Eloi Isern: “El nostre projecte se centra en l’educació ambiental amb vocació social”
Comparteix
-
L'Associació Ripollet Natura treballa l’educació ambiental des de fa més de tres dècades. Font: Associació Ripollet Natura. -
La Núria Soto és educadora ambiental a l'entitat. Font: Associació Ripollet Natura. -
L'entitat ha impulsat la Casa de la Natura i un ampli programa d’educació ambiental amb vocació social, que no només posa en valor espais com el riu Ripoll. Font: Associació Ripollet Natura.
Ens endinsem en la tasca de l’Associació Ripollet Natura, una entitat que treballa l’educació ambiental des de fa més de tres dècades i va impulsar la Casa de la Natura de Ripollet.
Ara fa més de trenta anys, un grup de joves biòlegs va transformar la idea d’apropar la natura a la ciutadania i a les escoles de Ripollet en un projecte que avui és una referència al municipi del Vallès Oriental: l’Associació Ripollet Natura.
Amb l’Eloi Isern al capdavant, l’entitat ha impulsat la Casa Natura i un ampli programa d’educació ambiental amb vocació social, que no només posa en valor espais com el riu Ripoll, sinó que també convida a descobrir el medi urbà i els seus secrets. De la mà de l’Eloi, ens remuntem als orígens de l’associació, descobrim les seves línies de treball i els reptes de futur de Ripollet Natura.
Parlem de l’origen de l’Associació Ripollet Natura.
L’associació va néixer el 1994, ja fa trenta-un anys, de la mà d’un grup de joves biòlegs que tot just havíem acabat la carrera i vam coincidir en un curs que va fer l'Ajuntament de Ripollet. I una de les sortides que ens vam plantejar va ser treballar en l’àmbit de l’educació ambiental. Ara bé, estem parlant de principis dels anys noranta, quan gairebé no hi havia entitats que es dedicaven a això.
Vau saber veure el potencial que tenia.
Cal tenir en compte que Ripollet, fa trenta anys, no era un municipi amb gaire recursos verds. Ens vam adonar, perquè ens passava a nosaltres, que si volíem fer activitats relacionades amb la natura, havíem de desplaçar-nos i sortir del municipi. I això ja implicava una despesa i no era accessible. Per tant, des d’un principi la nostra idea va ser fer educació ambiental amb vocació social. És a dir, fer-ho al nostre municipi pensant en què les escoles, per exemple, no haguessin de marxar de Ripollet per fer activitats de natura.
Com van ser els inicis?
Vam començar en un soterrani de casa, i vam començar a fer activitats al centre cultural del poble. El primer projecte que vam fer amb una escola va ser un recorregut pel riu Ripoll, que en aquell temps era un riu molt contaminat, com ho era el Besòs, per exemple. Recordo anar a parlar amb els professors que jo mateix havia tingut per presentar-los la idea. I el dia de l’activitat, recordo moltíssims nervis, però va anar molt bé i des d’aleshores no hem deixat de créixer.
Quines són les principals línies d’actuació de Ripollet Natura?
La base és el programa d’activitats d’educació ambiental als centres educatius de Ripollet, que duem a terme des de fa gairebé trenta anys, de la mà de l’Ajuntament. El gruix de les nostres accions se centren a Ripollet i, dins del programa, la línia bàsica s’enfoca a treballar amb el riu Ripoll —inspeccionem la qualitat de l’aigua i la seva biodiversitat—, i també fem temes de residus i de natura urbana, utilitzant els parcs com a eix d’actuació en què es desenvolupa la vida.
A més, també fem xerrades i descobertes mediambientals per a adults; per exemple, recentment vam organitzar una jornada sobre menopausa i una visita guiada pel cementiri de Ripollet, per explorar el medi social.
Quin paper ha tingut la Casa de la Natura de Ripollet en la vida de l’associació?
