El CIEMEN reclama mesures per facilitar el dret de vot de més de mig milió de persones immigrades a Catalunya

El CIEMEN reclama a les administracions públiques que adoptin mesures per garantir l'exercici efectiu del dret de vot de les persones immigrades a les eleccions municipals. L'entitat ha presentat l'informe "El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya: anàlisi de les potencialitats en l'àmbit municipal", una recerca que analitza la situació actual, identifica els municipis on cal prioritzar actuacions i planteja diverses propostes per reforçar la participació democràtica.

L'estudi, presentat aquest 20 de juliol a l'Espai CIEMEN, ha estat coordinat per Gemma Pinyol-Jiménez, amb la col·laboració de Silvia Caraballo (Instrategies) i dels investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) Andreu Domingo, Nachatter Singh i Jordi Bayona.

Segons les dades del Cens Anual de Població de 2025, la recerca conclou que a Catalunya hi ha 508.412 persones amb potencial dret de vot a les eleccions municipals, entre ciutadania de la Unió Europea i persones procedents de països amb acords de reciprocitat.

El dret de vot, una qüestió de qualitat democràtica

Durant la presentació de l'informe, el president del CIEMEN, David Minoves, va defensar la necessitat d'eliminar les barreres que dificulten la participació política de les persones immigrades. "La democràcia no pot continuar deixant fora centenars de milers de persones que viuen, treballen i contribueixen al país. Facilitar el dret de vot és una qüestió de qualitat democràtica i de cohesió social", va afirmar.

Minoves també va remarcar que "les administracions tenen avui a les seves mans eines concretes per eliminar barreres i fer que els drets polítics siguin realment efectius".

L'informe dona continuïtat a una línia de treball que el CIEMEN desenvolupa des de fa anys en defensa dels drets polítics de les persones immigrades. El 2023 l'entitat va impulsar la campanya 'El dret a vot, el millor antídot contra el racisme', mentre que el 2024 va publicar un primer estudi sobre el dret de sufragi de les persones extracomunitàries a la Unió Europea, en què ja plantejava eliminar el requisit dels acords de reciprocitat i avançar cap a la inscripció automàtica al cens electoral de les persones amb dret de vot.

En aquest sentit, Minoves va assegurar que "és una anomalia democràtica que moltes persones que fa anys que viuen i treballen a Catalunya, que són veïnes dels nostres pobles i ciutats i contribueixen cada dia a la societat, encara no puguin participar plenament en les decisions que afecten els seus municipis".

Barreres administratives que dificulten la participació

La recerca conclou que el principal obstacle perquè moltes persones exerceixin el seu dret de vot ja no és únicament jurídic. Tot i que més de mig milió de residents tenen reconeguda aquesta possibilitat a les eleccions municipals, una part important no arriba a participar perquè desconeix els seus drets o perquè els tràmits administratius resulten massa complexos.

La necessitat d'inscriure's prèviament al cens electoral, els terminis administratius o la manca d'informació expliquen bona part d'aquesta baixa participació.

La coordinadora de l'informe, Gemma Pinyol-Jiménez, va defensar la necessitat de revisar aquests procediments: "Hem de canviar alguns procediments administratius que estan burocratitzats i que dificulten la participació i també que hem de sensibilitzar. Perquè votar i participar és com construïm les societats democràtiques i aquí la suma de tota la població resident és on hauria d'estar el valor afegit".

L'estudi també assenyala que la realitat varia segons el territori. Les grans ciutats concentren el nombre més elevat de potencials votants estrangers, mentre que alguns municipis petits i mitjans presenten percentatges molt elevats de població amb dret de vot, un fet que pot tenir una incidència destacada en la política local.

Tres línies d'actuació per ampliar la participació

A partir d'aquest diagnòstic, l'informe identifica quatre tipologies de municipis prioritaris i planteja tres grans línies d'actuació perquè les administracions incrementin la participació electoral.

Les propostes passen per reforçar la informació amb campanyes permanents, accessibles i multilingües; simplificar els procediments administratius, especialment els relacionats amb la inscripció al cens electoral; i impulsar accions comunitàries de sensibilització en col·laboració amb ajuntaments, entitats socials i associacions de persones migrants.

A més, el document proposa desenvolupar experiències pilot en municipis seleccionats per analitzar quines actuacions són més eficaces abans d'estendre-les al conjunt del territori.

Per al CIEMEN, facilitar la participació política de les persones immigrades contribueix a construir una democràcia més representativa i cohesionada. En aquest sentit, David Minoves va afirmar que "la millor manera de combatre els discursos d'odi i la xenofòbia és garantir que les persones migrants puguin participar plenament en la vida democràtica dels municipis i defensar els seus drets des de les urnes".

Finalment, el president de l'entitat va fer una crida a les administracions perquè actuïn: "Cal que les administracions es posin les piles amb les eines que facilita aquest estudi" i va assegurar que "està a les seves mans aturar la xenofòbia als municipis catalans".