El 15 de març de 2020 es va iniciar un període que va sacsejar mundialment tots els àmbits de la societat. Una aturada de la vida quotidiana que ha malmès diversos sectors, la recuperació de la qual, malgrat les continuades restriccions, sembla que s’ha assolit fins a recobrar l’anomenada ‘normalitat’. La cultura, especialment el món casteller, un vessant important de la tradició catalana, no va ser una excepció en viure una època de commoció i dificultats.

“Nosaltres ho vam viure amb desesperació perquè quan s’iniciava la represa d’activitats, vam quedar relegats a l’extrem”, destaca Sisco Benet, cap de colla dels Castellers de Vilafranca. Fins al punt que, pels voltants de Sant Fèlix, a finals d’agost del 2020, les colles de més renom es van veure obligades a redactar i presentar un manifest per reivindicar ajudes en la represa de l’activitat.

Durant els mesos de confinament, cada colla va haver de dissenyar tota mena d’activitats i trobades en línia amb l’objectiu de mantenir la cohesió de grup i evitar perdre una part important de la seva base social. “Les primeres setmanes i mesos vam organitzar debats, fòrums o xerrades amb temàtica del món casteller. Vam normalitzar les reunions amb caràcter setmanal, fent-les coincidir amb l’assaig dels divendres”, explica David Lobo, cap de la colla Sant Pere i Sant Pau.

Una temporada agredolça, amb millors resultats dels esperats

Ara, ens trobem a les portes de finalitzar el que es podria considerar la primera temporada d’activitat castellera postpandèmica que s’ha pogut desenvolupar amb total tranquil·litat. “Quant a la planificació ha estat una temporada molt complicada, tenint en compte el punt de partida”, detalla Lobo.

Joan Ibarra, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha detectat tres velocitats diferents de recuperació de les colles. Per una banda, les punteres, “han aconseguit un alt nivell molt ràpid, han consolidat unes estructures importants i han aglutinat una massa social destacada, inferior a la del 2019, però positiva”, destaca.

D'altra banda, les colles mitjanes estan vivint un període molt complicat, “els està costant molt més del que els hi costava el 2019 poder afrontar castells de nou o de gamma alta de vuit”, detalla Ibarra. Són colles que han perdut massa social, però mantenen dignament l’activitat.

El problema més crític el viuen les colles més petites, a les quals els està resultant complicat mantenir l’activitat. “El propi fet d’intentar fer castells de sis, que és el que marquem nosaltres com a mínim, els està costant moltíssim i veurem quin és el futur”, exposa el president de la CCCC.

Aquesta problemàtica té relació directa amb els ingressos econòmics de les colles. “Patim una congelació de les contractacions i dels preus des de la crisi del 2015. Hem estat dos anys sense ingressos per actuacions”, reivindica Sisco Benet. Afirma que hi ha colles que han de subsistir d’intercanvis, en comptes de retribucions econòmiques.

Les subvencions que reben, les quals no han augmentat davant l’encariment actual de la vida, no són suficients per mantenir les instal·lacions i l’activitat. “Hem aguantat el relleu generacional, però de rerefons no hi ha unes polítiques de suport ni de sustentació del que tenim, que ja costa molt d’aguantar”, defensa el cap de colla de Castellers de Vilafranca. A més, afegeix que “amb voluntat i ganes les coses surten, però igual que durant la pandèmia no vam rebre ajudes ni prioritats, ara ens trobem en aquesta situació: a les portes d’una altra crisi”.

Resultats positius en estructures i base social

Pel que fa a la qualitat i el nivell de les construccions, s’ha assolit un rang exponencialment positiu, similar al prepandèmic. “Vam arrencar en postpandèmia amb restriccions i no ens pensàvem assolir tan de pressa el nivell que es va aconseguir”, destaca Ibarra. Encara que el nivell hagi baixat per a tothom, les estructures de gamma alta s’han pogut veure, a més d'aquelles clàssiques amb un grau de solvència elevat. Tot gràcies a l’entrega, l’esforç i la feina de la base social de les colles.

“Malgrat que algú pot haver utilitzat la pandèmia per fer un punt i a part amb aquesta afició, al final les entrades compensen una mica les sortides i no ens podem queixar”, destaca Benet. Castellers de Vilafranca ha finalitzat la temporada amb satisfacció, sense una davallada extraordinària de massa social i emportant-se la victòria del Concurs de Castells com a cirereta del pastís: “El gran nivell ja el vam mostrar a Sant Fèlix, a la nostra diada. No ha sigut un augment de nivell sinó una constatació del que ja estàvem assolint”, explica el cap de colla.

Des de la colla Sant Pere i Sant Pau també han tancat la temporada 2022 amb un regust positiu. “Ens hem revalidat com a colla sòlida i de projecte clar. Tenim ganes de treballar en aquest nivell i dinàmica”, detalla el cap de colla. Pel que fa a la base social afirma que no han perdut més de dotze persones: “D’ençà de Sant Magí, el nostre creixement ha estat elevat, hem incrementat molt jovent. No ha estat tan catastròfic com vaticinàvem nosaltres mateixos”, destaca David Lobo.

Reptes de futur

La temporada 2023 es preveu incerta, sota l’ombra d’una crisi econòmica que pot seguir afectant intensivament el creixement i manteniment del món casteller, especialment el de les colles amb menys recursos. “Hem d’estar expectants de què passarà amb aquestes colles que realment els està costant mantenir l’activitat i és on haurem de posar més esforços i més atenció”, destaca Joan Ibarra.

“S’ha de veure si de la flama viva de la novetat en queda un braser prou viu per mantenir-la. Veurem si realment aguantem els cops de tot això que no s’ha fet o veiem la davallada”, conclou Benet. Des de Castellers de Vilafranca es creu que encaren els reptes i dificultats de sempre, com són el manteniment de l’activitat i l’intent d’aconseguir gent nova, però que el nivell assolit fins ara es mantindrà i s’augmentarà. La colla compta amb mil sòcies i en un assaig poden arribar a participar dues-centes persones.

La colla Sant Pere i Sant Pau preveu un futur positiu, com a mínim amb el manteniment de les estructures que han aconseguit aquesta temporada. Mantindran l’actitud de resistència, esforç i cohesió de grup, que sempre les ha acompanyat. Normalment, en els assajos, compten amb un centenar de persones.

En el punt de mira es troben les colles petites i mitjanes, aquelles que no compten amb les eines suficients per mantenir l'activitat davant importants crisis econòmiques. Falta feina per fer i recursos pels quals lluitar, amb l'objectiu de mantenir aquesta tradició de la cultura catalana que ens defineix com a regió, la qual segueix amb la defensa d'aconseguir la valoració i el sustentament que mereix.