Llum verda a la Llei Zerolo per combatre les discriminacions

Han calgut quatre legislatures i més d’un any de negociacions i tramitacions perquè la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació —més coneguda com a Llei Zerolo, en honor al diputat i activista LGBTI mort que la va impulsar— veiés la llum.

La llei pretén eliminar totes les formes de discriminació: per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe o religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, malaltia, estat de salut, situació socioeconòmica o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Tot això, a través de la prevenció i d’un règim de sancions econòmiques.

Aquestes sancions es divideixen en tres rangs: lleus (300-10.000 euros); greus (10.000-40.000 euros) i molt greus (40.000-500.000 euros). En un principi, el text només contemplava aquest règim com a mesura contra les discriminacions, però posteriorment s’han incorporat diversos canvis.

Les últimes novetats

El projecte, segons s’explica, ja no pretén tant el reconeixement de nous drets com la garantia dels existents. A banda d’això, entre les novetats figura una disposició per reformar el Codi Penal, amb l’objectiu de tipificar com a delicte l’antigitanisme i l’aporofobia (l’odi o l'aversió a les persones pobres).

Per una altra part, es pretén reforçar la lluita contra la segregació escolar per motius socioeconòmics, de sexe, raça o malaltia. Segons María Segurola, responsable del projecte DeSegregAcció a la Fundació Bofill, "la concreció en les definicions i propòsits és molt positiva". Alhora, recorda que el desplegament "dependrà del grau d'implicació de les autonomies, que són les que han de dissenyar i posar en marxa mesures i circuits d'aplicació concrets que garenteixin efectivament la no discriminació". 

Una altra de les qüestions que pretén abordar la llei és la de l’accessibilitat a les pàgines web i aplicacions mòbils. Tècniques de Colectic expliquen que, ara per ara, la major part de webs no compleixen els criteris, ja que es requereixen "coneixements tècnics i de comunicació específics que la major part de les entitats no tenen". Així, opinen que aquesta —com qualsevol normativa— hauria d'anar "acompanyada d'ajudes específiques per fer possible el seu desplegament". 

També s’estableixen mesures per tal d’evitar la discriminació laboral, sanitària o l’accés a l’habitatge, com ara la privació de finançament públic per a aquells centres que excloguin persones o grups per qualsevol motiu discriminatori.

Així mateix, la norma dictamina que sigui la persona acusada la que hagi d’acreditar la seva innocència i crea una Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte, encarregada d’oferir assistència a les víctimes, d’iniciar investigacions d’ofici o a instàncies de tercers i de reobrir causes judicials arxivades.

Finalment, es parla de l’elaboració d’estratègies i campanyes com a mesura preventiva davant la discriminació, així com d’accions de càstig i de reparació.