Guia per consumir tecnologia de forma responsable
Comparteix
Tot el que has de saber per decidir-te a comprar un aparell electrònic.
L'extracció de minerals en països del Sud Global que s'usen per a la tecnologia, la producció d'aparells electrònics en fàbriques en condicions precàries i els residus, que tornen a països sense recursos per gestionar els seus components tòxics, tenen un impacte en les persones i el medi ambient.
A més, darrere de la tecnologia hi ha grans multinacionals que comercialitzen amb les nostres dades de forma poc transparent posant-les al servei d'un sistema de consum capitalista que prioritza els beneficis i discrimina les persones amb algoritmes predictius, que es poden utilitzar per fer des d'una matrícula a la universitat fins a una detenció policial.
No només les tecnològiques sinó que també les elèctriques se sumen a l'acarnissament, abusant del poder que tenen sobre el seu ús.
Els aparells, a més, tenen data de caducitat i acostumen a estar el màxim de capats al coneixement col·lectiu, perquè aquest cercle de consum no s'aturi mai.
En aquesta realitat distòpica, consumir tecnologia de forma responsable no és gens fàcil, però us donem alguns trucs per acostar-nos-hi.
Necessitat
Realment necessites l'aparell electrònic que estàs buscant? Si és que sí pots continuar llegint. La primera opció és sempre reduir i la segona reutilitzar. Pots trobar tecnologia a botigues i plataformes de segona mà com ara Donalo.org, Back Market o Wallapop. Si sou una entitat i busqueu ordinadors, podeu trobar donacions, per exemple, a UPC reutilitza, o d'institucions com ajuntaments o universitats.
Proximitat
Has de comprar sí o sí un aparell nou? Mira on està fabricat. Les fàbriques tecnològiques acostumen a estar situades a països del sud-est asiàtic, tot i que també n'hi ha a Europa. En tots els casos, el tracte que ofereixen a les persones treballadores es veu qüestionat. A més, les empreses tecnològiques són poc transparents i, tot i que hi ha iniciatives incipients en aquest sentit, no hi ha un sistema de traçabilitat.
Ara bé, hi ha marques que fan l'assamblatge de peces més a prop, com ara Slimbook, a València, i això fa que es redueixin les emissions de la logística i que tinguem informació més directa del producte afavorint així la sobirania tecnològica.
Impacte social i ambiental
La tecnologia té un impacte en la vida de les persones que viuen als països d'on s'extreuen els minerals, i en la de les persones treballadores implicades en tota la cadena de producció. Per tant, seria fonamental conèixer com és la situació d'aquestes persones que han fet possible que compris aquell aparell electrònic. Com ja hem vist, la no traçabilitat dificulta la transparència del procés. Tot i així, podem trobar algunes garanties.
En l'àmbit de la mineria, hi ha iniciatives com Fairtrade Gold, que subministra or de petites cooperatives artesanals i de zones lliures de conflicte alhora que protegeix els drets de les persones treballadores i el medi ambient marcant un preu mínim així com vetllant per la seva seguretat. De la mateixa manera, hi ha projectes en marxa pel que fa el cobalt i el liti, amb el suport de companyies com Fairphone, Volkswagen, Baf i Daimler AG.
Així mateix, hi ha companyies mineres que se sotmeten a auditories responsables d'IRMA (Iniciativa per Assegurar la Mineria Responsable).
En la fase de fabricació, es complica accedir a la informació i coneixem per investigacions la precarietat del sector. En aquest sentit, Electronics Watch fa auditories per a compradors públics.
En l'última fase de la cadena, hi tenim molt a dir, i podem reutilitzar els nostres aparells i donar-los a entitats com Andròmines i Solidança, que també formen part del circuit d'eReuse contra l'obsolescència programada.
Més enllà de l'impacte que tenen els aparells, hi ha el que suposa la connexió i la infraestructura del corrent elèctric i de la xarxa d'internet. Per això, val la pena pensar en projectes cooperatius com Som Energia i Som Connexió, i els comunitaris com Guifi.net, que aposten per la sobirania col·lectiva i el servei més ajustat a les necessitats de les persones.
Obsolescència programada
Els aparells tenen una vida útil programada perquè les persones consumidores en comprin un de nou al cap d'un temps determinat. Per això, cal que ens fixem en si els aparells que comprem tenen un servei tècnic accessible i en si les peces són desmuntables i reparables.
En aquesta línia, l'entitat francesa Halte à l'Obsolescence Programmée (HOP) ha fet una recerca per establir l'índex de fiabilitat de les marques que es pot consultar aquí, a més de portar als tribunals companyies per males pràctiques.
Des de l'entitat, consideren que hi ha tres obsolescències: la tècnica, la de 'software', quan un aparell es torna obsolet per falta d'espai per seguir actualitzant-se, i l'estètica, és a dir, la que exerceix la societat perquè renovem els nostres dispositius.
Programari lliure
El programari lliure es garantia de transparència i, en la majoria de casos, de responsabilitat. Suposa un treball col·laboratiu d'una comunitat que pot accedir al codi obert del 'software' de l'aparell per millorar-lo, promovent així la sobirania i la democratització tecnològica. D'aquesta manera, és visible el seu funcionament i l'ús que se'n fa de les dades de les persones usuàries i, per tant, protegeix la seva privacitat, i dona llibertat per prendre decisions.
