Diosdado Toledano: “Hi ha hagut un gir positiu en la negociació per a la Renda Garantida"

L’últim entrebanc per a l’aprovació de la Renda Garantida Ciutadana (RGC) –que garantiria que totes les persones de Catalunya superessin el llindar de pobresa fixat en 664 euros– és la debatuda incompatibilitat d’aquesta prestació amb els treballs a temps parcial.

Diosdano Toledano, representant de la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va portar la proposta al Parlament, avança que l’acord amb el Govern català per aprovar el projecte de llei està en la recta final i espera que, al final, la subvenció també beneficiï les persones amb sous insuficients. Toledano ha admès que la negociació ha fet un gir positiu, però no revelerà més detalls fins a la següent reunió, el dia 27 de març. 

Tal com s’explica a la presentació de la iniciativa, l'RGC “també té un caràcter complementari, així que les pensions o salaris precaris inferiors a 664 euros mensuals seran complementats fins a arribar a aquest mínim”.

Si hi ha pacte, l'RGC es posaria en marxa a partir de la tardor, tres anys després que es presentés al Parlament.

Les entitats socials consideren la Renda Garantida un “tren que no es pot perdre”, segons Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector. En un article d’opinió publicat al Diari Ara, Illa assegura que la mesura suposa “una de les eines més importants que han de permetre abordar la lluita contra l’exclusió i les desigualtats socials". 

Els requisits per cobrar la prestació econòmica, segons la proposta de la comissió, són tenir 18 anys o més, viure legalment a Catalunya durant un mínim d’un any, i no disposar d’ingressos econòmics superiors a 664 euros mensuals en els últims sis mesos.

La compatibilitat de l'RGC amb les rendes de treball a temps parcial és el que està encallant l’aprovació de la prestació. Es podria considerar que es garanteix una renda mínima a Catalunya si la prestació no ajuda les persones amb sous per sota els 664 euros?

La posició del Govern no només exclou les persones que treballen per menys de 664 euros al mes sinó tota la família de la persona que no té ingressos, incloent menors d’edat. S’estaria incomplint amb l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia que desenvolupa el dret a una renda garantida ciutadana.

El que s’ha de fer és castigar els empresaris que ofereixen aquest treball precari il·legal.

El Govern s’aferra al frau fiscal que suposaria la prestació. Hi ha el risc que s’acabi promovent el mercat de treball a temps parcial i que les empreses contractin més en precari?

Els fraus es poden produir en moltes altres circumstàncies i dimensions. Tot el món sap que hi ha treball en negre i no només perquè existeixi vol dir que hem d’evitar crear aquesta prestació. El que s’ha de fer és castigar els empresaris que ofereixen aquest treball precari il·legal. El frau és el que fan els grans empresaris i la banca.

Cal un control exhaustiu des de l’administració. La comissió promotora de l'ILP hem fet esmenes per evitar possibles abusos.

Ara mateix es contempla un ajut de més de 1.000 euros per a una família formada per cinc persones. 

Quins mecanismes s’haurien d’implantar per evitar-los?

L’esmena corregeix el risc d’abús patronal en els contractes a temps parcial. La quantia de l'RGC no s’incrementarà com a conseqüència d’una reducció del temps de treball, excepte si es produeix com a conseqüència de raons acreditades de caràcter econòmic, tècnic, organitzatiu i productiu.

Si es decideix que hi ha compatibilitat entre l'RCG i els treballs amb salaris per sota els 664 euros, les persones amb feina a temps parcial podrien deixar el treball per cobrar la totalitat de l'ajut i no només una part.

I si es nega la prestació a una persona que treballa a temps parcial, també podria deixar la feina per demanar l’ajut. Tot i així, es molt difícil que algú deixi de treballar si no té uns estalvis i si no se li garanteix que compleix els requisits per rebre la prestació.

El Govern ha advertit que, si no hi ha acord, tramitarà una reforma de la Renda Mínima d’Inserció (RMI). Què suposaria això?

No tindria cap sentit. L'RMI ja s’hauria d’haver reformat fa temps i no té res a veure amb l'RGC, que és més universal, té un ventall d’aplicació més ampli i una condicionalitat més limitada, ja que només una part de la prestació (150 euros) depèn de la inscripció en cursos d’inserció laboral. És més consistent i avançada, i no se solapa amb l'RMI.

Tot i així, no crec que ens haguem de conformar amb l'RMI. Hi ha hagut un gir positiu en la negociació. La situació està molt millor ara que abans de la reunió amb el Govern d’aquest dilluns (13 de març).

La propera reunió serà la definitiva?

La pròxima reunió és el 27 de març. Ens trobarem representants de la comissió impulsora de l'ILP i membres del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Esperem que ja puguem informar amb més detalls del resultat. Tota la pressió social sembla que tindrà un resultat, però encara no hi ha res escrit.

La prestació permet estalviar en els costos socials que la pobresa genera.

La Generalitat ha de pagar-ho o ho hauria de fer el Govern central?

És una competència de la comunitat autònoma, per tant la Generalitat ho ha d’assumir. El cost que suposa l'RCG és perfectament viable, perquè suposa un estímul a la demanda de productes bàsics per a la gent més vulnerable que fins ara està consumint molt poc. Això és beneficiós per a l’economia de Catalunya en general.

També reverteix en l’àmbit sanitari. Viure sense ingressos causa problemes de salut. La prestació permet estalviar en els costos socials que la pobresa genera.

A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més desigualtat econòmica. Sí que hi ha recursos, el que cal és una millor redistribució, amb polítiques fiscals més progressistes, entre d’altres coses.

Quantes persones s’estimen que necessitaran la Renda Garantida i quin cost total suposarà?

El cost estimat sobre els 1.400 milions d’euros, com a màxim, cada any. Això és un percentatge molt baix sobre els pressupostos de la Generalitat i sobre el PIB, i això sense comptar amb els efectes de l’estímul de la demanda.

Pel que fa al nombre de persones, és una quantitat desconeguda, encara.

El que es vol aplicar a Catalunya és el mateix que el que existeix al País Basc i a Navarra?

Quan elaboràvem la proposta, ens inspiràvem en la prestació que donen al País Basc i Navarra, però ara esperem poder arribar a una prestació encara millor. El màxim de la subvenció allà és de 900 euros, comptant tota la unitat familiar. La proposta catalana que està sobre la taula ara mateix contempla un ajut de més de 1.000 euros per a una família formada per cinc persones.