Claus i característiques de l’Aprenentatge Servei

Comparteix

29/01/2024

Entitat redactora

F Pere Tarrés

Autor/a

Maria Bombardó Soro

Són projectes on alumnat de totes les edats participa en activitats de servei comunitari dutes a terme per entitats.

Les entitats que volen dur a terme alguna tasca o acció per a ajudar i contribuir a la comunitat, i alhora treballar per l’educació cívica des del vessant més pràctic, ho poden fer mitjançant projectes d’Aprenentatge Servei (APS). Aquests projectes poden ser implementats per les mateixes organitzacions, així com per institucions educatives o l’administració.

Qualsevol entitat pot participar o coordinar en un projecte d’APS, només cal que hi vehiculi la seva àrea d’expertesa o treball. Així, l’APS pot ser de moltes temàtiques diferents, i es pot dur a terme tant a escoles i instituts com en altres àmbits d’aprenentatge, tant a la universitat i als centres de formació professional com a les escoles i grups d’adults.

A continuació s’exposen les claus i les característiques principals de l’Aprenentatge Servei, i s’especifica de quina manera posar en marxa un projecte d’aquest caràcter des de les entitats. Per a l’elaboració d’aquest recurs s’han utilitzat dades de la pàgina ‘Què és l’APS?’ de la web del Centre Promotor de l’APS, i les guies ‘Guia per l’Assessorament de Projectes d’Aprenentatge Servei’ i ‘Com fer APS en les entitats socials?’ del mateix centre.

Índex

Què és

L’Aprenentatge Servei, tot i integrar una gran diversitat de projectes, el defineixen essencialment per tres claus. Primer, els programes que en formen part integren el servei a la comunitat com a resposta a unes necessitats socials concretes i l’aprenentatge de continguts, competències, valors o habilitats. Segon, l’APS és una metodologia pedagògica basada en l’experiència, la participació, la cooperació i la reflexió. Es tracta d’una proposta que combina el servei comunitari i l’aprenentatge en un sol projecte articulat.

La tercera clau és precisament que aquest projecte s’organitza mitjançant una col·laboració entre centres educatius i entitats del seu entorn, de manera que es creen sinergies on l’aprenentatge millora el servei i el servei dona sentit a l’aprenentatge. Això, però, no és realment una gran innovació: tant els centres educatius com les entitats solen organitzar experiències compartides d’aquesta mena, i només els falta sistematitzar-les.

Per a anar encara més enllà, cal dir que l’APS no es limita a designar un projecte únic, sinó que és una perspectiva a través de la qual veure l’educació i la tasca de cooperació comunitària. Implementar projectes d’APS, per tant, obre portes al desenvolupament social de les comunitats, ja que descobreix i reforça punts i valors en comú i obre espais d’intercanvi per a facilitar l’encarament col·lectiu dels reptes.

Característiques

Hi ha alguns aspectes que tot projecte que vulgui encabir-se dins l’Aprenentatge Servei ha d’incorporar, i tenen a veure sobretot amb el plantejament i l’execució del programa. Primer, cal que l’aprenentatge estigui sistematitzat i incorporat tant al currículum del centre com al servei que es donarà, vinculant els continguts que s’aprendran, de caire transversal, a les necessitats que es volen encarar. Es tracta de treballar unes competències que l’alumnat ha de poder posar al servei de la comunitat, i que han d’estar incorporades com a una dimensió pedagògica en el disseny del projecte.

Un segon aspecte primordial és, evidentment, el servei. Aquest ha de definir-se com a resposta real a necessitats tangibles de l’entorn escollit, inspirant-se en la reciprocitat. S’hauran d’evitar, per a l’APS, projectes de tipus assistencialista, que vagin més enllà de la mera tasca i busquin un impacte significatiu i transformador en tots els agents que hi participen.

Un tercer requisit que han de complir tots els projectes d’APS és la participació activa de totes les persones que hi prenen part. Això vol dir que aquestes han de tenir veu en totes les fases del programa, des de la seva definició detectant necessitats fins a les propostes de millora un cop feta l’execució.

