Consolidada l’any 2019 com a cooperativa de lleure d'iniciativa social i sense ànim de lucre, el projecte de Quàlia neix originalment el 2011 de la mà del Grup Alba. “La nostra missió és construir una societat més justa i equilibrada en tot el territori gràcies a l'apoderament de les persones i la participació comunitària en temes alimentaris, de lleure i de socialització”, explica el director de la cooperativa, Lluís Nadal. En parla en detall per a Xarxanet.

Com sorgeix la iniciativa?

Quàlia neix d'una oportunitat i una necessitat. Amb la crisi del 2008, els primers serveis que es van retallar, com malauradament sempre passa amb totes les crisis, és de les persones vulnerables, en el cas d'Alba, va ser les subvencions que hi havia pel lleure per persones amb diversitat, i a poc a poc els infants d'Escola Alba, escola de necessitat especials de l'Associació Alba, es van veure cada vegada més sense colònies ni estades d'estiu, ni de caps de setmana.

De la necessitat neix l’oportunitat.

L'oportunitat va sorgir quan l'AFA de l'Escola Maria Mercè Marçal de Tàrrega ens va proposar si volíem gestionar l'espai de migdia, des dels àpats fins als espais de lleure, una gestió integral del servei de menjador, i ho vam veure com oportunitat per generar retorn econòmic per sufragar les activitats de lleure de l'Escola Alba i a la vegada una oportunitat social per inserir laboralment persones amb diversitat.

Quines tasques i projectes desenvolupeu actualment?

A poc a poc diferents escoles i ajuntaments ens van anar suggerint “per què no feu casal?” “I si ens feu extraescolars?” I ens vam trobar un dia visitant una casa colònies a la Vall de Boí, a Llesp, que feia anys que era tancada. Vam arribar un acord amb el Bisbat que a canvi d’adaptar-la per a persones amb mobilitat reduïda, ens la deixava durant uns anys per poder fer-hi colònies d'Escola Alba i quan no, obrir-la a escoles ordinàries per, de nou, buscar l'equilibri econòmic.

I això on us ha dut?

Del boca-orella, i després de deu anys, ara ens trobem a més de 30 escoles portant els espais de migdia amb una alimentació saludable i sostenible, a 50 poblacions realitzant casals d'estiu, de vacances d'hiverns i de primavera, i amb unes 40 escoles realitzant extraescolars. A banda de les colònies, camps locals amb joves dels municipis, i camps de treball amb joves de diferents municipis.

Ara mateix quins serveis oferiu?

A banda de menjadors, casals, colònies, camps, extraescolars i tallers, part de la nostra missió és la socialització de col·lectius amb més dificultats, és aquí on gestionem el Club Social de l'Urgell per persones amb problemàtica de salut mental, tant per persones adultes com per joves amb diferents projectes.

També tenim el projecte Atelleu, un espai d'activitats obertes a ciutadania protagonitzat per joves amb diversitat, i diferents activitats de caps de setmana, vacances i tardes especialitzades per persones amb diversitat física o psíquica.

Quantes persones se'n beneficien?

El 2022 el tancàvem atenent a 51 persones vinculades a la xarxa de salut mental, 54 activitats del club de Lleure per persones amb diversitat funcional, amb més de 414 inscripcions, un total de 2.891 infants en casals, o 2.200 menús diaris durant el curs escolar, i 1.632 infants a extraescolars per diferents poblacions del territori o arribant a més de 200 joves amb diferents projectes de camps, consells de participació, etc.

Quina és l’importància d’oferir opcions de lleure a l'entorn en el qual desenvolupeu la vostra tasca?

Dins dels nostres àmbits d'actuació -alimentació sostenible, espais educatius i clubs de lleure-, tenim com a eix oferir servei en zones rurals i desateses. Creiem en el lleure com a palanca de canvi dins del món educatiu, com a espai socialitzador per les persones i com a espai transformador.

És essencial oferir el mateix servei de qualitat tant en municipi mitjà com a població petita. Oferim casals de sis a set infants, inviable econòmicament, però que ho valorem amb mirada territorial i equilibrem amb els casals més grans, que el seu marge ajuda a ser viable el projecte.

I pel que fa a la territorialitat?

Aquest model el repliquem a menjadors, on a les zones rurals poden tenir un menjar de temporada, proximitat i ecològic, amb unes educadores amb formació contínua i una coordinació pròxima i creativa, gràcies als menjadors de les escoles grans. Així ho saben les seves associacions de famílies d’aquestes escoles. Creem més comunitat. Ens agrada poder remarcar la importància de com la xarxa territorial ajuda a tenir uns serveis equitatius per a tots els infants de la comarca.

“El conveni de lleure té molt recorregut per millorar en condicions i que internament cuidem”.

Amb quin equip tècnic compteu actualment?

Som nou sòcies i enguany s'incorporaran tres sòcies més. Amb tot, el global de l'entitat som força més, una mitjana de 280 treballadores mensuals entre les diferents activitats, a jornades parcials i temporals en diferents projectes.

A la cooperativa hi ha diferents perfils: coordinadores de projectes, educadores, monitores, psicòlogues, administratives, cuineres, transportistes, etc. Totes dins el conveni de lleure, un conveni que té molt recorregut per millorar en condicions i que internament cuidem amb espais de cures, de participació, de formació i de recorregut laboral.

En quines parts del territori català actueu avui en dia?

Estem a territori de Ponent, actuant a Urgell, Segarra, Noguera i Pla d'Urgell principalment, i també tenim projectes i activitats a Ribagorça, Solsonès, Segrià, Garrigues, Alt Urgell, Pallars i Baix Camp.

Al principi de l'entrevista parlàves de les activitats de lleure per a persones adultes, juntament amb l'Associació Alba. Ens en pots parlar una mica?

El lleure per persones adultes amb diversitat que oferim principalment a les persones d'Alba, és part dels nostres orígens. Quan els joves d'Escola Alba van anar fent-se grans, ens van reclamar poder tenir també els seus espais d'oci, diversió, esport, coneixença, etc.

Amb la voluntat d'acompanyar-los vam fer gran el projecte amb les mateixes persones, posant-les al centre en la decisió d'activitats, creant clubs de lleure autogestionats i apostant per una programació trimestral separada per tipus d'activitats, adaptades segones necessitats, i fent-los protagonistes de la decisió, tant a persones com a famílies.