Quan la tecnologia suma: realitat virtual per acompanyar infants i adolescents amb autisme
Comparteix
Badalona Serveis Assistencials, en col·laboració amb ViuTEA, impulsa el programa AUTIS+, que aplica la realitat immersiva per treballar l’alimentació i les transicions amb joves amb Trastorn de l’Espectre Autista.
En una consulta del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Badalona 1, un infant amb unes ulleres de realitat virtual agita les mans i estira els braços. Davant seu no hi ha res, però dins l’entorn immersiu generat per les ulleres es desplega una cuina virtual. El nen s’ho passa bé classificant fruites, verdures i altres aliments, triant opcions i interactuant amb diferents elements. Prova, s’equivoca i ho torna a intentar. Al seu costat, la seva família i l’Anna Vallmitjana, infermera especialista en salut mental del centre, segueixen atentament el que passa a la pantalla i observen com afronta els reptes que li planteja el joc.
La proposta forma part de ‘NutriVRTEA’, una de les línies del programa AUTIS+, impulsat per Badalona Serveis Assistencials (BSA), una organització que fa anys que treballa amb realitat virtual en l’àmbit assistencial. L’objectiu del projecte és millorar l’acompanyament terapèutic d’infants i adolescents amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) mitjançant eines immersives cocreades amb famílies i professionals clínics. El programa inclou també una segona línia, ‘TransiTEA 360’, un projecte en desenvolupament que vol crear experiències immersives amb adolescents amb TEA per facilitar transicions escolars i vitals a partir de vídeos 360° gravats en escenaris reals.
L’experiència de BSA amb la realitat virtual va començar el 2017, aplicant aquest recurs en el tractament de fòbies i addiccions. D’aleshores ençà, ha anat incorporant la tecnologia immersiva en diferents iniciatives i les ha estructurat en diverses línies —clínica, educativa, de benestar i comunitària—. Tot plegat, amb l’objectiu de desenvolupar eines útils, segures i adaptades a necessitats reals, sovint en cocreació amb professionals i les persones usuàries.
Una cuina virtual per aprendre hàbits saludables
Un dels projectes d’AUTIS+ és ‘NutriVRTEA’, que neix d’una dificultat concreta que les professionals havien detectat a la consulta. “Alguns infants amb TEA tenen problemes amb el tema nutricional, sovint són molt rígids i els costa fer canvis en aquest àmbit”, explica a Xarxanet l’Anna Vallmitjana. No es tracta d’una realitat generalitzada, matisa, però sí que afecta una part dels infants amb autisme. “Molts ja tenen una sensibilitat i una rigidesa de base que es trasllada al menjar; hi ha infants que no toleren determinades textures, com el puré, o que rebutgen completament la fruita”, detalla.
Així, la infermera situa l’origen del projecte en la necessitat de donar resposta a aquestes dificultats. “Vam pensar que si explicàvem a aquests nens per què és important menjar saludable d’una manera diferent, potser ho entendrien millor”, diu.
‘NutriVRTEA’ es desplega a través de quatre minijocs dins d’un entorn virtual que simula una cuina. L’infant ha de classificar aliments, distingir opcions saludables de les que no ho són o donar de menjar a un personatge virtual que reacciona segons les seves decisions. Tot està pensat perquè l’experiència sigui breu i guiada. Vallmitjana insisteix en la importància del control i la supervisió. “No es tracta de donar-li les ulleres a l’infant i deixar-lo que jugui com vulgui; sempre hi ha un guia i un acompanyament”, assegura la professional.
Aquest suport i acompanyament a l’infant també inclou les mateixes famílies, que poden veure tot el que passa a través d’una tauleta, i també formen part del procés. “Les famílies entren a la consulta i poden veure des d’una tauleta com està jugant el nen. La idea és que participin i també aprenguin. Després treballem amb elles fins a quin punt cal insistir o ser més flexibles per ajudar a flexibilitzar aquesta rigidesa”, destaca Vallmitjana.
En aquesta primera fase pilot, amb una vintena d’infants, l’equip ha observat sobretot canvis en la predisposició dels infants envers el menjar. “No és un canvi global, però sí que hi ha una millora motivacional i també en l’actitud dels pares”, resumeix . Així, el treball amb la realitat virtual no substitueix la intervenció clínica habitual, però ofereix un espai segur on començar a flexibilitzar conductes.
Entrenar els canvis a través de vídeos 360°
Ara bé, les dificultats associades al TEA no es limiten al tema de l’alimentació. A mesura que els infants creixen, apareixen altres reptes vinculats als canvis d’etapa i a la necessitat d’adquirir autonomia. “Són transicions naturals d’un procés d’autonomia, però en adolescents amb TEA poden haver-hi més dificultats d’adaptació per canvis de rutines o per contextos més incerts”, explica la psicòloga clínica i investigadora de BSA Irene Álvarez. El pas de primària a secundària, els canvis d’espais o els moments menys estructurats, com el temps lliure entre classes, poden generar ansietat anticipadora.