Fa vint-i-cinc anys vam signar un conveni amb l’Ajuntament per obrir la Casa de la Natura, un centre d’educació ambiental que havia estat un gran somni per a nosaltres i va ser un pas importantíssim per al desenvolupament de l’entitat.
Com ho vau aconseguir?
Va ser molt curiós perquè com a entitat teníem una exposició de bolets al centre cultural, on també hi havia una exposició de la Diputació. Nosaltres ja feia temps que anaven darrere de l’alcalde d’aquell moment, el Carles Ferrer i Cuscó, per parlar amb ell i exposar-li el nostre projecte. L’alcalde va veure l’interès del públic per la nostra exposició i es va decidir a escoltar-nos. I es va comprometre a construir la Casa de la Natura.
La gestió de la Casa de la Natura no sempre ha estat fàcil.
El conveni inicial va durar quatre anys i després hem hagut de competir en concursos públics —enguany també— per un projecte que era nostre, per dir-ho d’alguna manera. Sempre tenim aquesta espasa de Dàmocles al damunt. Un any, per exemple, el vam perdre a mans d’una multinacional com Aigües de Barcelona. Igualment, és un projecte que ha anat minvant, en el sentit que, per exemple, el pressupost s’ha reduït de seixanta mil euros a menys de trenta mil anuals. A més, actualment només utilitzem dos mòduls, dues aules i un despatx, ja que la resta de l’edifici s’ha dedicat a altres usos.
"El riu Ripoll ha passat de ser un focus d’abocaments a un espai on la vida torna a florir".
Teniu molta experiència treballant amb el jovent. Creieu que les noves generacions estan més conscienciades amb la cura del medi ambient?
Sí, clarament. El medi ambient està d’actualitat i, entre altres coses, ja forma part del currículum escolar. A banda, els mitjans en parlen molt i la gent veu els canvis que es produeixen al seu entorn. També en positiu. Aquí a Ripollet, per exemple, el riu Ripoll ha passat de ser un focus d’abocaments a recuperar la vida natural, i tot plegat fa que el jovent valori més la protecció ambiental.
Amb tot, considereu que encara cal fer molta feina de sensibilització?
Totalment, en un moment d’emergència climàtica i retallades a les universitats i a la ciència, les entitats són fonamentals per mantenir viu el coneixement i la cura del nostre entorn. A l’associació, una de les coses que també treballem, precisament, és la ciència: intentem introduir sempre el mètode científic a totes les activitats en la mesura del possible. Tot i que vivim en un medi urbà, volem fer veure que si mirem la vida amb ulls inquiets i curiosos, podem descobrir que també hi ha natura i que es poden aplicar coneixements científics a les coses que passen al poble.
Quines són les principals dificultats que afronteu com a entitat?
El finançament. Mantenir una educadora ambiental contractada, la Núria, suposa un cost important; ella coordina activitats en què participen unes quatre mil persones cada any, aproximadament el 10% de la població de Ripollet. Com que els nostres projectes depenen de concursos públics, sempre tenim aquesta espasa de Dàmocles al damunt.
Quins plans de futur teniu al cap per a l’associació?
El primer objectiu és mantenir-nos. Si fa trenta-un anys que Ripollet Natura funciona, vol dir que hem fet les coses bé i confiem continuar així. A partir d’aquí, volem créixer, però no parlo de paràmetres econòmics, sinó garantir la continuïtat del projecte i el lloc de treball que tenim, i, si és possible, generar-ne de nous.
També aspirem a tenir un espai propi on poder exposar tot el material acumulat al llarg dels anys i desenvolupar les nostres activitats sense dependre de decisions polítiques. Seria el nostre centre d’educació ambiental, on posar a disposició de la ciutadania tot el coneixement i les experiències que hem anat adquirint.
Finalment, també estem treballant en noves publicacions: després del primer llibre que vam publicar, volem editar-ne un altre sobre els parcs naturals aquest any. Aquesta nova línia editorial ens permetrà difondre el nostre saber a un públic més ampli.
Afegeix un nou comentari