A Catalunya, des de mitjans de segle XIX, s’ha anat desenvolupant un important teixit associatiu com a resposta a les necessitats bàsiques de la població: ajut mutu, educació, acció social, lleure, etc. A través d’aquest mecanisme, s’han impulsat propostes a tot el territori com les mutualitats, els centres escolars, el cooperativisme, les caixes d’estalvis, la xarxa d’ateneus i centres culturals,... Amb els anys, els avenços democràtics i les conquestes socials, l’associacionisme cultural ha derivat en allò conegut com ‘cultura popular’, en les seves múltiples expressions i facetes: esbarts, cant coral, bestiari, diables, gegants, sardanisme, societats musicals, teatre amateur, ateneus, etc. Dins d’aquest context, es desenvolupen els castells, construccions humanes que, actualment, arriben fins als deu pisos d’alçada i que, en els darrers anys, estan tenint una expansió per tota Catalunya i, fins i tot, a l’estranger.

En aquestes darreres dècades els castells s’han significat com un element important i significatiu de la cultura popular. El fet del seu reconeixement com a patrimoni immaterial per la UNESCO, la seva visibilitat plàstica i la seva simbologia, han reforçat aquesta presència.

Tal i com explica Joan-Manuel Tresserras, ex-conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i professor de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ”la cultura popular i de manera especial els castells, han anat incorporant progressivament la creixent diversitat del país, amb una capacitat per introduir noves formes de coordinació, de cooperació i de gestió, com una mostra de bona adaptació de la cultura popular tradicional al nou context social i cultural”, i en conseqüència com un element d’ajut a la cohesió social, foment de la participació, d’aportació de valors a la comunitat i a la identitat comunitària, així com la capacitat de mantenir-ho.

La base organitzativa dels castells, com la de tot el món de la cultura popular, és l’associacionisme. Es tracta d’iniciatives de caràcter privat però amb voluntat de servei públic, obertes a tota la societat. La seva base són els associats i les seves activitats estan regides per uns estatuts. L’associacionisme és l’element transversal que uneix i relaciona el món de la cultura popular i tradicional i en particular a les seves entitats. Aquesta activitat és generadora de tot un seguit de valors que també es visualitzen als castells: treball en equip, solidaritat, funcionament democràtic, voluntarisme, preeminència del col·lectiu per sobre l’individu, identitat nacional, municipal, de barri...

Precisament, en l’àmbit de l’esperit democràtic i d’internacionalització s’emmarca la iniciativa Human Towers for democracy, que el passat 8 de juny va mobilitzar a 71 colles castelleres per diferents ciutats europees, les quals van aixecar de manera simultània castells en favor del dret democràtic a decidir el futur de Catalunya i la consulta prevista pel 9 de novembre.

Més enllà del component reivindicatiu, en els darrers anys, diferents colles han participat en el projecte “Tots som una colla” per donar a conèixer la cultura castellera entre els nouvinguts i, a la vegada, incorporar-los dins d’una xarxa de cohesió social integrada en el seu entorn més immediat. Centenars de persones immigrades van respondre a aquesta crida.

“Les colles castelleres en fem una valoració molt positiva perquè efectivament hem aconseguit fer arribar una tradició molt arrelada a la nostra cultura al col·lectiu de nouvinguts, i a la vegada hem conquerit una part, que han acabat integrant-se a les colles amb total normalitat”, explica Benet Íñigo, de la colla castellera del Poble Sec, una de les entitats participants al programa.

Precisament, en aquest barri barceloní, on la immigració arriba al 30%, les entitats han tingut un rol important en la difusió de la campanya. “Molts nouvinguts veuen els castells com quelcom molt allunyat a la seva cultura, i si veuen un rètol probablement no s’hi aproparan. En canvi, si des de les associacions que treballen amb aquests col·lectius i també les entitats per a persones amb risc d’exclusió social, es fa una aproximació més directa, de seguida s’animen a venir”, remarca Íñigo, que destaca també que el servei de normalització lingüística ha dut molts alumnes de català a la colla.

Una trentena de colles de Catalunya es van sumar al projecte, formant-se unes dues-centes cinquanta persones nouvingudes i incorporant-se finalment una desena de persones.Com explica Guillem Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, “el fet que es tractés d’una iniciativa que comptés amb el suport de les institucions, va permetre no sols conèixer els col·lectius d’immigrants sinó també contactar amb les entitats que hi treballen possibilitant d’aquesta manera la realització de projectes futurs comuns”.