Néstor Aparicio: "La impressió 3D és una eina que demostra que molta gent treballant en petit i en xarxa, funciona"

Com ha sorgit la iniciativa d'imprimir material sanitari?

La iniciativa sorgeix en l’àmbit estatal. És una iniciativa que s’està duent a terme a l’estat espanyol des de la plataforma Coronavirus Maker. Membres de l'equip de Tangencial formem part la delegació de Catalunya de Coronavirus Makers.

Aquesta iniciativa sorgeix d’un grup anomenat ‘Reesistencia Team’ amb la idea de fabricar respiradors, seguint la filosofia maker del ‘Do it your self’.

Mentre s’estava provant això i veient el potencial, vam rebre informació que molts professionals de la sanitat demanàven equips de protecció individual. Ara estem molt focalitzats en fer tot el tema d’Equipaments de Protecció Individual (EPIs).

Amb el tema dels respiradors encara continuem treballant.

En època de confinament, quin tipus de material s'utilitza i com s'aconsegueix?

La gent que estem fent servir les impressores de filament, que són les més populars, està fent servir el seu propi material. Això és un gest d'agrair ja que tothom està aportant i s'està deixant els seus diners per a una causa comuna.

Per la nostra pròpia experiència, molts distribuidors que venen online no han deixat de fer-ho per tant el material es pot continuar aconseguint. També hi ha moltes iniciatives de fabricants de filaments que estan fent donacions molt generoses que arriben als diferents nodes territorials i es reparteixen.

Hi ha tot un entramat logístic al darrere. Des de Tangencial ho estem centralitzant i aquesta setmana hem començat a distribuir aquestes donacions a la ciutat de Barcelona i voltants 

També hi ha d'altres fabricants que, a banda de fer donacions, estan deixant el material a preu de cost. Hi ha molta gent que està fen donacions externes que també ens arriben als diferents nodes per continuar imprimint. Hi ha una mica de tot. La comunitat treballa des de casa.

Com és el disseny de les màscares que s'estan imprimint?

El disseny de les màscares que s’estan imprimint, és un disseny que ha sorgit de la mateixa comunitat. Aquest disseny porta el logotip ‘Open Hardware’ gravat. Pel que fa al programari. El disseny s’ha fet, conjuntament amb experts i seguint normatives, però cadascú a casa fa servir les eines que té a la mà.

Hem de tenir en compte que hi han empreses que estan aportant 10, 15 o 20 màquines per imprimir. Al cap i a la fi, si les persones que participen poden imprimir, sigui quin sigui el programari i el maquinari que fan servir, seran benvingudes. I més quant tenim una demanada tan alta.

I com ho feu per distribuir-les cap els hospitals?

Hem muntat un sistema molt informal però molt efectiu: hem contactat amb els departaments de compres dels diferents hospitals que també s'encarreguen de les donacions,

Cosa curiosa, perquè estan acostumats a recollir les necessitats dels hospitals i tenen per la mà tot el tema logístic i els ha tocat fer aquesta mediació amb gent a qui volem donar. Tenim persones de tots els hospitals en un grup de WhatsApp i diàriament anem veient què és el que necessiten.

La distribució es fa amb els grups locals dels productors que estan a casa fabricant amb les seves impressores 3D. Ho recollim i ho portem a un node, un espai físic que, en el nostre cas és a La Llotja. Allà es desinfecta tot, es deixen les pantalles muntades, es guarden en capses, i uns transportistes, una empresa de transports o autònoms o particulars ens ajuden a fer la distribució amb els diferents hospitals.

D'aquesta manera controlem, per una banda què és el que es necessita i per altra, la distribució amb volums grans, que és la idea que teníem per no treballar només amb l'hospital del costat de casa. Intentem pensar en aquesta lògica de distribució.

Com us esteu coordinant a nivell de Barcelona els grups locals i quina metodologia esteu fent servir per a treballar conjuntament?

Ens coordinem a través de grups de Telegram. A nivell de Catalunya, quan vam rebre la proposta estatal de Coronavirusmaker.org, vam pensar que estaria bé treballar a  nivell local per nodes territorials. Amb aquesta idea, vam començar fent Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona i poc a poc cada grup gran s'ha anat subdividint per territoris més petits.

Per exemple a Barcelona, ens coordinem entre tots per compartir la producció que surt de cada territori per anar distribuint entre els diferents hospitals de la ciutat que ens demanen material. Aquesta coordinació és tant per producció com per necessitats concretes que van sorgint al dia a dia, tant d'abast de material com compartir dissenys o dubtes. La demanda és molt alta.

Les impressores 3d que féu servir són maquinari lliure? I el programari és programari lliure?

Hi ha una mica de tot. La comunitat treballa des de casa. Hi ha gent que té impressores 3D d’una marca en concret, i hi ha gent que té impressores 3D ‘do it yourself’. Cadascú aporta el que pot. Sí que s’ha de comentar que el disseny de les màscares que s’estan imprimint, és un disseny que ha sorgit de la mateixa comunitat. Aquest disseny porta el logotip ‘Open Hardware’ gravat. Pel que fa al programari. El disseny s’ha fet, conjuntament amb experts i seguint normatives, però cadascú a casa fa servir les eines que té a la mà.
 
Hem de tenir en compte que hi han empreses que estan aportant 10, 15 o 20 màquines per imprimir. Al cap i a la fi, si les persones que participen poden imprimir, sigui quin sigui el programari i el maquinari que fan servir, seran benvingudes. I més quant tenim una demanada tan alta.

Creus que una part de la ciutadania ha descobert el potencial de la impressió 3D per l'aportació que esteu fent ara?

Jo penso que sí. Molta gent acostuma a pensar en la impressió 3D per fer clauers, ninos... En canvi, ara que tothom s'ha posat a imprimir a casa i estem distribuint 740 pantalles al dia, han descobert el poder de la comunitat.

S'ha demostrat que molta gent treballant en petit, però en xarxa i sumant esforços pot aconseguir uns volums grans de producció.

Al cap i a la fi, la impressió 3D és una eina. La podem utilitzar per fer quatre cosetes a casa o per a projectes súper potents, com el de Coronavirus Makers.