La Xarec: cuina, intercooperació i economia social i solidària

La Xarec és una xarxa de cooperatives dedicades a la restauració que treballen dins de l'economia social i solidària i que va néixer per inquietuds i necessitats de diferents projectes d’aquest àmbit per interrelacionar-se i crear xarxa. Parlem amb Roger Riera, soci de la cooperativa Cafè del Centre de Caldes de Montbui i membre de la Xarec, per saber-ne una mica més sobre aquesta iniciativa.

La Xarec està formada actualment per 22 projectes de restauració. Què els caracteritza? 

Bé, la Xarec la conformen projectes molt diferents. Des d’Els Caus de Mura, que és un alberg, a La Sargantana, que és un restaurant amb una llarga trajectòria dins el món de l'economia solidària. Jo penso que el denominador comú que defineix els nostres projectes és que, des de l'economia transformadora, generem els nostres propis llocs de treball dignes, coherents amb les nostres idees i criteris propis de l'economia social i solidària.

Quins criteris han de complir aquests projectes? 

Bàsicament són els que es promouen dins l'economia solidària. La nostra eina per valorar-los són els criteris de Pam a Pam, que ens brinden Setem i la Xarxa d’Economia Solidària (XES)  per posar dins el mapa les iniciatives socials i solidàries de tots els àmbits. I el més important, que sigui un projecte de restauració !

No us voleu limitar, per tant, a ser una xarxa de restaurants de km0 o ecològics…

Evidentment. Hi ha una colla de criteris més que s'han de tenir en compte, com l'eficiència energètica o el reciclatge a nivell ecològic, però també criteris laborals com l’equitat de gènere, la forquilla salarial, o altres de més generals com el comerç  just, el finançament ètic o la intercooperació. 

La intercooperació és un dels termes que més reivindiqueu. En què es tradueix aquesta col·laboració conjunta? 

La intercooperació no inclou només la Xarec. Finançar-se a Coop57 o contractar l'assegurança amb ARÇ són també formes d'intercooperació. Dins la Xarec la intercooperació s'ha traduït en l’organització de cuines a grans esdeveniments com la Fira d’Economia Social i Solidària (FESC), on un sol projecte no té la capacitat d'assumir tant volum.

També en comandes conjuntes d'un producte que interessa a diversos restaurants, cursos de formació, o un val de regal per poder consumir als restaurants de la xarxa, per posar només alguns exemples.

Fent balanç d’aquests gairebé dos anys de funcionament, què ha aportat la Xarec als projectes cooperatius que en formen part?

Bé, Penso, que la Xarec et permet un nexe de relació amb altres realitats i maneres de fer que són enriquidores en tots els aspectes. No és un gremi al qual pagues unes quotes i tens uns serveis concrets. És una xarxa i, com a tal, la complicitat i implicació del màxim de projectes és el que la fa créixer i li dóna sentit i valor. Aquesta reciprocitat és el que aporta la Xarec als projectes que en formen part.

Està oberta la porta a nous membres?

Evidentment! Els passos següents van encaminats al seu creixement i, per tant, que sigui possible fer un bon acompanyament als projectes que hi vulguin formar part o que es vulguin crear seguint els criteris de l'economia social i solidària.