La jornada ‘Fronteres invisibles’ alça la veu per denunciar els crims d’Estat i el racisme sistèmic

Després de dos anys d’obligada aturada per la pandèmia, la jornada reivindicativa ‘Fronteres invisibles’ torna a la platja del Bogatell de Barcelona aquest diumenge 7 d’agost. Durant dotze hores, activistes i persones de col·lectius migrants i antiracistes uneixen les seves veus per denunciar les milers de morts i desaparicions que es produeixen durant els processos migratoris, així com les traves de tota mena a què s’enfronten diàriament les persones migrades i en trànsit. 

La jornada, organitzada pels moviments Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya, RegularizaciónYa, SOS Racisme i Tanquem els CIE sumarà la participació d’altres col·lectius i persones que, entre les 9 i les 21 hores, compartiran espai amb els banyistes de la platja del Bogatell per, en l’edició d’enguany, posar el focus en els crims d’Estat que causen la mort i el patiment de tantes persones. 

Al llarg d’aquestes dotze hores, tothom que s’apropi a la platja del Bogatell (a l’alçada de la rambla del Poblenou) podrà gaudir d’accions poètiques, xerrades, col·loquis i actuacions musicals, que es poden veure al programa de la jornada. Hi participaran col·lectius i persones d’aquí i altres zones de l’Estat com València, Euskadi i Canàries, entre altres, per aportar la seva visió i el seu testimoni. 

A més, durant el dia hi haurà una taula de recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de RegularizaciónYa, que cerca la regularització de prop de mig milió de persones, així com l’exposició ‘Obre els ulls’, a càrrec de SOS Racisme. Igualment, es faran performances, com la plantada de creus amb les fotografies dels rostres de persones que s’han deixat la vida intentant arribar a Europa.

Enguany es posa el focus en els crims d’Estat

En aquesta ocasió, la jornada presta especial atenció als crims d’Estat, que es cometen amb total impunitat i es justifiquen sense reserves davant l’opinió pública. És el cas, per exemple, de les paraules que el president d’Espanya, Pedro Sánchez, poc després de la matança que es va perpetrar a Melilla, una situació que públicament el cap de l’executiu va considerar “ben resolta”.  

“Sempre parlem de morts relacionades amb les fronteres, i en la jornada d’aquest diumenge volem centrar-nos en els crims d’Estat per assenyalar que no parlem de morts accidentals, sinó que són tot un seguit de decisions polítiques les que aboquen a les persones en trànsit i a les migrades a la mort”, adverteix a Xarxanet l’Áurea Martín, membre de Tanquem els CIE, que anima tothom a apropar-se a la platja i unir-se a l’acció.

La reivindicació de la jornada d’aquest any, la vuitena, enllaça amb la del 2019, que va posar l’atenció en la necropolítica i el sistema de mort que s'endú la vida de persones immerses en processos migratoris. D’aleshores ençà, explica Martín, l’estratègia de reforçar i militaritzar les fronteres s’ha intensificat, amb tot el que això implica. Frontex o les aliances amb països tercers, com el Marroc i Turquia, per tal de contenir les migracions en són exemples d’aquestes polítiques. 

Així, es vol posar l’accent en l’Estat com a mecanisme de control i sistema de mort, i de les decisions polítiques que determinen qui té dret a la vida. “Ara veiem com s’està reforçant de nou la zona del mar d’Alborán, de Ceuta i Melilla, entre altres, i això fa que més persones hagin de sortir cap a la ruta canària, que és molt més perillosa i, en conseqüència, provoca més morts; això ho saben perfectament els responsables, són conscients que les seves decisions causen més morts”, assegura Martín.

Fronteres invisibles que trunquen projectes de vida

Més enllà de les situacions que es produeixen durant els processos migratoris, els col·lectius que organitzen la jornada també volen visibilitzar aquestes fronteres invisibles amb què es topen moltes persones en el seu dia a dia, tots aquells impediments que esguerren els seus projectes vitals.

L’Áurea Martín cita exemples com els controls policials per perfil ètnic, que continuen a l’ordre del dia malgrat estar prohibits, els impediments burocràtics de tota mena que obliguen moltes persones a treballar en l’economia informal o el fet que a Espanya va deixar d’haver-hi sanitat universal des del 2012. 

Aquestes traves burocràtiques només fan que agreujar la situació de les persones més vulnerables de la societat i les buiden de drets, abocant-les a situacions d’indefensió i d’exclusió en tots els àmbits. “Tot plegat és una expressió més del racisme sistèmic que existeix a la nostra societat”, diu l’activista de Tanquem els CIE.

Per això, ‘Fronteres invisibles’ planteja la visibilització i la denúncia com a via per sensibilitzar la ciutadania sobre aquestes problemàtiques, des d’un punt més reflexiu i d’una manera diferent de com es fa en les habituals mobilitzacions i manifestacions.

“Sempre diem que la jornada és una mena de contramanifestació, és a dir, fent una acció per crear interès i atraure les persones amb què compartirem espai a la platja, sense ser invasius, volem que s’apropin a escoltar de què estem parlant”, afirma Martín, qui sosté que, en general, les persones locals i turistes que hi ha se solen mostrar receptives i interessades.

Accions com aquestes, afegeix, ajuden a conscienciar sobre un problema que ha esdevingut central en els nostres temps: “Hem d’aconseguir que aquesta problemàtica cali com ho han fet altres causes, com el feminisme en bona part, que ja només té en contra les postures més radicals i intolerants de la societat; i cal assumir també que el racisme d’Estat està molt present i si callem, en som còmplices”, rebla.