Anna Guimerà i Júlia Felius: "Mantenir viva una tradició com els Pastorets del Clot és una responsabilitat i un orgull"

Any rere any, els Pastorets del Clot reuneixen veïnes de totes les edats al voltant del teatre amateur, la cultura popular i el treball col·lectiu, convertint les representacions nadalenques en un espai de trobada i comunitat.

En aquesta entrevista, conversem amb l’Anna Guimerà i la Júlia Felius, directores dels Pastorets del Clot, que ens expliquen com s’organitza el projecte, quin paper té dins la vida del barri i què significa mantenir viva una tradició popular que forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions.

Un projecte sostingut en el temps que aposta per la participació veïnal, la transmissió de valors i la preservació de la cultura catalana, tot reforçant el sentiment de pertinença i el vincle comunitari al Clot.

Quin és el segell distintiu dels Pastorets del Clot?

Els Pastorets del Clot es van representar per primera vegada el Nadal de 1926. El Nadal vinent celebrem el centenari, una fita important que ja fa mesos que estem preparant.

Una de les característiques principals dels Pastorets del Clot és que estan fets íntegrament per la gent del barri i de la Comunitat. No hi ha intèrprets, ni tècnics, ni direcció professional, tothom que hi participa és amateur, i aquesta és precisament la seva essència.

Les representacions tenen lloc a la Comunitat Sant Pere Claver, molt vinculada a l’Escola Jesuïtes el Clot. Al llarg dels anys no sempre s’ha representat la mateixa obra, sinó que treballem amb quatre o cinc textos de diferents autors. A partir de l’obra escollida, normalment es fan dues representacions durant l’època de Nadal al teatre de l’escola.

Quins valors o missatges voleu transmetre amb aquesta representació?

La representació dels Pastorets transmet, sobretot, el missatge que el bé sempre acaba triomfant per sobre del mal, passi el que passi. És el missatge més clar de l’obra, però explicat amb un toc d’humor perquè sigui entenedor per totes les edats i arribi millor al públic. A través dels àngels i els dimonis, l’obra ens recorda que fer les coses bé sempre acaba tenint recompensa. Alhora, també explica el naixement de Jesús, un esdeveniment que simbolitza l’arribada del bé a la Terra.

Un altre missatge molt important, que a vegades queda més amagat tot i donar nom a l’obra, és el de la humilitat i la innocència dels pastors i les pastores. Són persones senzilles, gent del poble, del mercat, que reben el missatge que tot canviarà i que el món anirà cap a millor.

No és casual que l’àngel anunciï la bona nova primer a unes pastores que dormen al ras, abans que a la gent rica, noble o socialment més important.  Aquest gest valora les persones humils i transmet la idea que són prioritàries, i que el missatge del bé comença precisament per elles.

Com es decideix qui participa?

A l’estiu s’envia un formulari perquè la gent s’apunti i indiqui en què li agradaria col·laborar aquell any, tant si vol actuar com si prefereix formar part de l’equip tècnic o organitzatiu. A partir d’aquí es fa el repartiment tenint en compte els personatges de l’obra i la disponibilitat de cadascú.

I com s’organitza l’equip en una obra amb tants personatges?

L’equip s’organitza a partir d’una o més persones que assumeixen la direcció general, que són les encarregades de coordinar-ho tot. Com que és impossible tirar endavant el projecte només des d’aquí, es treballa per departaments: el de vestuari, que confecciona els vestits dels personatges, el de perruqueria i maquillatge, que dissenya l'aparença dels àngels i els dimonis i el d'infraestructura, que revisa el material i lloga decorats.

També hi ha banda de música, ja que la música és en directe i han d'assajar i preparar les cançons. El departament de comunicació, que dona veu als Pastorets a les xarxes, el fotògraf, present als assaigs generals i les representacions, i altres departaments com el de so i llum, coreografia, infants, secretaria, tresoreria, attrezzo i disseny gràfic. En total hi participen més de 120 persones, perquè en cada departament hi ha molta gent implicada.

