L’Omar Naji és investigador i activista de l’Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH) a Nador. El seu paper ha estat clau per posar llum a la foscor que ha envoltat els fets que van passar el 24 de juny de l’any passat a la tanca de Melilla i que van acabar amb la mort d’almenys trenta-set persones, desenes de desaparegudes, centenars de devolucions en calent i un ampli ventall de vulneracions de drets a mans de les forces de seguretat espanyoles i marroquines. “Es tracta de la massacre més greu dels darrers temps perpetrada en sòl europeu amb la intervenció de dos Estats”, ha sentenciat Naji.

Gairebé un any després de la matança de Melilla, però, no hi ha hagut ni veritat, ni justícia, ni reparació del dany causat, ni cap mena de rendició de comptes. Ben al contrari, ha estat un any d’impunitat i de bastons a les rodes per entorpir una investigació per esclarir què va passar.

“El fet que ningú hagi assumit ni una sola responsabilitat per part del Govern espanyol, ni en l’àmbit de la política ni en el de la justícia, llança un missatge demolidor: a partir d’ara, una massacre com aquella no implicarà cap mena de cost per als seus responsables”, apunta el Youssef, un dels portaveus de la plataforma 24J.

El grup, format per diverses entitats, col·lectius i organitzacions antiracistes i defensores dels drets humans, ha convocat mobilitzacions de cara al 24 de juny a Melilla i diverses ciutats de l’Estat –com Barcelona i Madrid, entre altres– sota el lema ‘Massacre de Melilla: un any sense justícia, un any d’impunitat’. A més, des del grup han fet públic un manifest que ja ha aplegat el suport de més de dues-centes trenta organitzacions d’arreu de l’Estat.

“Des de la societat civil organitzada exigim que es faci justícia, que s’investiguin els fets de manera independent i que els màxims responsables assumeixin la seva responsabilitat i dimiteixin, començant pel ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska”, expressa el portaveu del moviment en conversa amb Xarxanet.

Una actuació coordinada que no pot ser considerada una tragèdia

Amb tot, des del moviment organitzador rebutgen de ple que es qualifiqui de “tragèdia” els crims de dret internacional que es van cometre a Melilla. Segons el portaveu del grup 24J, una tragèdia seria una inundació o qualsevol altra catàstrofe natural, “aquí estem parlant d’una actuació coordinada de dos governs, que sabien que aquelles persones anaven a saltar i van preparar un dispositiu amb antelació, i després han fet tot el possible per obstaculitzar una investigació real sobre els fets”.

Per què no es va investigar l’actuació policial ni el material antidisturbis que es va emprar? Per què no es va permetre l’assistència sanitària a les persones que necessitaven ajuda? Per què no es va salvaguardar la zona per facilitar la investigació dels fets? Per què no es va seguir el protocol i es va donar validesa a la versió dels Guàrdies Civils que van assegurar que les persones els van transmetre verbalment que no volien demanar asil?

Totes aquestes preguntes i moltes altres, sense resposta, són les que es fan les persones i entitats promotores de la protesta per posar en evidència les irregularitats, la negligència i la impunitat que ha existit al voltant de la massacre de Melilla. “Malgrat totes les il·legalitats que es van encadenar i les proves que s’han aportat des de diverses investigacions, com la de l’AMDH, la justícia va acabar determinant que allà no havia passat res punible, fet que demostra que la justícia espanyola també aplica una doble vara de mesurar”, insisteix el portaveu de 24J.

Tot plegat és senyal que no s’ha volgut fer justícia i que matances com la de Melilla es poden repetir en el futur. Al capdavall, ja hi havia precedents similars que també es van tancar en fals, com el cas Tarajal, del febrer del 2014, quan una quinzena de persones migrants van morir ofegades davant la costa de Ceuta després de ser repel·lides violentament per agents de la Guàrdia Civil i desenes van ser retornades a les autoritats marroquines sense cap procediment. “Tornarà a passar en el futur perquè en comptes de garantir la no-repetició s’està aprofundint en les polítiques que ho han fet possible”, diu el Youssef.

Racisme en les polítiques migratòries de la UE

La matança de Melilla va ser una clara mostra –una més– del resultat de les nefastes polítiques migratòries dissenyades als despatxos de la Unió Europea (UE) i executades amb mà de ferro pels estats membres, que sotmeten les persones en trànsit a greus vulneracions dels seus drets fonamentals, així com a tractaments vexatoris i inhumans.

“Lluny de garantir vies segures i legals per a les persones refugiades, les polítiques migratòries de la UE atempten contra el més elemental dels drets, que és el dret a la vida, i les autoritats ni tan sols compleixen amb les mesures que ja recullen aquestes mateixes lleis i directives”, exclama el Youssef.

En el cas de la massacre del 24 de juny, la majoria de les persones que van patir l’acarnissament per part de les forces de seguretat marroquines i espanyoles eren refugiades del Sudan, moltes d’elles menors d’edat. A més dels trenta-set assassinats i desenes de desaparicions, es va expulsar il·legalment i es va impedir exercir el dret humà a l’asil a centenars de persones.

“El Sudan és un país que està en ple conflicte bèl·lic; cal recordar que, per la mateixa situació, Europa va garantir l’acollida i va obrir les seves fronteres a la població ucraïnesa”, assenyala el Youssef, qui afegeix que això demostra que “existeix una doble vara de mesurar molt clara que té a veure amb un component racial i colonial en les polítiques migratòries de la UE”.

Exigències per fer justícia i acabar amb la impunitat

D’aquesta manera, després d’un any en què no s’ha investigat ni sancionat l’actuació de l’Estat, en què les víctimes continuen sense accedir al seu dret a la justícia i les famílies no han pogut trobar, identificar i enterrar els seus morts, el grup 24J i les més de dues-centes trenta entitats que li donen suport exigeixen justícia i reparació.

Per això, reclamen tota una sèrie de mesures com el cessament immediat del màxim responsable polític de la massacre, el ministre d’Interior Grande-Marlaska; un compromís inequívoc amb la veritat, la justícia i la reparació per part dels partits que es presentaran a les eleccions generals del 23 de juliol; l’obertura de mecanismes d’investigació independents i efectius per esclarir els fets; la fi de les expulsions i devolucions il·legals o el tancament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), entre moltes altres.

“La resposta de la societat civil organitzada a les mobilitzacions per la massacre de Melilla i a les exigències que formulem, assenyalant els responsables amb noms i cognoms, està sent molt positiva i fruit d’això ja hem superat les dues-centes adhesions al manifest”, exposa el Youssef.

No obstant això, suma, “és cert que, arran del racisme estructural que perviu a la nostra societat, quan parlem de qüestions que afecten les persones que no són blanques sembla que sigui més difícil d’empatitzar i no s’accepta de la mateixa manera que quan moren o són assassinades persones blanques”, rebla el membre del grup 24J.

Sigui com sigui, la data del 24 de juny és una data marcada en vermell per recordar les persones que van morir assassinades i denunciar la impunitat de la qual gaudeixen els responsables de la massacre. A Melilla, la mobilització recorrerà diversos punts de la ciutat fins arribar al lloc fronterer del barri Xinès, on va tenir lloc la matança. A Barcelona, la concentració començarà a les 19 h a la plaça Idrissa Diallo i serà una més del centenar d’accions descentralitzades per tot el territori espanyol per exigir justícia i evitar que caigui en l’oblit.