L’últim element fonamental de tots els projectes d’APS és la reflexió. Això vol dir que les persones que hi participen, tant des del centre educatiu com des de l’entitat, han de ser conscients del que fan i la seva utilitat.

Protagonistes de l’APS

Un dels avantatges dels projectes d’APS és que són molt flexibles, i ofereixen moltes possibilitats d’acció segons les necessitats socials i educatives que es volen cobrir. Així, les persones de qualsevol edat poden participar en un projecte d’APS, només cal que estiguin inscrites en algun centre educatiu: primària, secundària, batxillerat, formació professional, universitat, escoles d’adults, formació ocupacional...

Pel que fa a les entitats, no cal que treballin en una àrea concreta relacionada amb l’educació per a implementar o col·laborar en un projecte d’APS. Cal entendre l’educació com una funció social bàsica de tota entitat, de manera que, realment, qualsevol àrea de treball pot acollir i influenciar l’aprenentatge.

Així, per a la seva tasca de sensibilització, mitjançant l’APS, les entitats poden anar més enllà de la mera difusió comunicativa i educativa, fent un esforç per implementar activitats que creïn condicions per a que l’alumnat aprengui del treball que fa per la comunitat. Així, l’APS posa a les entitats en un rol de vincle entre els coneixements que ofereixen els currículums i la realitat social, que alhora beneficia a les organitzacions tant amb la feina que fan les persones participants com amb la promoció que el projecte fa dels seus valors i missió.

Àmbits de treball

L’àmbit en el qual es durà a terme en el servei dels projectes d’APS pot ser de moltes temàtiques. De fet, hi ha tantes opcions com projectes, ja que cada organització duu a terme la seva tasca en el seu context i s’especialitza encara més a cada projecte. Tanmateix, els projectes s’emmarquen sempre en àmbits més amplis, i d’aquests, els més usuals a l’APS són:

Ajuda a altres persones: projectes d’atenció directa a col·lectius en risc d’exclusió, treball amb persones amb discapacitats, acompanyament de persones migrades...
Participació ciutadana: tasques de sensibilització per a motivar la participació al barri o poble tot treballant el compromís cívic, creació i col·laboració a mitjans de comunicació, activitats a processos participatius...
Medi ambient: són tots aquells projectes dedicats a la conservació del medi ambient, com sessions de reciclatge o neteja d’espais, cura de la fauna, implementació de l’estalvi energètic...
Intercanvi generacional: es tracta de programes que apropen persones d’edats diferents per a facilitar l’intercanvi de coneixement.
Acompanyament a l’escolarització: tasques d’acompanyament a nens i nenes i adolescents, reforç escolar, classes de català per a persones nouvingudes...
Patrimoni cultural: projectes de difusió, conservació i recuperació de productes culturals i artístics i tradicions populars.
Promoció de la salut: activitats de prevenció i promoció d’hàbits saludables, acompanyament a persones diagnosticades amb alguna malaltia...
Projectes de solidaritat i cooperació: projectes de caràcter més internacional, dedicats als drets humans, les causes solidàries i de cooperació...

Passos per fer un projecte d’APS

Les entitats poden impulsar o col·laborar amb un centre educatiu o altres espais de formació per a dur a terme un projecte d’APS. El més aconsellable és dissenyar un projecte normal i corrent i introduir-hi les particularitats de l’APS. A continuació es detallen els passos que cal seguir:

Mesurar les capacitats de l’entitat

El pas previ a implementar un projecte d’APS és, primer, assegurar-se que l’entitat té la infraestructura per a dur-ho a terme i, segon, dissenyar un projecte o una col·laboració que s’adeqüi a les seves possibilitats. Per a això caldrà tenir en compte la dimensió de l’entitat (no és el mateix acollir un grup de 5 alumnes a un de 30) i els recursos, sobretot humans, de què disposa (caldrà que com a mínim una persona dediqui totes les seves hores o quasi totes a les activitats d’APS).

