Una globalització de la resistència

Aquesta percepció, que és comuna a tots els Fòrums, a Tunis s’ha multiplicat per deu, degut a les circumstàncies que allà s’hi viuen, i que donen a la ciutat un caràcter febril de laboratori polític i d’idees. La primavera àrab té, salvant totes les distàncies, quelcom de revolució dels 60 amb esperances i incerteses mobilitzades a la vegada. El laïcisme més militant de substrat francès, conviu aquests dies a l’arena pública amb les propostes islamistes, i entre ells una gamma immensa de grisos que, per al no iniciat, donen lloc a un panorama com a mínim sorprenent.

Més enllà de la conjuntura local, el Fòrum és un enorme aparador de les grans causes globals. Aquelles causes que s’han anat teixint com a resistència a un model polític i econòmic que està tensant la corda de la inhumanitat fins a límits insospitats. El Fòrum va néixer al Sud quan aquest Sud experimentava en la seva pròpia carn les contradiccions d’un sistema que en aquell moment, semblava l’únic possible, el final perfecte de la història. Brasil, llavors un dels anomenats països en vies de desenvolupament, i més en concret una ciutat, Porto Alegre, van aixecar la bandera de la contra-globalització, o millor de l’altermundialització. La intuïció segueix sent vàlida: davant la globalització liberal i capitalista, que mercantilitza i destrueix als ésser humans, una globalització de la resistència i dels damnificats.

Avui el Fòrum ressona o hauria de ressonar també al Nord. A partir de la crisi financera que va esclatar el 2008i de la deslocalització de part del nostre teixit industrial, despertem d’un somni, i prenem consciència de què, per culpa d’un deute impagable, les nostres polítiques ja no es decideixen ni a Barcelona ni a Madrid, sinó en altres llocs del món, al dictat dels anomenats “mercats financers”. Cap país en solitari pot fer front a aquesta nova dictadura del capital, i necessitem articular-nos amb altres per fer força junts. Avui dia, els moviments altermundistes, amb totes les seves debilitats, són l’únic contrapès real a una situació que no para de generar violència, pobresa i desigualtat. Una pedra petita a la sabata del sistema, però una pedra que molesta i incomoda.

No obstant no només el sistema econòmic i el deute demanen d’actuacions i contrapesos globals:

1. La qüestió del canvi climàtic, per les seves causes i pels seus efectes, únicament pot ser abordada a partir de tractats vinculants a nivell mundial. Els fracassos de les recents cimeres climàtiques no han fet sinó corroborar tant el pes de determinats lobbies, com la poca o nul·la capacitat dels governs per a afrontar un tema en el qual es juga alguna cosa tan “insubstancial” com la supervivència del planeta.

2. Referent a la sobirania alimentària, el Fòrum va apostar una vegada més per les petites explotacions agràries que destinen la producció al consum de base local. Explotacions respectuoses amb la terra i que extreuen d'ella, només el necessari per a l'alimentació de les comunitats que hi viuen. Fenòmens com l'acaparament de terres, la producció destinada a biocombustibles, el paper de les agroindústries, l'especulació amb el preu dels aliments... a més a més de provocar en algunes zones l'escassetat d'aliments i la fam, estan accelerant el desmantellament de les estructures agrícoles tradicionals, impulsant el desplaçament de milions de persones cap a les ciutats i generant models de desenvolupament econòmic basats en l'explotació agrària que no són sostenibles a llarg termini. Organitzacions com Via Campesina han  recollit experiències de resistència en diferents llocs del planteta, i han denunciat l'enorme pressió que s'està exercint sobre les estructures agràries tradicionals.

3. La immigració va ser una altra de les qüestions globals presents al Fòrum. Tot i que la lliure circulació és un dels drets humans fonamentals (Art 13), la realitat és que aquesta mobilitat ha quedat reduïda al comerç amb éssers humans. La immigració és avui simplement un fluxe de mà d'obra que s'obre quan existeix demanda de força i braços, però que es tanca amb grans murs, en el moment en què el fluxe migratori no es pot assumir. Una pastera de la qual sorgia una llista amb més de 16.000 noms, víctimes totes elles d'un intent desesperat per arribar a Europa, era el signe visible d'una realitat inabordable només amb polítiques migratòries restrictives.

4. La declaració final del Fòrum va incloure una referència als mitjans de comunicació, propugnant la seva democratització i reconeixent en ells un actor clau de l'altermundització. La poca presència que els mitjans oficials van tenir a Tunis, en relació a la cobertura que es dóna, per exemple, a esdeveniments com el Fòrum Econòmic de Davos, és un exemple clar del llarg recorregut que existeix encara per a què aquests temes que amenacen la humanitat tinguin un merescut espai en els mitjans de comunicació convencionals.

5. I finalment, Tunis va ser també el Fòrum de la dona. El volum d'activitats dedicades a la qüestió de gènere, la nombrosa presència i participació de les dones en ponències i debats... han estat un signe de què alguna cosa està canviant de facto en la situació mundial. Perquè moltes de les qüestions tractades en el Fòrum, són causes que afecten directament a les dones de tot el món. Aquestes acostumen a ser la darrera anella en la cadena dels efectes i les conseqüències dels problemes que hem anat enumerant. Elles són també les més interessades en el canvi, per una particular vinculació a la Vida i una especial empatia amb el patiment.

Cal fer esment també de la discreta però significativa presència de la teologia i l'espiritualitat en el Fòrum, presència que des de Cristianisme i Justícia entenem com una mostra de la íntima i profunda vinculació entre els temes discutits i l’essencial que hi ha en totes les religions: respecte profund per la justícia, la creació i la vida humana.

La “tensa corda de la inhumanitat” acaba per afectar tota la humanitat, i només des d'aquesta humanitat sencera podran generar-se en el futur alternatives portadores d'esperança.

 Podeu llegir la declaració final del Fòrum Social Mundial de Tunis 2013 aquí.

Article original publicat al Bloc de Cristianisme i Justícia