Sense donar-ne gaires detalls i amb poquíssimes explicacions públiques més enllà d’un exigu comunicat de premsa. Així s’ha rubricat l’acord que la Unió Europea (UE) ha signat amb Tunísia i que suposa una pedra més per reforçar aquest mur cada cop més infranquejable i lesiu per als drets humans de les persones migrants i refugiades que és l’Europa fortalesa.

Només cal veure com ho ha celebrat la presidenta italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, qui ha fet de la lluita contra la immigració la seva principal bandera política i ha estat una de les principals impulsores del pacte, al costat del primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, un dirigent polític que ha fet saltar pels aires el govern de coalició que liderava al seu país per voler endurir fins a l’extrem la política migratòria.

La troica europea –o ‘Equip Europa’, com se l’ha batejat– que ha certificat aquest memoràndum d’entesa amb Tunísia l’ha completat la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen. Tots tres no han dubtat a aparèixer amb un somriure de satisfacció al costat del president tunisià Kaïs Saïed, un autòcrata amb un greu historial de denúncies pel tracte inhumà que ha dispensat a persones migrants i refugiades i les greus vulneracions de drets humans que ha perpetrat en matèria de política migratòria.

Un acord opac per externalitzar i blindar encara més les fronteres

Malgrat que el pacte s’ha signat sense llums ni taquígrafs, l’aroma que desprèn recorda molt al que la UE va firmar amb Turquia el març del 2016, en ple èxode de persones refugiades cap a Europa, i que resolia que totes les persones que arribessin irregularment a les illes de l’Egeu serien retornades al país otomà per contrapartides econòmiques. Ras i curt: diners a canvi d’un enduriment del control de la migració.

“S’ha acordat que Tunísia protegirà millor les seves fronteres i abordarà el tràfic de persones a canvi d’inversions de la UE. Aquests diners estaran destinats a millorar l’economia tunisiana”, ha explicat Rutte sobre el memoràndum d’entesa.

La mateixa delegació europea ja va viatjar a Tunísia el juny passat i va oferir a Saïed més de mil milions d’euros per reactivar l’economia tunisiana en diversos àmbits a canvi que el país impedís la travessa de persones migrants cap a Europa. No obstant això, en el marc d’aquest últim acord no s’ha mencionat res sobre aquest paquet econòmic.

“És un exemple més dels acords que coneixem entre la UE i països com Turquia, el Marroc o el Senegal, i que van dirigits a externalitzar fronteres i pagar a altres estats perquè cometin les vulneracions de drets que Europa no vol cometre”, assegura l’Adrián Vives, coordinador d’incidència política i participació social de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR).

En la mateixa línia, la Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres, apunta que la UE "paga països vulneradors de drets humans per contenir les migracions, sigui quin sigui el cost, encara que es tracti de vides humanes com a Melilla, o com els centenars de persones que han abandonat al mig del desert de Tunísia".

Tunísia: un règim en plena deriva autoritària que vulnera els drets humans

Tunísia és un dels principals punts de partida de persones migrants i refugiades que travessen el Mediterrani central per arribar a Europa. A ningú escapa que la part més substancial de l’acord s’enfoca a contenir el flux migratori cap al continent europeu. Segons la UE, en paraules de Von der Leyen, tot es farà “respectant el dret internacional”, malgrat que no s’ha informat de com Europa controlarà que això es compleixi ni s’ha fet esment en cap moment als drets humans.

Tot plegat no és menor, atès que el president tunisià, Kaïs Saïed, acumula un més que inquietant historial en aquest àmbit i el seu govern ha entrat en una deriva autoritària que s’ha traduït en una involució de les reformes democràtiques al país, una arrogació d’atribucions a la seva figura i una intensificació de la repressió contra crítics i opositors. De fet, nombroses organitzacions internacionals han denunciat aquesta espiral antidemocràtica del dirigent africà.

L’actuació de Saïed ha estat especialment greu en matèria de política migratòria. Així ho han fet palès entitats com Human Right Watch (HRW), qui ha documentat l’expulsió de centenars de persones migrants subsaharianes, incloses dones embarassades i infants, en una zona desèrtica fronterera amb Líbia sota unes condicions inhumanes, sense cap mena d’atenció i sotmeses a episodis de violència per part de les autoritats tunisianes.

