Lluís M. Plà: "El cooperativisme nociu és aquell que no aconsegueix complicitat dels participants: hem de fer que caminin sols"

La Comunitat de La Huapra, als Andes peruans, es composa avui de 180 persones, que han viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums. La Universitat de Lleida (UdL), però, en col·laboració amb la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), han impulsat un projecte per optimitzar els recursos naturals de la zona, adaptar el seu sistema agrari a les noves condicions climàtiques i donar un rol a la sostenibilitat i a l'ecologia en aquest sistema.

Lluís Miquel Plà Aragonès, professor de la UdL i impulsor del projecte des d'aquí en col·laboració amb l'equip d'investigació peruà, comparteix amb Xarxanet el fons de la iniciativa.

El projecte impulsat conjuntament per la UNASAM del Perú i la UdL es focalitza en la comunitat indígena de la Huapra, als Andes. Per què aquesta comunitat? Què la diferencia de comunitats similars dels Andes?

La voluntat del projecte és que sigui una prova pilot que es pugui estendre a altres comunitats semblants del país. El per què s'ha començat per aquesta és degut a que hi havia facilitat per accedir-hi i relacions personals amb membres del projecte que afavorien la confiança i disponibilitat a col·laborar de la comunitat (majoritàriament quítxua-parlant).

A la justificació del Projecte es fa referència al tipus d'agricultura de la comunitat (tradicional i basada en les seves costums), al desconcert derivat del canvi climàtic i de la mineria i a la poca cura per la sostenibilitat. Fan aquestes circumstàncies que sigui necessària una "intervenció", una "col·laboració" externa? Quina seria la realitat si NO es dugués a terme el projecte?

Si NO es dugués a terme el projecte la comunitat continuaria evolucionant "a la deriva". La seva tradició és oral i el nivell econòmic i cultural molt baix, amb el que els seus coneixements sobre els conreus, altres alternatives, risc d'erosió i empobriment de la terra son molt, molt limitats. La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir/millorar aquesta situació d'empobriment – continu.

Quines conseqüències, tant positives com negatives, pot tenir l'aplicació del projecte i d'un nou sistema agrari? Existeix el risc de canviar la base del model de vida de la comunitat?

La comunitat és sobirana i és impensable un canvi de la nit al dia provinent d'una proposta externa (a no ser que hi haguessin diners pel mig per "comprar" les consciències). La idea del projecte no és un NOU sistema agrari, sinó un MILLOR sistema agrari i que aquesta millora sigui sostenible en el temps i inclogui tres aspectes principals: econòmics, socials i mediambientals. En aquest sentit totes les conseqüències es preveuen "positives". Negatives podrien ser les lluites que puguin sortir en el sí de la comunitat per disputes de terres o recursos, o entre partidaris i detractors de les bases del projecte.

La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir o millorar aquesta situació d'empobriment  continu.

Quin rol ha pres la comunitat de la Huapra en la creació d'aquest sistema? (detecció de necessitats, explicació de problemes, voluntat de canvi, participació, etc.)

Inicialment la comunitat es va alegrar de la notícia del projecte perquè esperaven diners! Diners per gastar en... En saber que no era així es van decebre i va decaure l'ànim. Posteriorment, quan van veure les visites que fèiem, l'interès que hi evocàvem i les orientacions que donàvem, anaven prenent més interès i s'implicaven compartint els seus problemes, neguits i dubtes. Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions i controls de tasques encomanades. En aquestes visites i sessions de formació han participat estudiants d’agrònoms de la Universitat Nacional Santiago Antunez de Mayolo (UNASAM) que finança també part del projecte. Els alumnes explicaven individualment o en petits grups tècniques rudimentàries de protecció contra plagues, o l'elaboració d'adobs bàsics a base de residus, o precaucions amb el rec per aminorar l'erosió, o com completar la producció amb la cria de conills o cuis (conillets d'indies). Això ha tingut doble efecte positiu, en la comunitat i en els estudiants vinculats al projecte qus s'han implicat personalment.

Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions

Quines són les capacitats potencials dels projectes de cooperació per al desenvolupament? Què es pot aconseguir? D'altra banda, quins riscos comporta? Hi ha un tipus de cooperativisme que pot ser nociu per a les comunitats o països en els quals o amb els quals s'actua?

Sense la nostra participació (la de la UdL), el projecte de la UNASAM es pretenia acabar aquest any amb l'únic objectiu de liquidar un pressupost. S'hauria pagat a un consultor per fer informes i formar "en massa" a la comunitat i no hi hauria hagut interès de continuar y fer realment "sostenible" el projecte.

La nostra participació en el projecte amb finançament UdL de la oficina de cooperació i solidaritat ha permès canviar la mentalitat dels professors de la UNASAM participants en el projecte: racionalitzant els recursos atorgats al projecte, implicant a estudiants de la seva universitat en els problemes socials del seu entorn, adonant-se de la necessitat d'oferir continuïtat als membres de la comunitat indígena, la possibilitat de formar enginyers agrònoms especialitzats en desenvolupament i sostenibilitat, la possibilitat de formar alumnes d'informàtica en la programació d'eines d'optimització i webs per difondre resultats de projectes, la possibilitat d'escriure articles científics en revistes i donar a conèixer la realitat del país.

Els canvis més importants no incideixen de forma immediata en la comunitat, però capacita a membres de la societat peruana per a que es prenguin seriosament la qüestió del desenvolupament i sostenibilitat i que això té futur. La comunitat se'n beneficia perquè actualment ja hi ha propostes de continuïtat del projecte que els hi facilitarà més sessions formatives i de control que assegurin la millora de la seva productivitat i sostenibilitat en el temps.

Un cooperativisme nociu que nosaltres hem detectat és aquell que no aconsegueix la complicitat dels agents participants, que tot ho basa en l'aportació de recursos econòmics i que no dóna una continuïtat en el temps amb data de caducitat. Hem d'ajudar-los a caminar sols, no podem ser sempre amb ells.