“El número de personal treballant contra el frau fiscal és dels més baixos d'Europa”

  • Pilar Castellà és una economista amb més de 10 anys d'experiència en polítiques socials. Font: Pilar Castellà

    Pilar Castellà és una economista amb més de 10 anys d'experiència en polítiques socials. Font: Pilar Castellà

  • Els sis trams d'IRPF del sistema fiscal a Catalunya. Font: Agència Tributària de Catalunya

    Els sis trams d'IRPF del sistema fiscal a Catalunya. Font: Agència Tributària de Catalunya

  • Cartell de l'edició de l'any passat de la Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa. Font: Plataforma per una Fiscalitat Justa

    Cartell de l'edició de l'any passat de la Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa. Font: Plataforma per una Fiscalitat Justa

  • La Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa es va fer a la Casa del Mar, a Barcelona. Font: Plataforma per una Fiscalitat Justa

    La Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa es va fer a la Casa del Mar, a Barcelona. Font: Plataforma per una Fiscalitat Justa

  • Una de les imatges de l'entitat. Font: Plataforma per una Fiscalitat Justa

    Una de les imatges de l'entitat. Font: Plataforma per una Fiscalitat Justa

Pilar Castellà, economista i membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, revindica que el tram superior de l’IRPF comenci des dels 60.000 euros en comptes de des dels 175.000. 

Amb experiència en el camp de les polítiques socials des del 2006 i especialitzada en els àmbits d’hisenda pública i polítiques d’igualtat de gènere, Castellà denuncia en nom de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària els privilegis fiscals de les grans empreses i el paper de l’administració en la lluita contra l’evasió.

 

Quins són els canvis fiscals proposats en els pressupostos del 2017 que consideres positius?

Els canvis proposats es queden molt curts respecte l’objectiu de millorar la progressivitat del sistema fiscal a Catalunya, és a dir, de fer que pagui més qui més té.

Tal i com indicava recentment l’informe presentat per Oxfam, el 84% de la contribució fiscal recau sobre les famílies, front un 13% que aporta el sector empresarial.  Alhora, les rendes del capital -beneficis empresarials, herències, propietats, rendes de lloguers, accions en borsa, etc..-  tributen molt menys del que ho fan les rendes del treball.

 

Per tant, les persones assalariades són les que sostenen el sistema fiscal.

Es tracta d’un sistema fiscal eminentment regressiu en què les persones riques tenen més rendes de capital que les classes populars, rendes que com hem indicat [a l’informe “Anàlisi i propostes entorn a la progressivitat del sistema fiscal català”] tributen poc o són fàcilment objecte de frau.

Tenim un sistema sostingut de manera molt desigual entre persones assalariades o treballadores, per una banda, i grans empreses o aquelles persones que gaudeixen de propietats, herències, accions, per l’altra.

Una persona que viu de les rendes guanya 175.00 euros anuals des del sofà i paga un 21%. Qui se’ls guanya treballant, declara més d’un 45%.

Per exemple, una persona que viu de les rendes que li generen els seus immobles que té llogats –que possiblement va heretar sense pagar gairebé impostos-  guanya 175.000 euros anuals des del seu sofà i només paga un 21% com a màxim. En canvi, si aquests euros se’ls guanya treballant declara més d’un 45% al seu tram marginal superior. No sembla ni just ni digne d’un sistema teòricament meritocràtic i que fomenti l’economia productiva.

 

Una de les propostes de l’informe que heu publicat parla de la creació de nous trams a l’IRPF. Quins trams crearíeu?

Com a Plataforma no tenim una proposta ferma i tancada de reforma de l’impost, però considerem que la Generalitat té molt marge encara per dotar l’impost de major progressivitat.

El tram català de l’impost es descompon en 6 trams, mentre que són 9 els trams d’altres territoris com Balears o Extremadura. El nostre últim tram, a partir del qual es paga un 25,5% (part catalana), comença als 175.000 euros.

La proposta de baixar fins a 60.000 euros aquest últim tram –com tenen molts altres territoris de l’estat- ens sembla més que raonable, ja que tan sols un 4% de la població catalana declara més d’aquesta quantitat.

 

Després de la publicació de l’estudi de la Plataforma i del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal 2015-2018 de la Generalitat, s’ha aplicat alguna de les propostes per reduir el “tax gap”?

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no té competències per perseguir als 'no declarants', ni de l’IVA, ni IRPF, ni societats. L’ATC persegueix el frau en l'impost de patrimoni i altres impostos cedits i propis de la Generalitat. El marge des de Catalunya per tant, ara per ara, és molt petit.

El tram català de l’impost es descompon en 6 trams, mentre que són 9 els trams d’altres territoris com Balears o Extremadura.

 El veritable forat de recaptació dels sistemes fiscals - especialment de l’espanyol, ja que el número de personal treballant contra el frau fiscal per habitants és dels més baixos a Europa- és la falta d’harmonització fiscal en l’impost de societats a nivell europeu o internacional així com la laxitud amb què els governs deixen operar a les empreses a través dels anomenats “paradisos fiscals”.

 

Quins projectes esteu gestant des de la Plataforma aquest any? Teniu algun acte en ment?

Estem organitzant la III Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa. Volem aconseguir, de la mateixa manera que vàrem fer l’any passat i l’anterior, que esdevingui un espai de reflexió i debat al voltant de la justícia fiscal.

Per altra banda i en el marc de la setmana d’acció global per a l’abolició dels paradisos fiscals, participarem a la Rua de Carnaval de Sants amb el tema “Paradisos fiscals i inferns socials”.

 

Informacions relacionades:

L’informe anual d’Oxfam critica l’”era dels súper rics”

La Plataforma per una Fiscalitat Justa aposta per crear nous trams a l’IRPF

Afegeix un comentari nou