1.000.000 d’habitatges buits en mans dels bancs o la SAREB

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, impulsora de la ILP per a la dació en pagament, ha publicat recentment l’informe El parc d’habitatge de lloguer social a Catalunya. Una assignatura pendent.
 

Lloguer social insuficient:

L’informe alerta que el parc d’habitatge de lloguer social és insuficient per cobrir les necessitats reals i respon a una mala gestió i planificació de les polítiques d’habitatge.

En el document, la Taula denuncia que el parc de lloguer social públic català és del tot insuficient no només perquè només representa entre l’1 i el 2% del parc total d’habitatge sinó també en relació amb altres països del nostre entorn on el percentatge s’eleva al voltant del 18%.

La debilitat del lloguer social públic té el seu origen, entre d’altres, en polítiques de foment de la compra d’habitatges, en una fiscalitat poc estimuladora de l’oferta del lloguer, manca de planificació de l’habitatge, etc.

D’altra banda, el parc privat d’habitatge de lloguer experimenta baixades de preu molt tímides i també del tot insuficients per cobrir les necessitats reals.

En la situació de crisi que vivim i en ple drama dels desnonaments, Catalunya disposa d’un parc d’habitatges construïts i buits que podrien pal·liar la manca d’habitatge assequible si s’arribés a un acord amb els bancs, que en són els principals propietaris.
 

Habitatges buits en mans dels bancs:

El mateix informe denuncia que hi ha a tot l'Estat 1.000.000 d’habitatges buits en mans dels bancs o traspassats a la SAREB, dels quals 100.000 es trobarien a Catalunya.

Preu de lloguers inassolibles:

Ara mateix, el preu mig del lloguer a Catalunya és de 600 euros, xifra inassolible per a moltes famílies, que no poden pagar lloguers de més de 200 o fins i tot 100 euros al mes.

Per això, la Taula entén que calen mesures com ara detectar les necessitats reals, destinar més fons als ajuts per a habitatges, convertir en lloguer social els habitatges públics i privats que no tenen sortida, promoure altres tipus de tinença, establir col·laboracions público-privades i fomentar la participació ciutadana, entre d’altre.

Alhora, l’informe denuncia que la modificació de la llei d’arrendaments urbans té per objectiu endurir les condicions per als inquilins, facilitar els desnonaments i escurçar els contractes.
 

Conclusions i propostes:

L’estudi de la Taula també exposa l’experiència de Caritas en la gestió d’un parc de 300 habitatges d’inclusió i fa una mirada cap a Europa i, concretament, cap a països en què l’habitatge de lloguer social supera el 20% del parc d’habitatges total.

Igualment el dossier recorda que el projecte d’Informe sobre l’habitatge a la Unió Europea de la Comissió Treball i Assumptes socials del Parlament Europeu determina que existeix una urgència social en matèria d'habitatge i que “la inclusió social s’ha de basar en una oferta d’habitatge social suficient, assequible i d’alta qualitat”.

L’informe conclou que cal mantenir i ampliar el parc de lloguer social de Catalunya i apostar per fórmules de col·laboració entre sector públic i privat permetent que el sector privat entri en la gestió sempre i quan es tracti d’empreses especialitzades en lloguer social o entitats sense ànim de lucre.