Invertir en polítiques d’ocupació per a discapacitats aporta beneficis per a tothom

El passat 20 de maig vàries persones i entitats socials que treballen amb discapacitats varen sortir al carrer sota el lema “Si ens retalleu, ens abandoneu. Això si que no”. Aquest col·lectiu denunciava la retallada del 56% de la partida de polítiques actives d’ocupació en els Pressupostos Generals del Estat. A partir de les mobilitzacions, aquestes entitats han començat a buscar solucions per a que aquest col·lectiu no es quedi desprotegit. 

A Catalunya hi ha 109 entitats socials que treballen amb col·lectius de discapacitats i persones amb trastorns mentals, i que actualment donen treball a unes 7.300 persones i a uns 300 professionals del sector. Amb la imminent retallada, segons la Taula d’Entitats del Tercer Sector, aquest col·lectiu pot perdre uns 2.500 llocs de treball.

Segons la Taula d’Incidència de Centres Especials de Treball formada per les entitats Ammfeina i Dincat la inserció laboral d’un discapacitat li costa a l’Estat 8.000 euros l’any. En canvi, si el discapacitat no treballa i ha de dependre dels subsidis assistencials, el cost que això té per a l’estat s’incrementa fins a 24.000 euros l’any.

El passat divendres 1 de juny Fecafamm  i Ammfeina varen organitzar una jornada per parlar sobre l’actual situació en què es troba el sector degut a les retallades. L’investigador David Macdaid, associat del London School of Economics and Political Science, va participar a l’acte i va exposar que segons una investigació sobre polítiques actives d’ocupació per a discapacitats, en aquelles persones que porten tres anys treballant, disminueix en un 75% els dies d’estada hospitalària, i redueix també l’ús dels serveis sanitaris públics entre un 33% i 50%.

Segons un altre estudi realitzat l’any 2009-2010 per la Fundació Pere Mata, en una mostra de 86 treballadors/es, es disminueix la recaiguda en l’ingrés hospitalari en un 53,8% i les visites psiquiàtriques en un 43%, a més, l’estada mitja en un centre de Salud públic també és redueix  de 27 a 3 dies.

Si finalment és redueixen els recursos, aquestes persones quedaran desateses i afectades en la seva inserció tant social com laboral i en la seva salut. A llarg termini l’Administració haurà de destinar més diners ja que aquest col·lectiu deixarà de ser contribuent per passar a dependre dels serveis socials assistencials.

Més informació.

Afegeix un comentari nou