El codi civil català reforçarà el dret a vot de les persones amb discapacitat

  • La Convenció de les Nacions Unides preveu que totes les persones amb discapacitat poden participar a la vida política. Font: Downberri.org

    La Convenció de les Nacions Unides preveu que totes les persones amb discapacitat poden participar a la vida política. Font: Downberri.org

  • Dincat és una de les plataformes catalanes que treballa per millorar la qualitat de vida del col·lectiu amb discapacitat. Font: Dincat

    Dincat és una de les plataformes catalanes que treballa per millorar la qualitat de vida del col·lectiu amb discapacitat. Font: Dincat

  • Fins ara els i les jutges solien vincular automàticament la incapacitat amb la pèrdua del dret a vot. Font: Pixabay

    Fins ara els i les jutges solien vincular automàticament la incapacitat amb la pèrdua del dret a vot. Font: Pixabay

Demandes d’entitats com Dincat han derivat en una esmena impulsada pel Departament de Justícia per exigir als jutges que valorin expressament la facultat de votar en casos d’incapacitació. 

El Departament de Justícia de la Generalitat ha anunciat que els jutges s’hauran de pronunciar de manera expressa sobre el dret a vot de les persones amb discapacitat intel·lectual i incapacitades judicialment.

La proposta es presenta en forma d’esmena al llibre segon del Codi civil català, el que completa la regulació catalana del dret civil. Tant l’esmena com el llibre es votaran al Parlament aquest febrer.

La iniciativa respon a les demandes d’entitats com Dincat, associació que representa les persones amb discapacitat i les seves famílies. Sònia Fabra, responsable de l’àrea jurídica de l’associació, considera que l’esmena “és un pas perquè es presti atenció al tema i no es denegui automàticament el dret a vot mai més”.

 

Proposta recollida des del 1985 a la llei electoral

“El marc legal, avui en dia ja obliga el jutge a manifestar expressament si la persona a qui s’incapacita pot mantenir o no el dret a vot”, explica Antonio Manuel Ferrer, cap del departament jurídic de Som Fundació, entitat que vetlla per la qualitat de vida del col·lectiu amb discapacitat intel·lectual.

De fet, el que planteja l’esmena és reforçar una llei que ja existeix des del 1985, concretament, a través l’article 2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

“La LOREG ja preveia el pronunciament exprés sobre la incapacitat de votar, però això està dins una llei electoral i els jutges el que apliquen és la llei civil, per tant, molts no tenen present el que està previst en una llei electoral del ’85. Volem assumir la normativa dins la llei civil per refermar aquest principi”, ha dit Xavier Bernadí, director general de Drets i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.

Bernadí considera que “s’ha instal·lat la pràctica de vincular de forma automàtica la incapacitació amb la pèrdua del dret a sufragi”. També ha definit de “denigrant” el procés per recuperar del dret a vot. “Se’ls feia un seguit de qüestions polítiques que moltes persones no discapacitades no sabrien”.

A mi no em pregunten abans de votar si sé quin partit és de dretes o d’esquerres, quin conflicte hi ha entre Espanya i Catalunya o qui és el president de la Generalitat. Hi ha molta gent que no té discapacitat i no sap res d’això, i igualment vota”, ha apuntat Ferrer.

“La discriminació està en el fet d’haver de passar per un procediment que et reconegui un dret que com a ciutadà tens independentment de la discapacitat, i que està reconegut en una llei orgànica des de fa 30 anys”, ha assenyalat el jurista.

 

La Convenció de les Nacions Unides, el referent

“Des de Dincat, veiem l’esmena com una oportunitat per començar a canviar la LOREG actual o crear una futura llei electoral catalana”, ha afirmat Fabra.

La jurista assenyala que l’objectiu de l’entitat és aconseguir que la llei catalana tendeixi al que marca la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides: Que totes les persones amb discapacitat tinguin el dret a sufragi en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. El document es va aprovar el 2006 i l’Estat espanyol el va ratificar el 2008. 

Si es complís amb la doctrina de la Convenció, les 4.000 persones discapacitades que, per sentències d’incapacitació i segons el Síndic de Greuges, actualment no tenen dret a vot a Catalunya, haurien de recuperar la facultat de participar en la vida política.

Bernadí ha aclarit que l’esmena no ha sigut “més ambiciosa” perquè “el Govern central ho hauria impugnat”. 

Afegeix un comentari nou