MiradaNativa, la plataforma audiovisual que trenca amb les barreres d'accés al cinema indígena

L'espai que gaudeix el cinema indígena als circuits comercials és mínim. La manca de representació de les produccions que compten amb la participació directa de les comunitats, a les plataformes audiovisuals més habituals, suposa una gran barrera per tal de fer arribar les narratives pròpies dels Pobles Indígenes a la ciutadania. Per tant, aquest cinema fet al marge de la indústria sovint necessita espais específics d'exhibició, tals com les mostres o els festivals.

Per tal d'afrontar aquesta situació, des d'alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, com a membres de Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indigenas (CLACPI), van impulsar fa uns mesos MiradaNativa, una plataforma audiovisual amb l'objectiu de difondre, exhibir i promoure el cinema indígena. "Va sorgir amb la idea de trobar un espai on posar a disposició de la ciutadania el contingut audiovisual exhibit en festivals com l'IndiFest", diu l'Elisenda Triadó, membre d'alterNativa i coordinadora de l'IndiFest.

MiradaNativa és una plataforma d’accés obert i gratuït, que acull produccions de diferent format, com ara la ficció, el documental, el reportatge, l'animació, el videoclip o l'experimental. El criteri principal per incloure contingut a MiradaNativa és haver estat produït per organitzacions, productores o moviments amb participació directa de les comunitats i que promouen l’autoria indígena.

"A banda d'incloure el contingut de festivals anteriors, en el primer gruix de produccions incloses en la plataforma, vam intentar incidir en el contingut creat per productores dels pobles indígenes", explica Triadó. A més, MiradaNativa disposa d'un espai en el qual qualsevol persona pot inscriure la seva obra per optar a incloure-la al catàleg. "Revisem la sol·licitud, i si compleix amb els criteris de cinema indígena, ho valorem, ho parlem amb CLACPI i, si es considera que encaixa amb la plataforma, s’inclou", afirma la coordinadora de l'Indifest.

A més de trencar les barreres que dificulten l'accés de la ciutadania al cinema indígena, la plataforma impulsada i gestionada per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, també té l'objectiu específic de promoure la col·laboració entre pobles. "Moltes de les lluites que es produeixen en uns pobles, es repliquen també en altres territoris. No obstant això, la situació se soluciona de manera diferent. La idea és poder compartir coneixement, experiències i solucions", explica Triadó. 

Un altre model de plataforma

Les característiques de MiradaNativa són coherents en tots els aspectes de la plataforma. Així, les impulsores de la iniciativa aposten per un altre model econòmic alternatiu al que desenvolupen la resta de plataformes audiovisuals. De fet, es tracta d'una plataforma cent per cent gratuïta. "La voluntat és que tothom pugui accedir a aquest contingut audiovisual i no posar més barreres de les ja existents", afirma Triadó. "Volem fer la cultura accessible a tothom, i si algú vol fer una aportació a la plataforma, que ho pugui fer", afegeix.

I és que hi ha diverses maneres de donar suport a la plataforma. Hi ha un registre lliure, amb el qual és possible fer una aportació a la fi de cada visualització, imitant el sistema de taquilla inversa. MiradaNativa també ofereix, a més, l'opció de fer una aportació puntual per fer possible la sostenibilitat de la plataforma. I hi ha encara una altra manera de relacionar-se amb la plataforma, que és a través d'una aportació periòdica que dona accés a novetats i estrenes de forma exclusiva.

"Les donacions que ens arriben ens serveixen per fer un retorn a les productores", manifesta Triadó. "Repartim les aportacions entre les creadores del contingut que s'ofereix a la plataforma perquè aquests recursos tinguin un impacte real en la creació de l'audiovisual indígena", afegeix.

Una altra de les característiques de MiradaNativa és la lluita contra l'accés privatiu al contingut i fomentar la compartició amb altres projectes, a diferència de la majoria de plataformes audiovisuals que, habitualment, demanen exclusivitat a les pel·lícules que inclouen. "No volem tancar als continguts audiovisuals la possibilitat de difondre's en altres plataformes. Considerem que l'exclusivitat juga en contra de les mateixes pel·lícules, així que creiem que s'ha de poder veure des del nombre més gran d'espais possibles", assegura.

Extractivisme audiovisual

La coordinadora de l'IndiFest considera que el cinema indígena es troba en un bon moment. "La democratització dels telèfons mòbils facilita la possibilitat de crear, el que fa més accessible a tothom poder explicar la seva història", afirma. No obstant això, un cop creat aquest contingut, encara hi ha barreres a l'hora de poder comunicar o compartir aquest cinema. "No a tots els pobles indígenes arriba accés a internet de forma estable, cosa que afecta la visibilitat dels mateixos continguts", exposa.

Aquesta mancança també afecta a la visibilitat de la manera de fer aquest tipus de contingut. I és que el cinema indígena no és només per autoria indígena, o per participació directa de les comunitats, sinó que també es caracteritza per una manera de fer diferent del cinema convencional. "És un contingut que es fa de manera més comunitària, amb uns tempos i narratives diferents, i sovint acompanyat de processos de defensa de drets", afirma.

"El cinema comercial ho ocupa tot, i els pobles indígenes reivindiquen el cinema propi, en contraposició a la manera de fer d'occident, que és una prova més de l'extractivisme que pateixen els pobles indígenes: els equips arriben, els graven, marxen i s'enduen les imatges. I els pobles indígenes es queden amb el pitjor del desenvolupament", denuncia Triadó. "L'objectiu de la plataforma és que els pobles indígenes puguin enregistrar audiovisualment i siguin els que expliquin la seva pròpia història: ser amos del que s'explica de si mateixos", expressa.