Àmbit de la notícia
Ambiental

Voluntariat i ciència ciutadana

Entitat redactora
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a
Anna Parisi
  • Es pot ajudar a identificar la biodiversitat amb iNaturalist (imatge: iNaturaist.org)
  • Peix globus detectat i informat a Observadores del Mar (imatge: observadores del mar)
  • És important ajudar a identificar les espècies invasores i localitzar-les al mapa, cosa que es pot fer amb IAS Tracker (imatge: IasTracker)
  • Amb Mosquitoalert s'aporta informació sobre la presència de mosquit tigre i de mosquit de la febre groga (imatge: mosquitoalert)
  • Per l'estudi dels cetacis són molt importants els avistaments a la costa  i la identficació dels individus (imatge: Associació Cetàcea)
  • Cada observació contribueix a l'estudi de la biodiversitat (imatge: inaturalist.org)
  • Les persones que participen a citisense tenen a les seves cases aparell per mesurar la contamicació (imatge: citisense)
  • Una iniciativa per estudiar els ocells amb la participació ciutadana (imatge: orenetes.cat)
  • 3 projectes basats en la ciència col·laborativa per estudiar la contaminació lumínica (imatge: Lost at night)

La revolució tecnològica ha facilitat l’eclosió de la ciència ciutadana, en la que xarxes de ciutadans i ciutadanes voluntaris poden co-participar en projectes de recerca científica.

La nova tecnologia proporciona una important eina perquè la ciutadania tingui un paper més actiu en el desenvolupament sostenible, a través de la col·laboració amb els col·lectius científics en projectes de recerca.

A través de la ciència ciutadana es pot aportar informació valuosa, que després podrà ser utilitzada per millorar la comprensió d'un problema, oferir respostes, i posar en pràctica polítiques que facin front a molts dels desafiaments de la societat actual.

Es multpliquen les dades

Des de la biologia a l'astronomia, van apareixent nous camps de recerca en els que poder contribuir, indicant espècies d'animals o vegetals, fenòmens o paràmetres ambientals, monitoritzant papallones, ocells o cetacis, elaborant mapes, o extraient informació de les dades obertes. La implicació de la ciutadania és valuosa, i, també necessària, per a la recerca: el nombre de dades que es poden obtenir amb la participació pública, supera per molt la capacitat de treball dels equips de recerca, i permet obtenir resultats sobre majors marcs geogràfics o escales temporals més llargues.

Participació en ciència

Les persones que s'impliquen plantegen també noves preguntes, i ajuden a co-crear una nova cultura científica. Al mateix temps, adquireixen nous coneixements i habilitats, i una comprensió més profunda de l'obra científica, d'una manera atractiva.

No es tracta només de fer ciència amb el suport de molt voluntaris i voluntàries, sinó una nova fórmula col·laborativa. Es parla de crowdsourcing, quan el voluntariat se centra en la captació i processament de dades; d'intel·ligència distribuïda, quan el voluntariat dedica l'esforç a la interpretació de les dades; de ciència participada, quan la definició de problemes, reptes i objectius es fa de forma conjunta, i de ciència col·laborativa, quan el pla de recerca complet està dissenyat de forma col·laborativa, amb la finalitat de tenir un impacte directe sobre l'entorn immediat del ciutadà, i motivar accions específiques.

La ciutat de Barcelona disposa d'una oficina de ciència ciutadana, i d'un catàleg amb 20 propostes. Gràcies als nous instruments tecnològics, especialment les aplicacions smartphone, que simplifiquen la comunicació i l'intercanvi de dades, apareixen cada dia noves iniciatives.

 

Presentem 10 projectes de ciència ciutadana:

1. Fenodato

El projecte Fenodato, del CREAF, convida a la ciutadania a recollir dades científiques sobre els efectes del canvi climàtic en la vida de plantes i animals. Es tracta de recollir amb precisió observacions sobre 10 espècies, comunes  i facilment reconeixibles al nostre territori 

2. IasTracker

L’app de ciència ciutadana IAStracker convida tothom a localitzar les espècies invasores en el mapa.

3. Observadors del Mar

Inclou 12 programes de recerca marina, en el qual les observacions aportades per qui està en contacte amb el mar són importants.

4. Lost at night: Mapes nocturns de la terra

Es tracta de 3 projectes basats en la ciència col·laborativa, impulsats per un grup d'experts en astrofísica i astronomia de la Universitat Complutense de Madrid, que investiguen sobre la contaminació lumínica i el consum d'energia en el nostre planeta.

5.Orenetes.cat

Persones aficionades a l’ornitologia de totes les edats, ornitòlegs professionals, i  també associacions d’escoltisme, esplais  i lleure, així com  centres educatius, poden participar en les estudi de les orenetes cuablanques de la seva localitat com a eina pedagògica,  com una forma d'endinsar-se en el coneixement de la natura.

6. Mosquito Alert

MosquitoAlert és la nova denominació de l'app Tigratrapp, activa des de fa 9 anys. És una plataforma de ciència ciutadana que uneix en la lluita contra els mosquits que transmeten malalties, als col·lectius ciutadans, científics, i al de les persones dedicades a la gestió publica.

7. Citi Sense

Un sistema de seguiment d’informació ambiental, basat en l’ús comunitari d’aplicacions innovadores.

8. I Naturalist

una comunitat en línia construida a partir de la suma d’observacions de la biodiversitat a tot el món i amb dades en obert perquè pugui ser una eina de treball per tots aquells que contribueixen a la preservació de la flora i la fauna.

9. Ornitho

Ornitho.cat és un projecte de ciència ciutadana on es comparteixen observacions de fauna en territori català d’ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales. Actualment, però, el volum més important d’informació que conté, en un 98,5%, correspon a ocells.

10. Fotoidentificació de Balenes i Dofins del litoral català

Des del 2013, l'Associació Cetàcea va iniciar el projecte de foto identificació. En una primera fase es va centrar en el seguiment del rorqual comú. El gran nombre d'albirament d'altres espècies, especialment dofins mulars, caps d'olla i dofins llistats, els ha fet ampliar el projecte. En cada albirament de cetacis es detecta un o més individus, que són identificats a través de la seva aleta dorsal. Cada aleta dorsal amb les seves marques permet identificar individualment a l'animal, gràcies a una tasca que en gran part es realitza amb l'ajuda dels voluntaris i voluntàries ambientals que classifiquen les fotos.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari