de Fundació Surt
Fina Rubio és la presidenta de la Fundació Surt, que aquest 2018 celebra el seu 25è aniversari
Dones d'esquenes i agafades de la mà
La Fundació Surt treballa per l'apoderament de les dones
Acte de celebració dels 25 anys de Surt
Surt ha realitzat diferents activitats al llarg de l'any 2018 per celebrar el seu 25è aniversari

Fina Rubio: "Surt sempre ha estat una entitat molt de l'acció i també de recerca"

Colectic - Comunitari

Resum: 

La Fundació Surt ha celebrat al llarg d'aquest 2018 els seus 25 anys al costat de les dones. Repassem amb la seva directora, Fina Rubio, la trajectòria de l'entitat i parlem de feminisme, economia de les cures i violència masclista.

Fina Rubio és una de les fundadores de Surt i l'actual presidenta de l'entitat, així com de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS). Ens reunim amb ella a la biblioteca de la seu de Surt, al barri del Raval de Barcelona, on mostra orgullosa les recerques i publicacions que ha fet l'entitat al llarg dels seus 25 anys. La societat ha canviat en aquest temps i també ho ha fet Surt, però sempre s'ha mantingut al costat de les dones més vulnerables, amb l'objectiu d'acompanyar-les en els seus processos personals, econòmics i col·lectius.

'25 anys compromeses amb les dones' és el títol de la jornada que heu celebrat el 30 d’octubre. Així es resumeix la vostra trajectòria?

Ens va semblar la millor forma de resumir tot el que hem estat fent. El fil dels 25 anys ha estat aquest compromís amb els drets de les dones.

Com van ser els inicis de l'entitat a principis dels anys 90?

La Dolors i la Pau havien anat als Estats Units, on van veure una societat civil molt activa. Van tornar amb la idea de fer alguna cosa i, així, cinc dones ens vam començar a ajuntar. Veníem del moviment feminista i ens coneixíem de l'activisme. Volíem posar en marxa una entitat de dones i que es dediqués a treballar amb dones.

Vam començar amb cursos d'inserció sociolaboral per a dones que es trobaven en situacions vulnerables. De seguida, l'entitat va agafar dimensió. El 1996 vam començar a fer recerca. Des del principi volíem que la recerca fos un dels pilars de l'entitat i així ha estat. Sempre hem funcionat amb aquest binomi: una entitat molt de l'acció i també de recerca.

Vau ser pioneres?

Quan vam començar realment érem l'única entitat de dones que estàvem treballant en acció social. Sí, crec que vam ser pioneres. Tant que costava que no et preguntessin "Per què una organització de dones? I per què només amb dones?". Per a nosaltres era molt natural, però per a altres no. Vam ser molt tossudes i vam explicar-ho molt i molt. També vam tenir sort, perquè des de l'administració van ser molt sensibles, obertes i ens van donar suport.

L'orientació laboral segueix sent una de les àrees que treballeu, però la vostra tasca va molt més enllà. El vostre pilar és l’apoderament de les dones.

Qualsevol cosa que faci una dona ha de tenir l'efecte de millorar la seva vida. Millorar-la perquè ella pren els regnes. Tenim molt clar que no hi ha ningú que et pugui empoderar, sinó que és un procés molt personal en què tu agafes poder. I t'empoderes enfront d'un munt de situacions, més grans o més petites, però prens el poder sobre la teva vida. Nosaltres només facilitem processos.

També tenim clar que l'empoderament té una dimensió col·lectiva. Agafar poder implica canvi social i transformació. Sovint, si es poden fer canvis és perquè fem pressió i fem política en aquest sentit.

Altres senyals d'identitat nostres són la recerca i la metodologia de competències.

Com creieu que s’ha d’enfocar la lluita per l'equitat de gènere?

El nostre projecte de futur és transformar la societat cap a l'equitat de gènere i treballar en aquesta via. Des de l'economia feminista, posant en el centre les cures... Encara hi hem de fer molta feina.

Com es pot visibilitzar i fer valdre el treball de cures?

Compartim aquesta perspectiva feminista de l'economia que sense que les cures emergeixin i estiguin en el centre, les desigualtats continuaran existint, perquè és com s'ha estructurat la societat. Estem parlant d'economia feminista en un context capitalista. Valorem molt que s'hagi pogut fer un gir i que les cures estiguin en l'agenda política. Això ens ajudarà molt perquè podem parlar, discutir i pensar iniciatives concretes.

La violència masclista segueix sent una xacra de la societat patriarcal.

Hem avançat en el discurs, perquè els moviments feministes han estat molt combatius. Ens ho hem guanyat a pols. Però, la justícia no hi ha per on agafar-la. El 8 de març ho dèiem clar: No és justícia, és patriarcat. Les situacions de violència són persistents i no remeten i la bretxa de gènere al mercat laboral continua igual: el 2017 és la mateixa que l'any 2009. És impresentable. Gairebé 10 anys i no hem avançat.

Pel que fa a persones treballadores, forma jurídica... com heu evolucionat?

Som molt inquietes. Vam passar d'associació a fundació, perquè érem una entitat social que treballava amb professionals i l'associació no ens donava resposta a la realitat que teníem. Vam preferir que el dia a dia de l'entitat i la realitat encaixessin.

Vam començar sent cinc i al cap de cinc anys érem 30. Ho vam passar malament amb la crisi. Ens va afectar molt i vam haver d'ajustar tot. Vam passar de 90 a 50 persones treballadores. Va ser molt dur. Ara ja ens hem recuperat i en som 106.

Com ja hem comentat, vam començar focalitzades en la inserció laboral i ara la realitat és totalment diferent. Per adaptar-nos-hi, vam canviar la missió, la plana web, etc. De fet, crec que estem en un procés de canvi permanent. A vegades és molt cansat, però també molt ric.

Com veus el Tercer Sector Social en l’actualitat?

Fa uns dies es va presentar l''Anuari de l'Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya'. El veig amb moltes dificultats i reptes i també molt viu i fort. És un sector molt feminitzat, el 72% som dones.

Sí, però som minoria en els càrrecs directius.

Aquest és un dels reptes. Des de la xarxa DDiPAS hem treballat en una guia per a la gestió del canvi en equitat de gènere. Estem fent un projecte per acompanyar les organitzacions i volem treballar perquè siguin referents i incorporin la gestió del canvi. Repensem les organitzacions amb equitat de gènere! Per a mi és un repte fonamental del sector. Per sort, cada vegada és més fàcil posar-ho a sobre de la taula. Des del Tercer Sector hi ha un reconeixement que això s'ha d'entomar.

Seria el repte principal?

Sí, juntament amb un altre repte: la qualitat de la contractació. Van molt lligats la precarietat i la discriminació de gènere. S'han d'arreglar les dues coses.

Afegeix un comentari nou
0