Catalunya ha estat històricament terra d’ateneus. Aquestes institucions populars, sorgides des de baix, han actuat com a eixos vertebradors de la cultura i la societat catalana, alhora que han operat com a espais de transformació i inclusió. “Els ateneus són punts de trobada i de generació de lligams entre persones, un lloc ideal per fer xarxa i conèixer noves amistats mentre es fan activitats socials i culturals”, assegura l’Esteve Torrent, responsable de les àrees Social i de Participació i Estratègia de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC).

Des de la federació sempre han tingut molt present aquesta tasca que tradicionalment han dut a terme els ateneus com a espais per teixir vincles i unir persones, una comesa que ha esdevingut vital en els darrers temps, en què la crisi de la covid-19 va trasbalsar el món i les relacions socials. “Quan els ateneus van haver de tancar per la pandèmia, ens vam adonar que bona part de les xarxes socials es van trencar o aturar, i el benestar emocional i mental de la població es va alterar arran de l’aïllament social que es va imposar”, diu Torrent.

Davant d’aquest escenari, en què la solitud no volguda va impactar com un problema de primer ordre en moltes persones, la FAC no es va quedar de braços plegats i va començar a treballar per evidenciar aquestes dificultats i ajudar a pal·liar aquesta problemàtica, cada cop més estesa entre la població i agreujada per la pandèmia. “Vam creure que seria interessant fer un projecte per ajudar les persones que pateixen solitud no volguda a reconnectar amb altres persones, i teníem clar que els ateneus són un espai ideal per establir nous lligams”, expliquen.

D’aquesta reflexió ha nascut ‘Reconnectem-nos’, una iniciativa que també vol visibilitzar i sensibilitzar sobre la solitud no desitjada i el risc d'aïllament social a partir de les històries de les persones que s’han vist abocades a aquesta situació, vertaderes protagonistes del projecte. Parlem de l’Anna, el César, la Yamilet, el Gerard, la Montse, el Javier i l’Isaac. Totes elles són persones que han patit solitud no volguda i han volgut compartir la seva experiència personal en el marc del projecte.

Històries de superació transformades en propostes artístiques

“Són històries molt potents, que commouen, i que, per davant de tot, són històries de superació”, assenyala Torrent. A cada persona que participa en el projecte la solitud no desitjada l’ha assaltat per motius molt diversos, des del trencament de la xarxa familiar a la pèrdua de lligams per un procés migratori o dificultats arran del consum de drogues, entre altres.

A partir d’aquestes set històries recollides per la FAC, el projecte planteja que grups artístics dels ateneus de diferents disciplines –com la dansa, el teatre, la música o la literatura, entre altres– les transformin en propostes artístiques i les escenifiquin, sempre comptant amb l’acompanyament de la persona protagonista. “Pensem que és molt interessant que la persona que ha viscut aquesta història pugui veure com la societat i els grups artístics dels ateneus entenen la seva experiència i com n’extreuen un valor positiu”, exposa el membre de la federació.

Per tancar el projecte, que ara ha iniciat la fase de preparació de les propostes artístiques, s’organitzarà una mostra pública i conjunta, prevista per al mes de novembre, amb totes les expressions artístiques amb la producció resultant. Més enllà d’això, el propòsit és que les protagonistes generin un lligam amb les persones que treballen artísticament la seva realitat i, de cara al futur, continuïn vinculades a l’ateneu.

'Reconnectem-nos' ha cercat persones de gairebé totes les franges d’edat, amb la voluntat de fugir del tòpic que diu que la solitud no desitjada és una problemàtica de persones grans. De fet, si donem un cop d’ull als resultats del primer observatori de la soledat no volguda, elaborat per la Creu Roja a partir de 1.500 enquestes, es fa palès que el col·lectiu més afectat per aquest fenomen són les persones d’entre divuit i vint-i-nou anys.

Sigui com sigui, des dels ateneus, com a espais de trobada i de vincle entre persones, han volgut aportar el seu gra de sorra per fer visible aquesta xacra social, que va camí de convertir-se en una epidèmia i té efectes devastadors en totes aquelles persones que la pateixen. “És una problemàtica amagada perquè justament allò que provoca la soledat és invisibilitat, a més de fer envellir i emmalaltir les persones; i volem posar-hi el focus i combatre-la el potencial d’aquests espais generadors de lligams i de benestar emocional que són els ateneus”, conclou Torrent.