Simón Montero: “A les escoles els hi diuen que no vinguin perquè acabaran treballant al mercat”

La Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) es va crear l'any 1991 i acull més de 90 associacions gitanes de tot Catalunya.

És l'entitat més representativa de l'associacionisme gitano a la societat catalana i la seva finalitat és defensar i promoure els drets i la cultura del poble gitano a Catalunya.

El president de la FAGiC, Simón Montero, explica les principals problemàtiques que es treballen des de l’entitat i els projectes que es desenvolupen.

Qui forma la federació?

L'equip està format per la junta directiva, que representa a l'assemblea d'associacions i que, de manera voluntària, treballa al costat d'una plantilla interdisciplinària i intercultural de persones compromeses amb la comunitat gitana, la igualtat de drets i el canvi social. La plantilla està formada per més de 40 persones, repartides entre les diferents entitats i les oficines centrals i que, al costat de voluntaris i voluntàries, estudiants en pràctiques i persones col·laboradores externes, són el motor de la FAGiC.

Quines són les principals problemàtiques que treballeu des de l’entitat?

L’objectiu és millorar les actuacions dirigides al poble gitano, recollint les seves aspiracions i preocupacions i establint un canal de comunicació entre els gitanos i la societat catalana. Interactuem amb el govern català, les administracions locals i l'administració estatal en referència a plans d'intervenció amb la població gitana, per tal d’assegurar-nos que es respectin els drets del nostre poble. Fomentem l'associacionisme gitano als barris donant suport a les diferents associacions i entitats gitanes i, d'aquesta manera, incentivem la xarxa associativa.

També impulsem activitats i iniciatives encaminades a promoure la convivència dins de la societat catalana i de l'Estat, donem veu a les associacions gitanes de Catalunya per aconseguir més força i representativitat, desenvolupant una línia d'acció comuna i donant suport a les associacions federades i defensem i promovem la llengua, la història i la cultura del poble gitano, intervenint davant qualsevol actitud xenòfoba i de discriminació en relació a la comunitat gitana.

Encara existeixen prejudicis contra el poble gitano a Catalunya?

Sí. La situació a Catalunya és millor respecte d’altres països europeus, però això no vol dir que no hi hagi. A vegades es tracta d’un racisme més subtil, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha encara situacions de prejudicis a algunes escoles on es diu als infants gitanos que "no cal que vinguis, que tu aniràs a treballar al mercat". També ens trobem altres situacions discriminatòries. A la feina, per exemple, hem tingut noies que a l'hora de fer pràctiques se’ls ha dit que no toquin la caixa de la botiga.

Com ho treballeu des de l’organització?

Nosaltres, a més de treballar per trencar estereotips, fem xerrades i oferim informació. Tenim un servei d'assessoria jurídica que acompanya a les persones que han patit situacions de racisme en qualsevol àmbit, com per exemple, en el moment d'accedir a un habitatge.

En què consisteix el programa ‘Vine amb nosaltres’?

El programa ‘Avem Amensa’ que significa en romanès ‘Vine amb nosaltres’ és un projecte de caràcter bianual executat des de l’any 2012. S’emmarca dins de la convocatòria ordinària de subvencions de projectes i activitats per a entitats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és l’atenció i millora global de la situació del poble gitano a Catalunya, tant individual com col·lectivament, mitjançant diverses actuacions en termes d’associacionisme, unitat, dona, cultura, joventut o accions de caràcter col·lectiu.

Quants programes desenvolupeu actualment?

A dia d’avui tenim 67 programes que desenvolupen accions de caràcter global i transversal.

Quines són les línies d’actuació principals?

El programa d'atenció social, que lluita contra el risc d'exclusió social, en àmbits com la inserció laboral, treball i habitatge, el programa per a la promoció de la cultura gitana, el programa d'associacionisme, que dona suport a associacions federades i a la creació de noves associacions i el programa de promoció de la joventut gitana, que promociona la seva participació, activisme i representació en la societat actual, amb programes d'inserció sociolaboral, assessorament sobre recursos formatius i detecció i promoció de referents gitanos positius.

També tenim altres programes com el d'enfortiment de la dona gitana, treballant el seu apoderament a través d'acció directa i la promoció de l'associacionisme femení, el programa d'unitat del poble gitano, que desenvolupa estratègies locals per valorar la situació actual del poble gitano i on sorgeixen les propostes de treball cap a les administracions públiques i el programa per a la promoció de la cultural i millora econòmica, per donar a conèixer el Pla Integral del poble gitano de Catalunya a totes les administracions públiques i entitats socials i culturals.

Quins reconeixements ha rebut FAGiC des de la seva creació?

L’any 2018 vam rebre el premi a tota una trajectòria de l’Hermandad Gitana d’Andalusia, però nosaltres no volem premis sinó que l’antigitanisme s’eradiqui.

Quins han estat els moments més importants per l’entitat?

Un dels més importants va ser la seva pròpia creació. Mai a Catalunya s’havia donat forma amb caràcter legal a l’associacionisme  gitano i era l’inici per a fomentar i  promocionar el moviment social fora i dins del poble gitano. A més, per primer cop s’aconseguia una representativitat real. La data del 8 d’abril és també molt especial degut al reconeixement institucional que se’ns va proporcionar des de les institucions públiques amb l’acte del riu en record dels nostres avantpassats i la germanor que es va viure durant aquest dia.

També quan la FAGiC va ser protagonista del desenvolupament de l’article 42.7 de l’Estatut de Catalunya. “Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones. Han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació i garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.”

Com veieu el futur de l’organització?

Nosaltres esperem créixer per poder donar cada vegada més veu a l'associacionisme local. Al mateix temps, estem treballant per reforçar la nostra àrea de projectes europeus o la nostra àrea d'inserció laboral, entre d’altres. Vetllem per un futur en el que s’empoderi a les persones joves, on cada vegada els nois i les noies gitanos tinguin més veu a les institucions i treballin des de dins.

Algun nou projecte o iniciativa a la vista?

Per cada àrea tenim diferents projectes en preparació. Per exemple, a Europa estem finalitzant un projecte d’investigació que es diu ‘El camí del Poble Gitano, una historia de diversitat’ en que estem investigant amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra el origen del poble gitano i com la cultura gitana ha influenciat les cultures dels països on hi ha presència gitana.

En inserció laboral, estem fent cursos amb la Cambra de Comerç de Barcelona en estètica i paqueteria. També estem fent un projecte d’investigació de la situació de l’habitatge de les persones gitanes a Catalunya. Hi ha una altre iniciativa a la vista que és el projecte STORY_S per l’èxit educatiu del poble gitano. Aquest és un projecte de l’àrea d’Europa i de joventut.