És aquí on entra la segona línia del programa AUTIS+, anomenada ‘TransiTEA 360’, que es proposa entrenar aquestes situacions abans que arribin gràcies a la realitat virtual. A través de vídeos 360° gravats en entorns reals, les adolescents poden explorar un institut, un passadís o un pati i prendre decisions dins d’una història interactiva. “És una eina d’entrenament i d’habituació. El que busquem és reduir l’ansietat anticipadora”, resumeix Álvarez.
Un element clau del projecte és que s’ha dissenyat a partir d’un procés de cocreació amb jovent, famílies, professionals sanitàries i educatives, a partir d’enquestes i grups de discussió que han ajudat a prioritzar quines transicions treballar. L’objectiu és recrear i aproximar-se al màxim a la realitat quotidiana perquè l’entrenament virtual tingui sentit quan el canvi es produeixi fora de la pantalla, a la vida real.
També hi ha tingut un paper essencial l’associació ViuTEA, que forma part del grup motor del projecte i ha participat en les decisions i validacions del desenvolupament. “Ho fem des de l’inici amb l’associació ViuTEA, perquè l’objectiu és desenvolupar una eina amb les persones que la utilitzaran”, explica Álvarez.
El projecte va arrencar amb una enquesta per identificar quines transicions generaven més malestar i quins factors hi intervenien. Es va enviar a 350 adolescents atesos als CSMIJ i es van recollir prop de dues-centes respostes. A partir d’aquest retorn i de diversos grups de discussió, l’equip va prioritzar dues situacions concretes per començar a treballar: el pas de primària a secundària —“començar l’ESO és un moment molt ansiós per a moltes persones”, apunta Álvarez— i el temps entre classes: “Són moments amb interaccions no organitzades, molt de soroll, estímuls no controlats, i generen situacions d’ansietat”, descriu.
A partir d’aquí, l’equip de treball de ‘TransiTEA 360’ ha començat a construir els escenaris i vídeos 360° gravats en entorns reals, com un institut de Badalona, per reproduir amb la màxima fidelitat possible aquests contextos. A més, la proposta també incorpora decisions que ha de prendre l’adolescent. “És com les històries de ‘tria la teva aventura’, el vídeo s’atura i es planteja una pregunta; segons la resposta, la situació evoluciona d’una manera o d’una altra”, assenyala la psicòloga.
Actualment, el projecte es troba en plena fase de desenvolupament i testatge. L’avaluació no es limitarà a mesurar si l’experiència resulta útil o si disminueix l’ansietat percebuda. L’equip també vol observar si hi ha canvis en la participació real de les adolescents en l’àmbit escolar o comunitari. Per tant, la pregunta de fons és si aquest entrenament virtual té efectes més enllà de la consulta.
De la virtualitat a la vida real
En qualsevol cas, tant Vallmitjana com Álvarez insisteixen que la realitat virtual no és una solució per si mateixa, i que el seu valor depèn sobretot de com s’integra en el seguiment clínic. En el cas de ‘NutriVRTEA’, la infermera posa l’accent en el temps i el context d’ús. “El joc dura cinc minuts. Les vegades que l’hem allargat perquè s’ho estaven passant bé, s’exciten molt”, explica. I amplia la idea: “La realitat virtual, com les pantalles en general, si s’utilitza bé, va perfecte. Si en fem un abús o no en fem un ús adequat, és difícil”.
Álvarez hi afegeix una mirada crítica més general sobre l’ús d’aquestes eines amb adolescents. “Tinc una posició bastant crítica respecte a l’ús de les tecnologies de forma massiva, no raonada i no reflexiva”, diu. Per a ella, el risc és que l’experiència quedi tancada dins la pantalla. “Que hi hagi un ús abusiu de l’eina virtual i que això no es transfereixi en una millora en la integració en la societat, en l’aplicació pràctica”, adverteix.
Amb tot, AUTIS+ exemplifica una manera d’incorporar la realitat virtual a l’acompanyament terapèutic, partint de necessitats concretes, dissenyant eines amb les persones que les faran servir i posant el focus en situacions molt quotidianes. I amb una filosofia clara al darrere: la tecnologia ha de sumar, no substituir. Per això, potser el més rellevant d’AUTIS+ no és la realitat virtual o la tecnologia, sinó la manera com s’ha plantejat, en un procés compartit amb usuàries, famílies, professionals i entitats.
Afegeix un nou comentari