El cos sense vida del nadó de vuit mesos, trobat en una platja de Roda de Berà el dimarts 11 de juliol, correspon a la Lilia, una nena que viatjava amb el seu pare i la seva mare en una embarcació neumàtica, que va sortir des d'Algèria al mes de març, i que poc després va naufragar a prop de la costa de Dénia (Alacant). Aquesta és l'última d'una llarga llista de víctimes que es registren any darrere any a l'anomenada Ruta algeriana, una de les que més s'està consolidant entre les persones que tracten de travessar el mar Mediterrani camí d'Espanya.

Des de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) apunten a les polítiques migratòries que es basen en el control i en l'externalització de fronteres, així com a la passivitat dels estats membres de la Unió Europea davant les morts de manera sistemàtica a les fronteres europees i a les rutes que arriben al continent. "Fa més de trenta anys que tenim unes polítiques migratòries que provoquen la mort", sentencia l'Adrián Vives, coordinador d'Incidència Política i Participació Social de la CCAR.

Per tal d'evitar més morts com la de la Lilia, des de la CCAR exigeixen que s'habilitin vies legals i segures per no conduir a les persones a posar la seva vida en risc i poder accedir al dret a sol·licitar protecció internacional. "Cada vegada va augmentant més la militarització de les fronteres per no permetre a les persones refugiades arribar a territori europeu per vies legals i segures. Això les aboca a prendre rutes migratòries més llargues i perilloses, tant per via marítima com terrestre", denuncia Vives.

Vives assenyala que habilitar vies legals i segures per poder arribar a Europa també seria una mesura que ajudaria molt a reduir el tràfic de persones. Les màfies s'aprofiten de persones refugiades i migrants, que es troben en una situació de necessitat, sota la promesa de fer-los arribar a Europa. "Sigui per protegir el dret d'asil, per protegir les persones refugiades o per acabar amb les màfies que hi ha darrere, la solució són vies legals i segures", afegeix.

Al comunicat emès per la CCAR, l'entitat que defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i migrades també demana acabar amb la "necropolítica" a les fronteres de la UE. "Canviar la visió securitària fonamentada en les polítiques de control i externalització de fronteres per una que posi les vides i els drets humans al centre". Finalment, l'organització reclama als estats proporcionar tots els recursos necessaris per a les operacions de rescat marítim, així com que no es criminalitzi ni dificulti la seva tasca.

Ni tragèdies ni accidents

La CCAR denuncia que els naufragis i les morts que es produeixen a les rutes migratòries cap a Europa, com en el cas de la Lilia, no es tracten ni d'una tragèdia ni d'un accident. "No són tragèdies perquè són totalment evitables, i no són accidents perquè no es tracta d'una o poques víctimes, sinó que estem parlant d'una qüestió sistemàtica", diu Vives. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), l'any 2022 van morir o van desaparèixer quatre-centes dues persones en trenta-dos naufragis en aquesta ruta.

"Hi ha unes polítiques d'uns estats, governs i partits concrets, que són els responsables de tot el que passa. I quan acabem utilitzant llenguatges que ens recorden a fenòmens naturals o que no són tan fàcilment evitables, el que fem és normalitzar aquestes morts, eximint de responsabilitat els estats que les provoquen directament", considera el coordinador d'Incidència Política i Participació Social de la CCAR.

Actualment, el Pacte Europeu de Migració i Asil, una eina que havia de servir per aconseguir un millor equilibri entre responsabilitat i solidaritat, s'ha de sotmetre a la seva negociació al Parlament Europeu. No obstant això, el futur acord dista molt de ser així, tal com assenyalava Dilara Ekmen a l'article d'opinió 'El nou Pacte sobre Migració i Asil: una vergonya'. "Si s'aprova el pacte tal com està ara, hi ha una sèrie de disposicions que farien retrocedir, greument, el dret d'asil", lamenta Vives.

Els darrers moviments al voltant de les polítiques migratòries a Europa, com ara l’acord entre la UE i Tunísia per externalitzar i blindar encara més les fronteres, s'han impulsat des de governs que fan de la lluita contra la immigració la seva principal bandera política. A les portes d'unes eleccions a l'Estat espanyol, i davant d'un possible panorama que dibuixa la dreta i l'extrema dreta formant govern, podria endurir, també, les polítiques migratòries a nivell espanyol.