Sembla ahir, però l’any 2008 va començar a Occident, una crisi econòmica de gran envergadura que va afectar el nostre país amb especial duresa. Fa tant temps que dura que ja ens hem acostumat a viure-hi i ja no parlem ni de brots verds. Fem una mica de recompte de com va anar tot plegat a partir de l’efecte dòmino.
L’any 2008, crisi financera internacional i els bancs i les caixes van entrant en crisi. L’any 2009, sense accés al finançament, irromp la crisi industrial, moltes empreses tanquen i l’atur creix desmesuradament. L’any 2010 les administracions públiques veuen baixats els ingressos de manera dràstica en haver-se aturat l’activitat econòmica. L’any 2011 les entitats no lucratives veuen com les administracions deixen de subvencionar-les. Les entitats, per tant, pateixen les conseqüències de la crisi amb molt més retard que altres sectors.
Ara s’han recuperat els bancs, s’estan recuperant les empreses que han subsistit, però les administracions, algunes més que altres, encara arrosseguen una posició molt feble i no estan en condicions ni de lluny de retornar al nivell d’ajuts a les entitats que estaven fent abans de la crisi. Quan els gestors públics parlen de deixar de retallar no vol dir tornar al nivell d’abans, sinó tot just mantenir la despesa de l’any anterior...
I les entitats? Què els hi ha passat mentrestant? Han patit un retallada important de les prestacions públiques però en canvi no en la mateixa mesura de les aportacions privades i sobretot dels ingressos propis. Tot i que alguns socis tenen problemes per pagar la quota, en línies generals, s’ha notat molt més la baixada de subvencions públiques que no pas la dels ingressos privats.
En tot cas, sembla que la crisi econòmica probablement ha estat una bona oportunitat, per deixar en evidència entitats que depenien absolutament de l’administració pública, Les associacions són dels socis, i si els socis no s’hi comprometen no cal demanar que s’hi comprometi l’administració.Han estat els anys d'haver de decidir quants recursos s'havien de gastar, perdoneu... volia dir invertir!, en buscar nous recursos tot desenvolupant noves estratègies de captació de fons.
Precisament, davant d’aquesta demanda de les entitats de diversificar les fonts de finançament fa uns anys Xarxanet.org va apostar per donar prioritat a la informació sobre finançament. Per una banda promovent continguts sobre fundraising i captació de fons per obrint amb noves seccions com l’agenda de convocatòries de finançaments de subvencions per a associacions i entitats, el butlletí finançament, l’usuari de twitter @ajutentitats o el tant ben valorat Calendari anaul de convocatòries i finançaments.
També ha estat moment pel clàssic de fer “més amb menys”, millorar l’eficiència i replantejar-se el funcionament intern. Deixar de fer allò prescindible i prioritzar el més important.
El que no tinc clar és si la crisi durarà gaire o potser, com diuen alguns, un dia ens adonarem que ja n'hem sortit fa temps...
Ara s’han recuperat els bancs, s’estan recuperant les empreses que han subsistit, però les administracions, algunes més que altres, encara arrosseguen una posició molt feble i no estan en condicions ni de lluny de retornar al nivell d’ajuts a les entitats que estaven fent abans de la crisi. Quan els gestors públics parlen de deixar de retallar no vol dir tornar al nivell d’abans, sinó tot just mantenir la despesa de l’any anterior...
I les entitats? Què els hi ha passat mentrestant? Han patit un retallada important de les prestacions públiques però en canvi no en la mateixa mesura de les aportacions privades i sobretot dels ingressos propis. Tot i que alguns socis tenen problemes per pagar la quota, en línies generals, s’ha notat molt més la baixada de subvencions públiques que no pas la dels ingressos privats.
En tot cas, sembla que la crisi econòmica probablement ha estat una bona oportunitat, per deixar en evidència entitats que depenien absolutament de l’administració pública, Les associacions són dels socis, i si els socis no s’hi comprometen no cal demanar que s’hi comprometi l’administració.Han estat els anys d'haver de decidir quants recursos s'havien de gastar, perdoneu... volia dir invertir!, en buscar nous recursos tot desenvolupant noves estratègies de captació de fons.
Precisament, davant d’aquesta demanda de les entitats de diversificar les fonts de finançament fa uns anys Xarxanet.org va apostar per donar prioritat a la informació sobre finançament. Per una banda promovent continguts sobre fundraising i captació de fons per obrint amb noves seccions com l’agenda de convocatòries de finançaments de subvencions per a associacions i entitats, el butlletí finançament, l’usuari de twitter @ajutentitats o el tant ben valorat Calendari anaul de convocatòries i finançaments.
També ha estat moment pel clàssic de fer “més amb menys”, millorar l’eficiència i replantejar-se el funcionament intern. Deixar de fer allò prescindible i prioritzar el més important.
El que no tinc clar és si la crisi durarà gaire o potser, com diuen alguns, un dia ens adonarem que ja n'hem sortit fa temps...
Afegeix un nou comentari