Lampedusa evidencia de nou les polítiques europees que atempten contra els drets de les persones refugiades

Aquests últims dies, el veïnat de Lampedusa ha alçat la veu per dir prou i s’ha mobilitzat per denunciar la situació insostenible que viu l’illa. En contra del que pretenen fer creure molts polítics i mitjans de comunicació, la població no protesta contra l’arribada massiva de persones refugiades a l’illa –es calcula que en tres dies n’han desembarcat unes deu mil–, sinó contra la manca de mesures i de suport del Govern italià i de la UE a aquestes persones, a qui s’exposa a tota mena de vulneracions de drets i a situacions de desprotecció absoluta.

Prova d’això són les paraules de Giacomo Sferlazzo, veí de Lampedusa i un dels organitzadors de les mobilitzacions: “Venen aquí, es tanquen en una habitació i diuen les mateixes coses de sempre, quan el que haurien de dir és: ‘Esteu tranquils, estem treballant per la vostra pau, pels drets dels migrants, i per mantenir la situació en un estat de calma, on tots veurem garantits els nostres drets”, assegurava en declaracions recollides pel diari El País.

Les protestes s’han intensificat amb motiu de la visita llampec a Lampedusa de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, qui ha estat convidada a l’illa per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Com a resposta a la situació que es viu a Lampedusa, la dirigent europea ha presentat un pla d’acció europeu de deu punts per contenir la crisi migratòria. “Nosaltres hem de decidir qui entra a la Unió Europea (UE), no els traficants”, ha arribat a dir.

La realitat és que, amb aquest nou i enèsim pla anunciat a bombo i plateret, plou sobre mullat. La solució que ara proposa Brussel·les no aporta res de nou, al contrari, proposa aprofundir en mesures que s’han demostrat ineficaces, i el que és pitjor, contràries als drets més bàsics de les persones.

Externalització de fronteres, detenció i criminalització de les persones migrades

Així ho reitera la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) en un comunicat, en què rebutja frontalment el pla de deu punts anunciat per Von der Leyen, atès que no fa més que advocar per un increment de les deportacions, reforçar el paper de Frontex, aprofundir en la via dels acords amb països tercers que vulneren els drets humans i plantejar procediments accelerats mancats de garanties. 

És a dir, insisteix en polítiques que apuntalen l’externalització de fronteres, la detenció migratòria, la criminalització de les persones migrades i el menysteniment de les garanties en el dret d’asil i en la protecció de les persones refugiades.    

Unes mesures que van en la línia de les que aplica i reclama la presidenta ultradretana italiana, Giorgia Meloni, qui ha anunciat que ampliarà fins als divuit mesos la detenció administrativa de persones migrades i demandants d’asil en espais, anomenats Centres de Repatriació de Migrants i homologables als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) que hi ha a l’Estat espanyol, on es vulneren sistemàticament els drets humans. 

“El tancament i la repressió de les persones refugiades, a més de provocar patiment, reforça els estereotips, criminalitza les persones i els col·lectius i contribueix a l’augment dels discursos d’odi i de les agressions racistes”, subratlla la CCAR. Aquestes deficiències que manifesta el sistema europeu d’acollida, que no són noves, obliguen a donar un tractament d’emergència a contextos com el que es viuen a Lampedusa.

Davant d’aquest escenari, l’entitat urgeix a Europa que abordi immediatament la situació de Lampedusa “amb un enfocament humanitari i de protecció”, comptant amb professionals que puguin detectar de manera precoç perfils vulnerables i garantir l’atenció mèdica, l’assessorament jurídic i l’acompanyament psicosocial de les persones en trànsit. 

A més, la CCAR exigeix que es posi fre a “les polítiques de detenció i criminalització” de les persones migrades, i que s’habilitin “vies legals i segures” per sol·licitar asil. I posa d’exemple el reassentament, els corredors humanitaris i les exempcions de visats. Alhora, reclama acabar amb les polítiques d’externalització de les fronteres “que generen greus situacions de desprotecció i vulnerabilitat” per a les persones migrades i refugiades.

Una campanya per avisar de les conseqüències del pacte de migració i asil de la UE

La situació a Lampedusa coincideix amb les negociacions per aprovar un nou Pacte de Migració i Asil a la UE, que, tal com s’ha plantejat, ha generat crítiques i rebuig entre les entitats que treballen pels drets de les persones refugiades i demandants d’asil. 

La mateixa CCAR ha posat en marxa la campanya #AixòÉsEuropa per visibilitzar les possibles conseqüències que tindria l’aprovació de la proposta actual de pacte migratori, que aprofundeix en les polítiques que “atempten contra els drets de les persones refugiades i migrades amb un enfortiment del sistema de retorns, reforcen el blindatge de l’externalització de les fronteres i el deteriorament de les garanties processals en frontera, posant en perill fins i tot el principi de no devolució”. 

Com a part d’aquesta campanya, entre altres l’entitat ha preparat una sèrie de materials informatius sobre l’acord, com una infografia, i organitza les jornades ‘Discutint el nou Pacte Europeu de Migració i Asil’ a Barcelona el 21 i 22 de setembre, on s’analitzarà de manera crítica els reptes del nou pacte i s’abordaran algunes propostes per garantir els drets humans de les persones migrades i refugiades. 

Tot plegat, aprofitant el paper clau que ha de jugar l’Estat espanyol en la negociació del pacte, atès que durant aquest segon semestre de l’any ostenta la presidència del Consell de la UE i haurà de pilotar el procés. 

Així, en un moment tan decisiu de les converses, que determinaran si el pacte protegeix i garanteix els drets de les persones migrades i refugiades o si suposarà greus riscos per a les seves vides, la CCAR demana al govern espanyol i a la resta d’estats membres que “assumeixin les responsabilitats en l’acollida de les persones refugiades i posin els drets humans al centre durant les negociacions del nou Pacte Europeu de Migració i Asil”, i reblen: “És hora d’exigir un pacte que protegeixi les persones refugiades”.