Com combatre la violència masclista a les organitzacions?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Les organitzacions que tinguin més de cinquanta persones contractades estan obligades a tenir un pla d’igualtat. Font: Eugenia Ifer.
Les organitzacions que tinguin més de cinquanta persones contractades estan obligades a tenir un pla d’igualtat. Font: Eugenia Ifer.
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes regula els protocols per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les entitats.  Font: Eugenia Ifer.
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes regula els protocols per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les entitats. Font: Eugenia Ifer.

Com combatre la violència masclista a les organitzacions?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

És important que els espais de feina siguin segurs per a totes les persones treballadores.

Totes les organitzacions tenen l’obligació de promoure condicions de feina que evitin la violència masclista, independentment del seu volum. A continuació, s’expliquen una gran varietat de qüestions que poden ajudar les entitats a combatre la violència masclista.

Quins mecanismes interns poden tenir les entitats?

Existeixen diferents mesures que són essencials per prevenir i abordar la violència masclista a les organitzacions.

  • És fonamental que les entitats posin èmfasi en la sensibilització i formació de la problemàtica. Tenir informació precisa i adequada sobre la violència masclista serveix perquè la plantilla pugui identificar i ajudar les possibles víctimes.
  • Que l’entitat tingui una resposta contundent a la problemàtica és crucial, per aquest motiu, és definitiu el fet de saber detectar situacions de violència masclista.
  • Finalment, altra acció rellevant que poden fer les organitzacions és donar prioritat a la contractació de dones víctimes de violència masclista. És molt important per al desenvolupament personal i professional i per aconseguir un canvi de vida que aquestes dones puguin accedir al mercat laboral.

Quins protocols ha de tenir l’organització?

Hi ha dos documents que poden tenir les organitzacions per prevenir i combatre la violència masclista.

Per una banda, està el pla d’igualtat, regulat pel Reial Decret 901/2020 el qual indica que totes les entitats que tinguin més de cinquanta persones treballadores estan oblidades a tenir-ne un. Independentment del nombre de persones treballadores és una eina clau per treballar en espais segurs de feina. El pla d’igualtat ha de tenir un apartat que desenvolupi mesures específiques sobre a lluita contra la violència masclista.

Finalment, també està el protocol per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’entitat, que està regulat per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Totes les organitzacions amb personal contractat estan obligades a tenir-ne un. Així mateix, el protocol pot tenir un apartat voluntari que profunditzi sobre la violència zero a les entitats.

Quins són els drets laborals que tenen les víctimes de violència masclista?

És important que les entitats sense afany de lucre coneguin els drets laborals que tenen les dones víctimes de violència masclista. La regulació dels drets estan recollits en la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual.

  • Reducció de la jornada: podrà fer-ho segons les seves necessitats amb la disminució proporcional del salari.
  • Reordenació del temps de feina: podrà adaptar l'horari o utilitzar altres maneres d'ordenació del temps de feina.
  • Canvi del centre de feina: si la treballadora necessita canviar el lloc de residència, tindrà dret preferencial (dins del mateix grup professional) en un altre centre de feina de l’organització. Així mateix, l’entitat està obligada a informar-la sobre les vacants existents del mateix grup professional.
  • No penalització per absències o faltes puntals: si les faltes o absències estan justificades per els serveis socials o salut no podran ser motiu d’acomiadament disciplinari.
  • Suspensió de la relació laboral: la treballadora té dret a suspendre la relació laboral i tenir prestació per desocupació (sempre que compleixi amb els requisits necessaris) i que el lloc de feina quedi reservat surant sis mesos, ampliables en períodes de tres mesos, fins a divuit per resolució judicial.
  • Extinció del contracte: les treballadores víctimes de violència masclista podran demanar la baixa voluntària sense perdre el dret a la prestació. Així mateix, cal destacar que si l’entitat acomiada una treballadora que exerceixi el dret a les anteriors situacions, es pot enfrontar a accions judicials i que quedi anul·lat l’acomiadament.