Pensar el servei i la participació

Un cop ja es té consciència de la disponibilitat de l’equip i dels recursos de l’entitat, caldrà pensar en el servei que les persones que participaran en l’APS duran a terme. Evidentment, aquest servei haurà d’estar relacionat amb la missió de l’entitat, però, a més, s’haurà de definir al detall quina classe d’alumnat el durà a terme, definint un perfil que respongui a qüestions com les places que es poden oferir, l’edat i l’àrea educativa dels i les potencials participants, quins dies i en quins horaris es farà el servei, qui supervisarà l’activitat, com s’acollirà i acompanyarà l’alumnat...

Definició d’aprenentatges

En el moment de pensar el servei també caldrà definir quins aprenentatges i competències es treballaran durant el servei. Això vol dir pensar si cal que l’alumnat tingui algun coneixement previ o faci alguna formació abans de començar el servei, així com llistar detalladament els coneixements que s’hauran adquirit un cop acabada l’activitat.

També es tractarà de tenir en compte qui farà el treball amb l’alumnat (professorat, personal de l’entitat, altres professionals...) i quin material serà necessari per a que aquest dugui a terme el servei.

Impulsar l’activitat

Un cop ja s’han definit les bases de l’APS serà el moment d’iniciar l’impuls de l’activitat. Això ho pot fer la mateixa entitat o un centre educatiu. En el primer cas, l’entitat haurà de buscar un centre a qui interessi la seva proposta. En el segon, l’entitat haurà de valorar si pot oferir el servei que el centre demana. En ambdós casos caldrà fer els passos indicats prèviament, per tal de veure si la col·laboració és possible.

Per cercar tant projectes de centres educatius com centres de formació que ja ofereixen la col·laboració, el primer pas és fer difusió aprofitant la xarxa de l’entitat i, sobretot, començar pels centres educatius més propers.

Dissenyar un pla

Un cop ja s’ha establert contacte amb el centre educatiu i s’ha decidit dur a terme la col·laboració, arriba el moment de determinar tots els detalls de la col·laboració i l’activitat, és a dir, dissenyar el pla junt amb el centre. Es tractarà de fer un document que reculli i concreti l’acord amb l’altra part de molts dels aspectes previstos en els passos anteriors, sobretot pel que fa als continguts de l’aprenentatge i l’activitat. Algunes preguntes que haurà de respondre el pla són: qui seran les persones interlocutores del centre i de l’entitat? Quines activitats es duran a terme i en quin moment? Quins mitjans econòmics, materials i humans caldran? Com es farà el seguiment del projecte?

S’haurà de dedicar un apartat a fer un calendari d’accions que inclogui també l’acollida i el comiat de les persones participants, així com alguns moments de reunions periòdiques amb les persones representants de les dues institucions per a fer un seguiment de l’activitat.

També és recomanable que el pla, tot i que ha d’estar ben definit, sigui mínimament flexible, per a permetre introduir les aportacions i suggeriments de les persones que duran a terme l’activitat.

Tancament: reconèixer l’ajuda

Caldrà contemplar com acomiadar les persones participants del projecte d’APS un cop s’acabi l’activitat. Es tractarà d’aprofitar una sessió per a detectar els aspectes positius de la col·laboració i donar les gràcies per l’ajuda, ja que aquesta haurà estat beneficiosa no només per a l’alumnat, sinó també per a l’entitat i el centre educatiu.

En aquest punt també es pot aprofitar per deixar oberta la porta a properes col·laboracions, tot subratllant i posant en valor els resultats positius.

Avaluació

Una última cosa a fer un cop s’ha finalitzat el projecte és avaluar el seu desenvolupament i resultats, d’una manera senzilla, però que impliqui a representants de totes les parts que han participat. Algunes preguntes que es poden plantejar per a aquesta fase són: És recomanable repetir l’experiència? Es podria mantenir en el temps? Quines modificacions caldria introduir per fer-ho?