Aquest gir de Saïed es va posar de manifest en un discurs abrandat que el dirigent va oferir el febrer d’aquest any en què va fer una crida a les forces de seguretat a “acabar ràpidament amb la immigració irregular” i va acusar les persones migrants de ser “font de violència i criminalitat”. Unes paraules inequívocament racistes, com les van qualificar diverses organitzacions, i que es van interpretar com una maniobra per usar les persones migrants com a boc expiatori per tapar la crisi que viu el país arran de la seva gestió.

“Des d’aquest discurs han augmentat una barbaritat tant el racisme a nivell social, amb atacs cap a les persones migrants i refugiades per part de la població, com el racisme institucional; ara a Tunísia les autoritats estan organitzant persecucions cap a aquestes persones per abandonar-les al desert sense aigua ni menjar, per això és molt greu que la UE faci aquesta mena d’acords”, lamenta Vives.

Crítiques a l'acord des d'entitats i institucions

Per tot això, i malgrat que encara no es coneixen els detalls del pacte, aquest memoràndum d’entesa entre la UE i Tunísia ja ha encès les crítiques d’entitats i organitzacions defensores dels drets humans i de les persones refugiades i migrades.

“Més enllà del contingut de l’acord, que segur que serà molt preocupant, és intolerable que la UE arribi a aquesta mena d’acords en matèria migratòria i d’asil amb països que s’ha demostrat per part d’organitzacions internacionals que vulneren sistemàticament i de manera greu els drets humans de les persones migrants i refugiades que transiten pel país en el seu projecte migratori cap a Europa”, assenyala l’Adrián Vives.

Amb tot, a jutjar per les declaracions de la presidenta italiana Giorgia Meloni, aquest pacte recentment signat amb Tunísia no serà l’últim que firmarà la UE en aquesta mateixa línia. La dirigent ultradretana ja ha advertit que “la feina només acaba de començar” i ha defensat l’acord de col·laboració com “un model per construir noves relacions amb els veïns del nord d’Àfrica”.

Per això la Maria Creixell, d'Obrim Fronteres, creu que l'esperit d'aquesta entesa "no és nou, però és també el camí que sembla prendre el Pacte de Migració i Asil a la UE: acollir o pagar perquè acullin, fer triatge de qui té dret o no té dret a demanar asil en frontera", i es pregunta "quants diners són suficients per a un Govern que justifica la violència contra persones d’altres països per fer la feina a la UE?".

Un fet que, des del CCAR, atribueixen a què “la UE, malgrat que parli molt dels drets de les persones refugiades i de com les protegeix, la realitat és que ha comprat totalment el marc de l’extrema dreta sobre migració, un fet molt preocupant que queda demostrat amb la signatura d’acords com aquests, que vulneren els drets de les persones i són aplaudits i fins i tot impulsats, com és aquest cas, per l’extrema dreta”.

Altres entitats com Open Arms també han carregat contra el pacte amb un país “que continua abandonant milers de dones, homes i infants al desert, sense aigua ni menjar i en què la violència, els abusos i les violacions dels drets humans s’estan convertint en l’habitual”.

L’activista i coordinadora de Ca-minando Fronteras, Helena Maleno, qui ha resumit el pacte amb poques paraules: “més morts, més xarxes criminals, més desaparicions, més dolor. Saben bé on està el negoci”. En aquest sentit, Creixell posa sobre la taula que aquesta lògica "genera negoci per aquelles que es dediquen al control de fronteres i el tràfic il.lícit de persones i, de retruc, genera i generarà més morts".

Les crítiques al memoràndum d’entesa han arribat també des de les mateixes institucions europees, com el Consell d’Europa. La Comissària de Drets Humans de l’organisme, Dunja Mijatović, qui ha criticat les poques referències als drets humans de l’acord amb Tunísia i ha remarcat que “cal insistir en salvaguardes clares dels drets humans en qualsevol futura cooperació migratòria amb Tunísia”, alhora que ha recordat les greus violacions dels drets humans contra persones refugiades i migrants que s’han produït al país.

"Tot això, mentre es continuen espoliant els recursos de països del Sud global, mentre s’agreugen els efectes del canvi climàtic i mentre no s’habiliten les vies legals i segures que existeixen sobre el paper, però en la pràctica no són accessibles", assegura Creixell, qui censura que l'anomenada Europa dels drets humans, que es vanta de ser moderna i civilitzada, "justifica i paga per protegir-se d'una suposada amenaça que les mateixes empreses i governs han generat, i que per més controls que posin només aturaran amb més morts".