Colectic participa en el projecte europeu Steam On Edu, una iniciativa internacional nascuda per tal d’incentivar l’adopció i l’impacte de l’educació STEAM en centres educatius formals i informals, a través de la generació d’una comunitat internacional d’entitats i organitzacions i d’estratègies de formació dirigides al professorat i a les persones educadores.

En el marc d'aquest projecte, entrevistem a Núria Salán, quimica de professió i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. És una referent en el camp de la tecnologia i coneixedora del talent femení digital que existeix a Catalunya. Parlem amb ella sobre la situació de la comunitat STEAM a Catalunya.

Quina creus que és la situació del moviment maker i Steam a nivell educatiu a Catalunya? Incipient o inicial, en desenvolupament o en consolidació?

El moviment maker, durant aquest primer període de confinament per COVID-19, s'ha revelat com un moviment col·laborador i proporcionador de solucions immediates i de gran eficàcia, de manera que s'ha eradicat la imatge que podia tenir una part de la societat de que el moviment maker és "un grup de frikis" que fan coses per fer-les.

Més que mai, les solucions aportades per aquest col·lectiu, en totes les seves modalitats (impressions 3D, costura, grups de muntatge mecànic, etc.), han estat cabdals per millorar la qualitat de vida de moltes i moltes persones.

Creus que tenim grups d'expertesa significatius a Catalunya a nivell educatiu sobre Steam?

Sí, sense dubte! Personalment, he redescobert el col·lectiu de professorat de tecnologia de tota Catalunya, que s'han bolcat per oferir les seves eines, el seu material, el seu temps i el seu know-how per contribuir a organitzar un projecte com telecomunicat.cat, que té per objectiu mantenir el subministrament de dispositius mòbils a persones afectades per COVID-19 a hospitals públics de Catalunya.

I dic redescobert perquè jo ja era coneixedora de bona part de les coses que feien, però he comprovat la seva capacitat de fer propostes immediates, creatives, redissenyar elements, adaptar-se a situacions que canviaven dia a dia... Aquest professorat són els millors referents STEAM que tenim ara mateix per al nostre jovent.

Ha estat creixent la demanda i l'interès de la comunitat docent sobre aquestes temàtiques?

Inevitablement sí... Per exemple la curiositat per saber com s'han pogut dissenyar i fabricar superrobots que poden fer 2400 test PCR al dia o dispositius ASSUM que esteril·litzen espais sanitaris, amb col·laboració de persones d'arreu del món, i materialitzar-ho per portar-los als hospitals de Catalunya.

Creus que els equips docents tenim prou recursos recursos per formar-nos sobre el tema?

Amb el que hem fet fins ara, en tenim prou per fer formació inicial en tecnologia, sí, el que passava és que no ens feien cas, potser perquè no veien la necessitat o la utilitat. Ara, després del que hem vist i hem viscut, les TIC han estat les protagonistes innegables de garantir la comunicació i evitar l'aïllament de la societat, per tant, la terminologia TIC que no era habitual a la societat, ara ho és i podem utilitzar els coneixements que ja teniem per transmetre'ls amb exemples reals i propers.

De tota manera, el que ens ha faltat han estat més recursos que coneixements. Ens hem adaptat a les classes virtuals, a garantir escenaris virtuals d'aprenentatge, a reconvertir continguts pràctics en digitals... però no serveix de gaire si el nostre alumnat no pot accedir. L'escletxa digital ha posat de relleu que no tothom té el mateix accès.

Com valores la formació dels docents sobre el tema? I sobre la qualitat dels projectes que es presenten des dels diferents centres?

Hi ha professorat que tenen molta i molt bona formació perquè ja fa anys que organitzen activitats i s'han ofert a fer formació per a professorat no tan expert. El que hem detectat també és que una part del professorat no han tingut ganes d'adaptar-se... i això no té gaire remei. Qui ha volgut formar-se, ha trobat escenaris de formació, de la mà de companys, de CESIRE, de persones que, voluntàriament, han fet seminaris, webinars, tallers, etc.

