La CCAR reclama mesures per protegir les dones desplaçades forçosament a causa de les violències masclistes

La quantitat de persones desplaçades forçosament a causa de conflictes, violència, persecució i múltiples vulneracions de drets augmenta any rere any a escala global. A finals del 2022, la xifra ja s’enfilava per sobre dels 108 milions de persones, entre les quals una bona part són dones i nenes, obligades a fugir de persecucions basades en el masclisme i la misogínia en països amb estructures socials i polítiques fortament patriarcals.

Si enfoquem la mirada en el gènere, dones i nenes representen el 51% del total de persones refugiades i gairebé la meitat són menors d’edat. Si ens fixem en els desplaçaments interns, dones i nenes són el 52% de les persones que els han patit. Pel que fa a les sol·licituds de reassentament presentades per l’ACNUR el 2022, el 90% eren dones i nenes que havien patit tortures i violència. A més, el 51% del total de població apàtrida també són dones i nenes.

Totes aquestes dades, i moltes més sobre la violència masclista i el desplaçament forçat al món i a l’Estat espanyol, s’inclouen i s’expliquen en el document que la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha elaborat amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Masclista, per posar de manifest que, arreu del món, “moltes dones i nenes pateixen persecucions basades en el masclisme i la misogínia”.

Una situació que les obliga a desplaçar-se forçosament per fugir de països que les situen “en posicions de subordinació respecte als homes i les exposen a patir greus vulneracions dels seus drets fonamentals”.

Davant d’aquest context, la CCAR formula una sèrie de demandes, com l’obertura de vies legals i segures, reforçar els programes de reassentament o l’aplicació de la Directiva de Protecció Temporal, entre altres, amb l’objectiu d’evitar que la violència masclista continuï provocant cada any el desplaçament forçat de milers de dones.   

Manca de protecció per a les dones desplaçades per la força

Amb tot, denuncien des de l’entitat, en la pràctica continua sent molt escàs el reconeixement de la protecció internacional per aquesta mena de violències directament vinculades al gènere, com l’aïllament de la vida pública, l’avortament selectiu, els matrimonis forçats, els abusos sexuals com a arma de guerra o la violència masclista familiar, entre altres.

Dones i nenes, molt sovint, es troben soles i indefenses davant d’aquestes múltiples formes de violència, perquè no compten amb el suport de la família i la comunitat o, directament, en són víctimes, i això dificulta encara més que puguin denunciar-ho. A banda, moltes vegades són els mateixos estats qui discrimina o persegueix les dones, o no tenen voluntat o prou capacitat per protegir-les.

Fugir dels països on reben aquests impactes tampoc és garantia d’escapar de l’espiral de violència; ben al contrari, les situacions de risc estan presents en els seus països d’origen, però també durant el seu trànsit cap a Europa, on s’exposen més que cap altre col·lectiu a violències i abusos. També quan arriben a les societats d’acollida, on es poden veure afectades igualment per violències masclistes, però també racistes, xenòfobes i aporofòbiques, alerten des de la CCAR.  

Per això, l’entitat urgeix els territoris d’acollida a "abordar les interseccionalitats existents en el sí del col·lectiu” i, per tant, que una dona pot sol·licitar protecció internacional per haver patit vulneracions de drets, discriminació o persecució per raó de gènere i, al mateix temps, per altres motius com la seva ètnia, opinions polítiques, orientació sexual o identitat de gènere, entre altres.

Una bateria de mesures per denunciar les violències i acollir les persones

Amb el propòsit de reforçar els mecanismes de protecció de les persones en trànsit i migrades, especialment les dones i nenes, que s’han vist obligades a abandonar els seus països per les múltiples formes de violència que reben, la CCAR proposa una sèrie de mesures orientades a denunciar aquestes violències i acollir les persones.

La primera demanda va en la línia del que les entitats en defensa de les persones refugiades, com la mateixa CCAR, i de drets humans reclamen des de fa anys per a totes les persones que cerquen refugi. Això és, “l’obertura de vies legals i segures per garantir l’accés al dret d’asil” i així evitar que les persones desplaçades forçosament recorrin a xarxes de tràfic d’éssers humans i posin en perill les seves vides, especialment dones i nenes.

Igualment, cal “reforçar els programes de reassentament” i executar-los en coherència amb el nombre de persones refugiades, assumint un repartiment equitatiu i solidari entre els estats, prioritzant l’acollida de dones i nenes, facilitant l’accés a oportunitats de reubicació i reassentament. Així com assegurar la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats, concedir visats humanitaris i eliminar l’exigència de visats de trànsit a persones que fugen de conflictes.

“Garantir la protecció i assistència de les dones” és una altra de les exigències de la CCAR, especialment en camps de persones refugiades, controls fronterers i després de la seva entrada a la UE, així com articular operacions de rescat i salvament eficaces per evitar els naufragis que han convertit el Mediterrani en la tomba de moltes persones refugiades.

Entre la resta de mesures que demana la CCAR, també hi ha l’aplicació de la Directiva de Protecció Temporal com ha passat amb les persones que fugien d’Ucraïna, la no discriminació per nacionalitat, la garantia de procediments de reunificació i cerca de famílies eficients, flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar o activar l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de trasllat des d’ambaixades i representacions consulars en països d’origen i trànsit, entre altres.

Totes aquestes mesures i la resta que posa sobre la taula la CCAR es poden consultar al comunicat de l’entitat, publicat en el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Masclista. L’objectiu és clar: evitar que la violència masclista continuï provocant el desplaçament forçat de milers de dones cada any, mentre es garanteix la seva protecció i acollida.