L'Amical de Mauthausen: memòria històrica i prevenció del feixisme

Amagada al carrer de Sils de Barcelona hi trobem la seu de l'Amical de Mauthausen, una entitat que es dedica a la recuperació de la memòria històrica i oral de les persones represaliades pel nazisme després de ser deportades o d'haver travessat la frontera de l'exili quan el feixisme es va apoderar del control de l'Estat espanyol, a partir de la Guerra Civil.

Sota l'auspici d'un mossèn

L'Amical s'ha de trobar de manera clandestina durant els primers anys, fins que no és legalitzada formalment amb la segona restauració borbònica l'any 1978. Des del seu origen, el 1962, l'objectiu principal va ser trobar les persones supervivents d'aquests genocidis i rescatar les seves històries.

Efectivament, amb un govern feixista governant l'estat espanyol, les trobades eren necessàriament discretes. En aquell moment ho van ser tant que moltes d'aquestes es van produir a l'avui Abadia de Riells del Montseny, a la falda de la carena, protegits pel primer mossèn que va fer missa en català, Mn. Pere Ribot. Avui l'Amical encara hi organitza algun homenatge floral per recordar aquells temps.

La Xarxa 'Mai Més' de municipis coordinats per la prevenció feixisme

Actualment, l'Amical funciona en xarxa. La feina de documentació dels primers anys, i que mai s'ha deixat de fer, ha donat molts fruits, i ha ajudat a reconstruir moltes històries. L'entitat impulsa des de l'any 2013, arran d'això també, una xarxa de municipis que s'anomena 'Mai Més', on aquests es coordinen per fer accions en el sentit de la memòria històrica: des d'organització d'activitats, creació d'espais de memòria a les persones del municipi que van ser deportades, homenatges, viatges... de tot això i més en podrem parlar pròximament amb el seu president, l'Enric Garriga.

Però pel que destaca d'una manera més clara aquesta xarxa és pel seu treball pel que fa a la prevenció del feixisme, i la conscienciació des del món del municipalisme amb els més de quaranta ajuntaments adherits, i els vincles amb d'altres amicals de l'estat i del món. L'actuació en matèria preventiva, sobretot a les escoles, amb l'organització de trobades de joves i d'estades d'aquests als camps de concentració és absolutament vital per aturar, des de l'educació, la proliferació dels partits d'extrema dreta i de caràcter feixista a Europa. El lideratge de la xarxa correspon a un municipi que es renova cada quatre anys, i ara mateix li correspon a Santa Coloma de Gramenet, i la seva alcaldessa, Núria Parlón.

La biblioteca i l'arxiu, una referència per a escriptors, investigadors i cineastes

Probablement l'Amical de Mauthausen tingui la seu amagada en un petit carrer del Gòtic barceloní, però a dins, hom hi pot trobar un dels arxius més importants referents a la deportació de persones. Aquesta biblioteca, amb materials tant audiovisuals com documentals i de llibres, ha estat font d'inspiració i de documentació per a escriptors i cineastes (com també de joves) que s'han volgut documentar per a elaborar els seus treballs. Diversos escriptors també s'hi han adreçat per tal de poder recavar dades per elaborar novel·la històrica, o d'altres tipus. La biblioteca i l'arxiu documental es nodreix tant de la pròpia recerca de l'Amical com també de les donacions de famílies i entitats que han engrandit el patrimoni i la memòria històrica tant de l'entitat com de les persones que representa i que busca reconciliar-les amb el maltractament i el patiment que van sofrir, amb les seves famílies, en vida.