Quines estratègies creus que poden servir millor per estendre i ampliar l'abast d'aquest moviment i recursos dins la comunitat educativa?

Que el professorat sàpiga que allò que proposi es podrà fer, que el seu alumnat podrà "gaudir-ho" amb igualtat de disponbilitat. I que comptarà amb el suport dels sseus centres, per evitar greuges comparatius.

Creus que aquest tipus d'activitats, projectes i experiències poden servir per a democratitzar l'acccés a la tecnologia o per altra banda hi ha un risc de generar espais d'exclusivitat elitistes?

D'una banda, ha quedat clar que hi ha una part gran de la tecnologia que és força més accessible del que podia semblar, i podem gaudir d'ofertes TIC impressionants. Això ens ha permés mantenir-nos connectats, d'una manera força globalitzada, i l'aparició de dispositius que requereixen de poca cosa per funcionar han contribuit a democratitzar una part de la tecnologia.

Però, per descomptat, encara hi ha una percepció de que la tecnologia, i els estudis relacionats amb tecnologia i enginyeria, són elitistes, i això fa que una part de la població estudiantil els desestimi d'entrada. I caldria insistir en que aquesta percepció és totalment errònia i fora de lloc.

Creus que aquesta temàtica ajuda o dificulta el treball (i la bretxa) de gènere dins les vocacions tècnico-científiques?

Al fil del que he indicat abans, sí, inevitablement es genera una escletxa important... Les nenes, de petites, se senten més atretes per vocacions més lligades a salvar el món, i no perceben que la tecnologia sigui per salvar el món... En canvi, els nens se senten atrets per iniciatives més relacionades amb el lleure, la competitivitat... per això els cotxes de carreres, les motos, els coets i totes aquestes màquines són més presents en els desigs de nens que de nenes.

A banda, si una nena petita diu que li agraden els cotxes, encara ara es troba amb retrets. Això, a ple segle XXI, fa que es perdin vocacions femenines des dels inicis de l'etapa formativa. En canvi, si els exemples fossin de tecnologia aplicada a qualitat de vida (salut, medicina, salvament, etc.) moltes nenes, i nens, rebrien el missatge i l'incorporarien. L'educació infantil i primària és clau en aquesta captació de talent.

Comparant amb experiències i realitats dels paisos del nostre entorn a nivell internacional quin creus que és el paper de Catalunya dins del moviment maker internacional? Creus que els projectes que es fan aquí tenen reconeixement i prou visibilitat a l'exterior?

Personalment crec que podem parlar de tu a tu amb comunitats makers internacionals de prestigi reconegut. He visitat FABLAB's a Berkeley i a Cambridge i no tenim res a envejar, des dels nostres FABLAB. Crec que tenim capacitat, habilitats i talent perfectament comparable al de comunitats makers que tenen reconeixement perquè tenen visibilitat. Aquí encara cal un reconeixement del talent, fugint de titulitis...

El dia que siguem capaços d'acceptar el que val una persona pel seu talent i no pel que va pagar pel seu màster, estarem en el bon camí... I em sembla que Catalunya pots esdevenir pionera en aquest impuls de la comunitat talentosa, amb reconeixement i donant-li el valor que es mereix. Podem fer-ho!

Algun Projecte, recurs o experiència que vulguis destacar al respecte?

Ja he comentat que l'experiència de telecomunicat.cat ha estat molt enriquidora, per a mi, durant aquest primer confinament per COVID-19. Veure que ens podiem organitzar, més de 80 persones de tots els àmbits i perfils tecnològics, que no sempre erem persones que ens coneixiem però que vam acceptar un organigrama força horitzontal de persones que anaven liderant els diferents blocs d'activitat, per avançar tots plegats, ha estat emocionant.

Hem treballat molt, hi hem dedicat moltes hores, però ha valgut la pena en veure una imatge d'una mare que podia veure el seu nadó a través d'un telefon mòbil en tant que ella no podia entrar a la sala de nounats.. La tecnologia ha posat molta humanitat en aquesta situació tan terrible...