A més, és habitual que una mateixa persona combini diferents rols. Per exemple, pot tenir un paper a l’escenari i alhora formar part de l’equip de vestuari cosint túniques o ajudant en altres tasques. Al final, tothom acaba col·laborant una mica en tot, però sempre amb una estructura clara basada en la direcció general i els diferents departaments.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Els Pastorets del Clot (@pastoretsclot)

Com és el procés de preparació, des dels assaigs fins a l’estrena?

Als assaigs comencem fent una primera preparació dels personatges, veient com se sent cadascú més identificat amb el seu paper. En aquesta fase es treballa d’una manera més lúdica per anar creant el personatge. Un cop això ja està més o menys clar, comencem a assajar les escenes, les cançons i els balls.

Normalment, deixem un petit marge perquè la gent es pugui aprendre bé el text i poder actuar sense guió. Aquests moments sense text són els que més aprofitem per aprofundir en la creació de complicitats, en moments d’escena que poden ser divertits o més emotius. Paral·lelament, els altres departaments també van treballant i ens reunim amb ells per construir tota la part decorativa alhora que es construeixen les escenes d'actuació.

Abans de l’estrena fem dos assaigs generals. El primer acostuma a ser més dens, perquè és quan ajuntem per primera vegada tota l’obra: el decorat, les llums, el so i la música en directe, i això requereix més feina i que tothom se situï. Així i tot, sempre és molt profitós, perquè el segon assaig general sol anar molt millor i tot ja va molt més rodat.

Quin impacte creieu que tenen els Pastorets en la comunitat del barri?

Creiem que els Pastorets del Clot tenen sobretot un impacte comunitari: uneixen gent, persones i grups, i aquest és un dels objectius que més fàcil s’assoleix. Permeten donar a conèixer l’espai de l’escola, però sobretot fan que la gent es conegui entre si.

Són moments i espais que uneixen persones que potser no coincidirien en el dia a dia i que fan possible construir plegats un espai comunitari, on tothom pugui formar part del projecte i sentir-s’hi còmode. Aquest impacte també ajuda a consolidar la tasca que fa la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot al barri: crear grups, ser-hi present i formar part activa de la vida del Clot.

Quin és el vostre moment preferit de tot el procés?

El nostre moment preferit de tot el procés són els assaigs generals. Normalment, es fan al vespre i s’allarguen fins tard, i com a directores és un moment de molts nervis i d’estar molt pendents que tot funcioni, encara que també és un moment molt especial.

Fins aleshores, tothom ha estat treballant la seva part, assajant escenes, preparant vestuari, música, llums, decorats, sovint en grups petits. De cop, pocs dies abans de l’estrena, ens trobem tots junts al teatre per primera vegada, ajuntem totes les peces i fem l’obra sencera d’una tirada.

És un moment molt bonic perquè, més enllà de l’obra, tothom pot veure la feina que han fet els altres equips i es crea una sensació molt forta d’unió. També és quan realment es veuen els resultats de tot l’esforç fet durant mesos, i això el fa especialment emocionant.

Què significa per a vosaltres mantenir viu el projecte dels Pastorets del Clot?

Per a nosaltres, mantenir viu el projecte té molt de significat. D’entrada, és una cosa que ens fa il·lusió, però també és bonic perquè hi ha molta gent que dedica temps i energia a mantenir vius projectes comunitaris i a crear espais on fer comunitat i construir coses boniques. Poder formar part d’això ara, juntes, té tot el sentit del món.

També creiem que la cultura catalana, si no es cuida i es preserva, acaba perdent-se, i mantenir viva una tradició tan arrelada com els Pastorets, que l’any vinent farà cent anys al Clot, és alhora una gran responsabilitat i un gran orgull.

A més, el projecte té un valor molt sentimental i una importància clara dins la cultura i la vida del barri. Sentim que formem part d’un llegat que ve de lluny i que volem ajudar a mantenir viu molts anys més.