Àmbit de la notícia
Econòmic

Nieves de León: “Volem que Dona Kolors tingui una botiga pròpia”

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Econòmic
Autor/a
Dani Gallart
  • Nieves de León és la directora del Lloc de la Dona i Dona Kolors. Font: Nieves de León
    Nieves de León és la directora del Lloc de la Dona i Dona Kolors. Font: Nieves de León.
  • La iniciativa els hi permet tenir un contracte i, per tant, regularitzar els seus papers. Font: Dona Kolors.
    La iniciativa els hi permet tenir un contracte i, per tant, regularitzar els seus papers. Font: Dona Kolors.
  • Al 2016, el taller va començar a dissenyar i confeccionar roba de dona. Font: Dona Kolors.
    Al 2016, el taller va començar a dissenyar i confeccionar roba de dona. Font: Dona Kolors.
  • Totes les dones venen d'una situació d'exclusió social i han viscut processos migratoris. Font: Dona Kolors.
    Totes les dones venen d'una situació d'exclusió social i han viscut processos migratoris. Font: Dona Kolors.

La directora del Lloc de la Dona afirma que s’han de crear sinergies entre les entitats que es dediquen a l’economia social i que l'administració ha d’incentivar projectes que afavoreixin la inserció a persones en exclusió.

 

"No podia treballar perquè no tenia papers. Quan vaig aconseguir el contracte com auxiliar tèxtil va significar tot per mi. Ara puc pagar un lloguer, menjar com vull, visitar la meva família i sóc molt feliç".

Aquestes són les declaracions d'una de les treballadores del taller, que ha preferit mantenir-se en l'anonimat. Actualment, segueix estudiant per arribar a ser patronista i en un futur vol tenir el seu propi negoci.

Dona Kolors és un projecte que pertany al Lloc de la Dona, que és un centre d'atenció a la dona situat al barri del Raval i que porta més de 30 anys treballant amb noies en situació de prostitució, exclusió social o víctimes de tràfic.

Dona Kolors és una firma de roba de vestir femenina que neix amb la finalitat d’oferir una oportunitat laboral i econòmica a aquestes dones, confeccionant tots els productes en un taller de Barcelona.

La directora de Dona Kolors, Nieves de León, explica el procés d’inserció laboral d’aquestes dones a través de la iniciativa.

Quin és el següent pas?

Somniem amb tenir una botiga pròpia. Ara mateix venem la roba a través de la nostra tenda online, en botigues multimarca de Catalunya i alguna de fora. Tenir la nostra pròpia botiga de roba representaria posar en pràctica també la venda al públic i, per tant, generar més llocs de treball per a aquestes dones.

Com va néixer el projecte?

Per a nosaltres és molt important que les dones que arriben a l'associació facin una formació per integrar-se al mercat laboral. Un dels cursos que vam posar en funcionament el 2011 va ser un taller de costura, que en poc temps es va convertir en un taller de costura industrial. Vam començar fabricant ventalls, coses de la llar i complements per a la dona fins que ens vam preguntar: ¿Per què no intentem vendre aquests productes i així oferim ocupació per integrar a aquestes dones en el mercat laboral? I a l'octubre de 2012 va néixer Dona Kolors.

El procés va ser molt progressiu, primer contractant una dona, després una altra... I al 2016 vam donar el pas per dissenyar i confeccionar roba de dona. En aquest moment tenim 6 noies contractades i totes elles van passar prèviament pel nostre taller de confecció.

Teniu intenció d’ampliar el taller?

El tema sempre va en joc de les vendes que fem. Si aconseguim que el projecte sigui sostenible i augmenten les vendes, contractaríem més dones.

Quins tipus de dones treballen al taller?

Les sis noies que actualment treballen són joves, menors de 45 anys i han viscut un procés migratori. Tenim dones de Nigèria, del Marroc, de Romania i del Brasil.

Podries explicar com era la vida d'alguna de les noies abans d'entrar a formar part de Dona Kolors?

Són dones que venen d'un context d'exclusió social, de xarxa de tràfic i de prostitució. Són dones joves que han viscut un procés de migració en què han patit. Volen buscar una alternativa per guanyar-se la vida, però és un procés llarg, perquè requereixen atenció professional per restituir el mal que se’ls hi ha fet. No és fàcil aprendre un nou idioma, desenvolupar-se en una altra cultura que t'acull... Són processos que poden durar diversos anys fins que poden dur a terme un procés d'inserció laboral.

Com és el procediment per contractar noves treballadores al taller?

Les noies ens solen conèixer a través del boca a boca o venen derivades d’altres institucions. Un cop arriben a nosaltres, el primer pas és que facin el taller de formació de confecció industrial. Al llarg de l’any, tenim entre 12 i 14 dones. Aquestes dones fan el procés de formació al taller i les pràctiques i quan necessitem una persona per cobrir una baixa, una substitució, un pic de producció o un augment de plantilla, les contractem com auxiliars tèxtils.

Quines tasques realitzen?

Fan tasques de tot tipus com cosir, planxar, etiquetar, embossar i tallar fil.

Què representa per una dona que ha viscut el món de la prostitució aquesta nova oportunitat?

Tenir un contracte representa regularitzar els seus papers. Això significa començar una nova vida molt més autònoma que els hi permet viure dignament. Hi ha dones que volen deixar la prostitució, però no poden per les seves circumstàncies.

Tenir aquesta independència econòmica i els papers en regla els hi permet llogar una casa al seu nom, tenir les necessitats bàsiques cobertes i no haver de pensar constantment com aconseguiran els diners per sortir endavant. En definitiva, són una sèrie de factors que ajuden a la integració d’aquesta persona a la societat i al món laboral.

Alguns dels somnis de les treballadores de Dona Kolors?

En termes professionals algunes d’elles estan estudiant per ser patronistes i en un futur tenir el seu propi negoci. Però en general somnien amb el que qualsevol persona desitja, com tenir una casa, uns diners, un bon futur i ser mares.

Què fa falta per fomentar aquest tipus d'iniciatives i eliminar la precarietat laboral?

Donar a conèixer les entitats i associacions que treballen en emprenedoria social, sensibilitzar a la societat de la tasca que aconsegueixen aquest tipus d’iniciatives, que la societat valori aquest esforç i que faci una aposta per aquest tipus de consum que ofereix oportunitats laborals reals a dones que provenen de situacions precàries. És imprescindible tenir una sensibilització per l'economia solidària.

A Catalunya hi ha molt moviment pel que fa a l'economia solidària i hi ha moltes entitats que realitzen aquests tipus de projectes emprenedors, però cal seguir fent un esforç i un treball per fomentar-los.

Quin paper juguen les entitats per fomentar projectes com el vostre?

S'ha de fer una aposta en emprenedoria social. Analitzar els serveis i productes que necessita la societat i portar-los al camp de l'economia solidària a través de les entitats. Entre entitats i associacions cal crear vincles i sinergies que ens ajudin a col·laborar tots plegats. Per la part de l'administració pública, cal que s’incentivin aquests projectes. És molt dur competir en un mercat com l’actual, i necessitem l’ajuda pública per finançar els projectes.

 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari