Manuel Perona, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) de Catalunya considera que les reivindicacions de l’entitat no poden obrir velles ferides perquè “mai s’han arribat a tancar”.

L’ARMH espanyola és l’entitat que va iniciar les primeres exhumacions de fosses comunes de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme.

L’activitat de l’associació va començar amb l’exhumació de la fossa de 13 republicans civils assassinats per un grup de falangistes el 16 d’octubre de 1936, a Priaranza del Bierzo, a Castella i Lleó.

Quin és el principal problema de la llei de la memòria històrica espanyola del 2007?

Són tantes les coses pendents a fer... La llei no anul·la les sentències dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a l’Espanya del règim franquista. Tampoc hi ha una base de dades integral de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme, ni un pla nacional de cerca dels desapareguts/es. El grup de treball de desaparicions forçades i involuntàries de les Nacions Unides va publicar un informe amb una llista extensa de les recomanacions formulades a l’Estat espanyol.

El Govern actual ha aprovat el decret per exhumar les restes de Franco i s’ha compromès a aprovar una nova llei de memòria històrica. Què hauria d’incloure el nou text?

Totes aquelles recomanacions que es concreten en els informes de Nacions Unides.

Des del 2007 que es va aprovar la llei, sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, considera que s’ha avançat?

La llei no ha permès avançar, en tot cas, la societat civil hem continuat treballant i, en molts casos, segons el govern autonòmic s’ha pogut avançar més o menys.

Té esperança que s’acabin anul·lant les sentències franquistes que condemnen persones com l’expresident de la Generalitat afusellat, Lluís Companys? Aquest és un dels compromisos de Pedro Sánchez.

Sí, cal que la nova llei incorpori com s’ha fet a Catalunya, la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Espanya pel règim franquista.

S’hauria d’atendre les víctimes del franquisme igual que les del terrorisme?

Haurien de tenir la mateixa qualificació jurídica de víctimes.

Creu que s’hauria de seguir l’exemple d’altres països?

Fins el moment, qualsevol país europeu feixista que va perdre la guerra, especialment Alemanya, ha fet polítiques públiques molt importants per conèixer la veritat i la reparació deguda a les seves víctimes.

Té dades aproximades de quantes són les víctimes o familiars de víctimes que demanen justícia?

Fins el moment sabem que la causa instrüida en el seu moment per l’Audiència Nacional feia una referència de com a mínim 120.000 persones desaparegudes. Però, el concepte de víctima és molt més ampli. S’han de tenir en compte no només les persones desaparegudes, sinó també les que foren privades de llibertat, les exiliades dels seu municipis i països, els decomisos fets als republicans, l’extermini en els camps de concentració de l’Holocaust, els infants perduts del franquisme... La llista és molt llarga perquè gairebé tot està per fer.

Es donen prou ajudes econòmiques a les persones represaliades?

Moltes persones represaliades fa anys que van morir i no van rebre cap mena de reparació econòmica ni jurídica. Tot i així, segurament, el camí més adient no ha de ser el de fer polítiques d’ajuts econòmics, sinó el d’aplicar els principis de conèixer la veritat, la reparació deguda, la justícia...

Personalment, per què es va unir a aquesta causa? No sé si li toca molt de prop o és simplement per defensar una causa que afecta tota la societat.

Les dues coses, per raons familiars i, també, perquè la nostra societat tenim el dret i el deure a conèixer la veritat.

A Catalunya es vol impulsar una llei de memòria històrica que vagi més enllà del dret a la reparació. Es vol crear una comissió de la veritat i investigar els crims de la guerra civil. Confia en la proposta? Què creu que li falta?

A Catalunya ja tenim incorporat l’article 54 de Estatut d’autonomia referent a la memòria històrica de Catalunya. Disposem de forma efectiva del cens de persones desaparegudes. Es configura com un registre administratiu de caràcter públic. També tenim el pla de fosses de la Generalitat, que inclou el mapa de fosses a Catalunya. També hi ha el Programa d’identificació genètica de desapareguts i, finalment, la Llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Catalunya està complint més amb les recomanacions de les Nacions Unides que el Govern espanyol.

Els més conservadors diuen que aquestes reivindicacions només obren velles ferides. Concretament, Pablo Casado va titllar la llei de memòria històrica catalana de “sectària”.

Les ferides mai s’han tancat, per tant, difícilment es poden obrir. Segurament aquesta persona vol ignorar els informes dels organismes de Nacions Unides referents a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.

Em podria enumerar diverses maneres de promoure la memòria històrica de Catalunya?

Avui som el que som com a conseqüència del que va significar la Segona República, dels objectius que tenia, de com es van aconseguir... També som resultat del cop d’estat del 1936 i la conseqüent guerra civil, i dels temps de repressió i de vulneració de drets humans de la dictadura del franquisme. Cal explicar a les noves generacions que van significar aquests fets per no tornar a repetir-los.

Finalment, en quins projectes està treballant actualment a l’associació?

Principalment atenem les peticions dels i les familiars de les persones desaparegudes. També col·laborem en iniciatives parlamentàries que facin avançar en les polítiques públiques per a la recuperació de la memòria històrica.