Visibilitat i reconeixement a les dones oblidades del Raval

Colectic - Comunitari
Il·lustració sobre feminisme obrer, portada del llibre 'El Raval i els inicis del feminisme obrer'
El barri del Raval de Barcelona va ser l'escenari de les lluites de feminisme obrer
Maria Casas explica els seus records sobre la presó de dones de Reina Amàlia
Maria Casas va oferir les primeres informacions sobre la presó de Reina Amàlia a SomAtents
Feminisme obrer
La mobilització obrera i feminista de Barcelona va estar molt vinculada amb el Raval
Exposició 'Las Pieceras'
'Las Pieceras' recull els testimonis del treball remunerat que feien les dones del Raval, en concret en el treball a domicili

Visibilitat i reconeixement a les dones oblidades del Raval

Colectic - Comunitari

Resum: 

En el barri del Raval de Barcelona diverses iniciatives recuperen la memòria del feminisme obrer, de les dones que realitzaven treball remunerat a casa seva i de la presó de dones de Reina Amàlia.

Només un 7,5% dels referents científics, polítics o culturals que surten en els llibres de text d'ESO són dones, segons un estudi de la Universitat de València. A més, en el 35% dels casos no hi consten pel seu propi paper, sinó com a 'dona de', 'filla de' o 'amant de'. Les dones són, doncs, les grans oblidades de la història.

Diverses iniciatives intenten pal·liar aquesta realitat al Raval de Barcelona, tot analitzant el passat amb mirada de gènere i visibilitzant i posant en relleu el paper que han tingut les dones del barri durant el segle XIX i XX.

El Raval, escenari de les lluites del feminisme obrer

Amb la industrialització, moltes dones es van incorporar al treball remunerat i van participar en les lluites obreres. El seu paper, però, s'ha invisibilitzat. El col·lectiu ANDRONAcultura va treure de l'oblit dones com Ángeles López de Ayala o Teresa Claramunt, que van protagonitzar les reivindicacions de les dones obreres de finals del segle XIX i començaments del segle XX.

Ho va fer amb una ruta guiada pel Raval, un barri molt vinculat amb la mobilització obrera i feminista de la ciutat.

A més, Emma Fernández Parcerisa, historiadora i fundadora d'ANDRONAcultural, va publicar el mes de març de 2018 'El Raval i els inicis del feminisme obrer', que busca reivindicar i visibilitzar aquest moviment i contribuir a eixamplar i democratitzar la memòria dels barris de Barcelona. La publicació és fruit de la col·laboració de la Fundació Tot Raval i ANDRONAcultural.

Memòria d'una presó oblidada

Encara que molts veïns i veïnes no en són conscients, fins al 1936 l'actual plaça de Folch i Torres acollia el centre penitenciari de Reina Amàlia. Des del col·lectiu de periodistes SomAtents estan desenvolupant un treball comunitari per recuperar la memòria de la presó i les dones que hi van estar internes. Han buscat testimonis, han analitzat què recorden els veïns i veïnes, han publicat vídeos i cròniques, han fet xerrades i continuen investigant.

Expliquen que gran part de les dones eren condemnades a causa de la seva situació de pobresa i que també hi havia preses polítiques, la majoria anarquistes. Afegeixen que la presó simbolitza un oblit múltiple: el de les dones castigades per tenir rols no normatius en una societat patriarcal i masclista i l'oblit de les classes socials baixes.

La major dificultat que s'han trobat és que elles, les que van estar preses, han mort i sense informació de primera mà, la investigació s'alenteix. Així i tot, el que prioritzen és mantenir el contacte amb els veïns i veïnes i fer visible la petjada simbòlica de la presó a la plaça.

L'educadora social i periodista Laia Teruel és una de les professionals implicades en aquest projecte. En un article publicat a Social.cat reflexiona sobre la importància que té conèixer el passat per tenir una mirada crítica i construir una societat més conscient: "El viatge que fem cada vegada que recuperem el nom de la presó, els noms d’algunes de les preses, quan remirem les seves fotografies i repassem la seva història és un trajecte compartit amb el barri i la comunitat, que permet assolir coneixements i eines per tal d'emancipar la ciutadania d'un entorn que li nega la possibilitat de conèixer les repressions que han viscut, tan a prop, avantpassades que compartien el seu espai".

La convergència entre el treball domèstic i de cura amb el treball remunerat

"Començaven l'entrevista dient que no feien res, que no era important el que feien i s'acabaven adonant de tot el que havien treballat. Moltes no eren conscients de la importància del que havien fet fins a aquell moment". Són paraules de Roberta de Carvalho, cofundadora de Territoris Oblidats. Parla de les dones que van entrevistar en vídeo per al projecte 'Las Pieceras: treball extra-domèstic S.A.'.

L'objectiu de les entrevistes era recollir els testimonis del treball remunerat que feien aquestes dones a domicili. Un treball principalment manual, realitzat per dones que havien après oficis i que es guanyaven la vida treballant a casa seva com modistes, costureres, corbateres, guanteres, muntadores, mecanògrafes, polidores, afiladores o empaquetadores. El domicili de moltes dones va ser un espai on convergien el treball domèstic i el de cura amb el treball remunerat, sovint realitzat en economia submergida.

Així, el projecte realitza un recorregut per la vida laboral de les dones del Raval, les seves condicions laborals i dona visibilitat al fet que les pensions de jubilació de moltes d'elles són força baixes, a causa de la manca de reconeixement social del treball a domicili. Un documental amb les veus de les dones i una exposició són alguns dels resultats del projecte.

Afegeix un comentari nou
0