Més de 80 milions de persones han viscut la pandèmia lluny de la seva llar

La xifra global de desplaçaments forçats va assolir el seu màxim històric l’any 2020, tot i la situació d’emergència sanitària. Segons el dinovè informe anual de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ‘Les persones refugiades a Espanya i Europa’, el mes de juny de l’any passat el nombre de persones refugiades a nivell mundial era de vuitanta milions.

Mentre els ciutadans dels països del primer món complien el confinament domiciliari per frenar l’avanç de la Covid-19, milions de persones van haver de fugir de les seves llars a causa de la guerra, persecucions o amenaces. El més greu, segons indica l’informe del CEAR, és que, en situació de pandèmia, es van trobar amb més obstacles que mai per trobar refugi. 

La majoria de les persones refugiades provenen de Síria (6,6 milions), Veneçuela (3,7 milions), l’Afganistan (2,7 milions) i Sudan del Sud (2,3 milions). I pel que fa als desplaçaments interns, lideren la llista Colòmbia, Síria i la República Dominicana.

Arribada de refugiats a la Unió Europea

A Europa, prop de cent mil persones van arriscar la seva vida per buscar refugi el primer any de la pandèmia, una xifra que suposa un descens d’un 23% respecte al 2019. Alemanya, França i Espanya van ser els països que més sol·licituds de protecció internacional van rebre l’any 2020. La gran majoria de persones sol·licitants eren procedents de Síria, l’Afganistan i Veneçuela.

Una altra dada que destaca l’informe és que el 86% dels refugiats van intentar entrar a la Unió Europea per via marítima. D’aquestes, el 47% van arribar a les costes espanyoles, més de la meitat a les Illes Canàries. 

El 2020, 1.417 persones van morir o desaparèixer al Mediterrani i 539 a la costa nord-occidental de l’Àfrica. Una “tragèdia inacceptable”, segons l’informe de CEAR, que també critica “l’absència de vies legals i segures per a l’accés a la Unió Europea (UE) de les persones que necessiten protecció internacional”.

Per al CEAR, el nou Pacte de la UE sobre Migració i Asil, suposa “continuar una política basada en els retorns” i a més a més, critiquen que “fa responsable de l’acollida al primer país d’entrada sense oferir solucions basades en una solidaritat compartida amb els països del sud d’Europa”.

Disminueixen les sol·licituds de protecció a Espanya

L’any 2020 es va posar fi al creixement ininterromput de persones que demanaven protecció internacional a Espanya. De fet, el nombre de sol·licituds va ser de 88.762, un 25% menys que l'any 2019, quan es va registrar el màxim històric amb 118.264 sol·licituds. Aquesta disminució es deu al tancament de fronteres i a les restriccions anti-Covid. 

Des del CEAR també celebren l’increment de sol·licituds de protecció internacional resoltes a Espanya, que l’any 2020 va ser de 114.919, més del doble que el 2019 i quasi deu vegades més que el 2018.

Però, d’altra banda, lamenten que només el 5% de les sol·licituds de protecció internacional fossin aprovades, un percentatge que encara queda molt lluny del 33% de la mitjana europea. Dit en xifres, 68.435 persones, més de la meitat procedents de Colòmbia, van quedar desemparades perquè no van rebre l’asil d’Espanya.

L’informe indica que només 4.360 persones van aconseguir la condició de persona refugiada i 1.398 la protecció subsidiaria. Ara bé, l’Estat espanyol va autoritzar la residència a més de quaranta mil veneçolans i veneçolanes per raons humanitàries. 

D’altra banda, a la presentació de l’informe, l’equip de CEAR ha celebrat la sentència del Tribunal Suprem que reconeix la llibertat de circulació per tot l’Estat espanyol a les persones que sol·liciten asil a Ceuta i Melilla.