Oriol Daviu: "Free tour vol dir 'tour a preu lliure', no gratuït"

Fruit de la col·laboració entre l’Observatori pel Deute en la Globalització (ODG) i Fotomovimiento, el documental 'Free tours, treballar per propines' es preestrenarà el 23 de gener a l’Ateneu La Base, a les 19h.

Retrata un patró similar al de sectors com el dels riders: treballar com a fals autònom que cara enfora s’explica com a part de l’economia col·laborativa però que, en alguns casos, serveix per encobrir pràctiques empresarials on hi ha una clara jerarquia, exclusivitat laboral, organització dels horaris de treball i on s’ha de treballar amb elements corporatius.

Es tracta d’un capitalisme de plataforma que aprofundeix en la precarietat laboral de les persones treballadores, en unes lògiques d’externalització i flexibilització del treball, emparant-se en normatives Europees com la Directiva Bolkestein.

Oriol Daviu és guionista i director del curt documental:

Com treballen els i les treballadores de 'free tours', aparentment?

En aquest treball una persona fa una visita guiada d’aproximadament dues hores i, al final del tour, els turistes la recompensen amb una propina. Se suposa que oferint aquesta llibertat en l’elecció del preu que es pagarà a les guies, els turistes perden la por a fer una visita guiada.

"He conegut testimonis que deien que l’empresa tenia un control remot dels seus moviments a través d’aplicacions online".

I en realitat?

La realitat és que la majoria d’empreses, sobretot les que operen a nivell multinacional, tergiversen els conceptes. 'Free tour' significa 'tour a preu lliure', però la majoria ho ha popularitzat com a 'tour gratuït'. Mentre que es considera que són col·laboradors autònoms en una empresa de màrqueting, en molts casos es veu que hi ha una jerarquia i un control sobre la forma de treballar, el que en un cas ja ha demostrat una situació de fals autònom. En alguns casos han de passar per recorreguts marcats; també he conegut testimonis que deien que l’empresa tenia un control remot dels seus moviments a través d’aplicacions online.

Es guanyen el sou amb les propines, doncs?

Va una mica a empreses. Hi ha persones que només viuen d’això i d’altres que ho tenen com un complement a altres formes de guanyar-se la vida. La veritat és que no es pot generalitzar massa aquí. Penso que també passa perquè és un treball molt nou i moltes empreses fa poc que s’han creat. El que sí és veritat és que és un treball on hi ha molta rotació i inestabilitat.

Hi un buit legal. Feta la llei, feta la trampa?

Hi ha un buit legal però el que diuen grups polítics és que troben complicacions per legislar-lo. Hi ha una normativa europea que ho dificulta. És la Directiva de Serveis de la UE, també anomenada Directiva Bolkestein, que va desregular el sector turístic i ha creat un marc normatiu, des del 2006, que fa complicat legislar a les administracions locals o regionals. També passa una mica com els 'riders', que en ser un nou nínxol de treball, moltes de les qüestions no estan molt clares a nivell jurídic; caldria obrir un debat sobre el tema.

El sector afectat té propostes per revertir la precarització laboral?

Bé, depèn a qui preguntis. Les associacions de guies oficials tenen algunes propostes molt clares, com la intenció d’aplicar una taxa per als guies que volen treballar en zones d’alta densitat. Segons expliquen, això evitaria dues coses: per una banda, massificar tant l’espai públic, i per l'altra, evitar la rotació i la inestabilitat a les empreses de 'free tours'. Com les persones treballadores als 'free tours' haurien de pagar una taxa unipersonal, això faria que es produíssin menys casos en què un guia s’apunta a fer la temporada d’estiu tres mesos i després se’n va. La pràctica que les associacions denuncien que fa baixar la qualitat dels guiatge a la ciutat.