Glòria Sebastian: “El treball en xarxa és clau per avançar cap a una societat més justa”
Comparteix
AFAMMCA lluita dia a dia per combatre l’estigma de la salut mental a través d’un acompanyament tant a usuaris com a familiars.
L’estigma, la discriminació i les dificultats d’accés als recursos continuen marcant el dia a dia de moltes persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. Davant d’aquests reptes, l’Associació de Familiars i Amics de Malalts Mentals de la Catalunya (AFAMMCA) ofereix espais de suport i acompanyament que complementen els serveis de la xarxa pública i que ajuden tant les persones afectades com els seus entorns més propers.
L’entitat organitza tallers, grups de suport i activitats comunitàries per millorar el benestar i fomentar la inclusió, alhora que treballa activament per combatre l’estigma i donar veu a les persones amb experiència en salut mental. Parlem amb la Glòria Sebastian, psicòloga d’AFAMMCA que comparteix la seva mirada sobre els principals reptes, la importància de les famílies i els objectius de futur.
Quins són els principals reptes que viuen avui les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies?
Les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies sovint s’enfronten a reptes com l’estigma i la discriminació, les dificultats per accedir a recursos adequats, la manca de comprensió social i la càrrega emocional que implica conviure amb un diagnòstic. També hi ha barreres en l’accés a l’ocupació, l’habitatge i la plena inclusió comunitària.
Tot plegat genera situacions de soledat i sobrecàrrega que poden afectar greument la qualitat de vida. Sovint no es tracta només de disposar de serveis, sinó de garantir que siguin accessibles i adaptats a les necessitats de cada persona i família.
Com contribueix AFAMMCA a donar suport i acompanyament en aquests reptes quotidians?
A AFAMMCA oferim espais de suport i acompanyament tant per a les persones afectades com per a les seves famílies. Per a les persones amb diagnòstic impulsem activitats de rehabilitació psicosocial que complementen els serveis de la xarxa pública de salut.
Per a familiars i persones cuidadores facilitem tallers, grups de suport, convivència i grups psicoeducatius, que permeten compartir experiències, reduir l’aïllament i trobar estratègies pràctiques per afrontar el dia a dia. El que intentem és que ningú se senti sol en aquest procés i que cada persona pugui tenir un espai on expressar-se, aprendre i sentir-se escoltada.
Quines activitats o projectes feu que ajuden a millorar el benestar i la inclusió?
Organitzem tallers de psicoeducació, activitats creatives i de lleure, rehabilitació cognitiva, grups de suport mutu i accions comunitàries. També impulsem projectes d’inserció i de sensibilització social per trencar barreres i promoure la inclusió.
A través d’aquestes iniciatives, fomentem la participació activa i busquem que les persones recuperin autoestima, autonomia i vincles comunitaris. L’objectiu és que cadascú se senti part de la societat i pugui desenvolupar-se amb llibertat i dignitat.
Encara hi ha molt estigma al voltant de la salut mental. Com treballeu per combatre’l?
Lluitar contra l’estigma és clau. Ho fem amb xerrades, campanyes de sensibilització, activitats obertes i col·laboracions amb escoles i entitats. Apostem per donar veu en primera persona a les persones amb experiència en salut mental, perquè el seu testimoni té un gran impacte a l’hora de trencar prejudicis.
Creiem que la transformació social implica posar la salut mental al centre i entendre-la com un aspecte més de la vida. Per això, quan la societat coneix històries en positiu i exemples reals de superació, és més fàcil avançar cap a una mirada menys estigmatitzadora.
Quina importància té el treball en xarxa amb altres entitats i serveis?
És fonamental. El treball en xarxa ens permet coordinar recursos, millorar l’atenció i oferir respostes més integrals. Col·laborar amb serveis de salut, serveis socials i comunitaris ens ajuda a garantir que les persones i famílies rebin un suport adequat. Tot i així, encara tenim camí per recórrer.
Creiem que és necessari reforçar les sinergies i establir canals de comunicació estables perquè les entitats i els serveis públics puguem treballar conjuntament i no en paral·lel.
Com valoreu el paper de les famílies en el procés d’acompanyament i recuperació?
Les famílies són un pilar essencial en el procés de recuperació. A AFAMMCA treballem perquè també se sentin acompanyades i formades. Quan les famílies disposen d’eines i espais per cuidar-se, poden cuidar millor.
Malauradament, sovint no són prou ateses pel sistema públic de salut, i això genera un impacte emocional molt gran. Per això diem que les associacions tenim un paper clau: oferim suport perquè les famílies no quedin invisibilitzades ni desateses.
De cara al futur, quins objectius us marqueu?
Volem ampliar serveis i projectes que fomentin l’autonomia i la participació comunitària. També volem reforçar la sensibilització social perquè la salut mental sigui un tema present i normalitzat.
El nostre repte és continuar avançant cap a una societat més justa i inclusiva, on cada persona pugui tenir les mateixes oportunitats, independentment del seu diagnòstic.
Afegeix un nou comentari