Àgia Luna: "Cal trobar noves maneres d'estar bé i de gaudir de la col·lectivitat"

Tallers de teatre de l'oprimit, espectacles de dansa protagonitzats per veïns i veïnes, projectes comunitaris d'art urbà... la primavera acostuma a ser el moment de més activitat per a les arts comunitàries. Amb l'estat d'alarma tot ha quedat aturat, posant en perill aquest sector ja força invisibilitzat i poc reconegut abans de la crisi. La Xarxa Artibarri ha publicat un manifest per reivindicar el paper d'aquest sector professional i activista de la cultura i per reclamar mesures de protecció. Fins al moment, ha rebut el suport de 700 entitats i professionals.

Una de les associacions que forma part d'Artibarri i que s'han adherit al manifest és Artixoc, que treballa per la normalització de la situació de col·lectius vulnerables a partir del treball de les arts. La seva directora, l'Àgia Luna, ens explica que...

L'Àgia va trepitjar l'escenari per primer cop amb quinze anys fent teatre i des d'aleshores ha treballat en diverses produccions artístiques, tant de música, òpera, dansa o teatre i ha participat en més de 25 projectes artístics europeus. En l'actualitat dirigeix Artixoc on també coordina el projecte 'Escena Històrica', que recupera la memòria del barri de La Bordeta, Barcelona.

Artixoc compta amb més de 20 anys de trajectòria, a què us dediqueu?

Ja fa 22 anys que fem activitats, sí. Estem ubicats al barri de La Bordeta, al districte de Sants Montjuïc. Ens dediquem principalment a desenvolupar projectes d'art i cultura comunitària: des de dinamització a l'espai públic, a partir d'activitats culturals i de dinamització amb veïnat, fins a projectes propis, passant per tallers. Fem diferents activitats amb joves, sobretot de teatre.

Amb un dels projectes esteu recuperant la memòria històrica de Can Batlló, oi?

Sí, des de fa tres anys, treballem en 'Escena Històrica', un projecte de recuperació de la memòria històrica i divulgació de la memòria com una eina de dinamització socioeconòmica. A partir del teatre, treballem amb el veïnat que s'incorpora a unes obres de teatre que són fruit d'una investigació històrica sobre el passat del barri, sobretot, de la fàbrica Can Batlló.

És un projecte multidisciplinari: comerç antic, ruta de visites teatralitzades, dos espectacles de format gran i mitjà, formacions sobre oficis estilístics relacionats amb teatre... És com fer un viatge per diferents èpoques del barri a partir del nucli de la fàbrica de Can Batlló. Ara estem preparant un sobre com es va viure l'inici de la Guerra Civil al barri. Can Batlló va ser col·lectivitzada en aquella època i volem mostrar com ho va viure el proletariat.

També centreu la vostra activitat en escoles i instituts.

Un projecte que fa molts anys que desenvolupem és 'Teeeatre'. Les tres 'e' equivalen a emociona't, expressa't i estrena't. És un programa de classes de teatre amb alumnat de segon i quart d'ESO a sis o set instituts. Són centres que utilitzen el teatre per superar dificultats de l'alumnat. Té molt d'èxit.

Com us ha afectat la crisi de la Covid-19?

Encara s'ha de veure què passarà els pròxims mesos, però, ara com ara, calculem unes pèrdues econòmiques d'entre un 20 i 30% anual. Dels tres centres educatius on estàvem fent tallers, només en un continuem en format en línia. Els altres ho han deixat per continuar el curs que ve, amb la incògnita de tantes coses que no se saben. Per sort, tenim una estructura petita i a nivell estructural de moment no ens afecta.

La crisi ens ha ajudat a 'punxar-nos' per estar actius en les xarxes de les quals formem part. Hem col·laborat en la redacció del manifest d'Artibarri i s'ha teixit molt la xarxa. No només a Artibarri, sinó tot el sector a escala de Catalunya. Cosa que és molt i molt positiva per al sector.

Us heu sumat al 'Manifest sobre les afectacions de la Cultura i Arts comunitàries a causa del Covid-19 i els seus efectes a Catalunya' promogut per Artibarri. Què hi reivindiqueu?

Els problemes que afrontem són els mateixos que tenen els sectors de la cultura, l'educació i social. Vam escriure el manifest molt al principi de la crisi. El que es reivindica són temes generals que poden resultar profitosos per a la societat, ja que, nosaltres treballem amb la ciutadania. Reclamàvem la renda bàsica universal, ajudes per als autònoms, un pla de rescat cap a les persones (no cap al poder econòmic, com es va fer a l'anterior crisi)...

Quines propostes feu a les administracions per tal que els projectes comunitaris tinguin viabilitat econòmica i puguin seguir endavant?

Intentem fer processos transformadors, amb una constància. No ens agrada fer projecte 'bolets'. Per això, el que demanem és que les ajudes i possibles solucions estiguin pensades per a aquest tipus de projectes. No només que puguin tornar a obrir els teatres, sinó que hi hagi també una atenció cap als processos de llarga durada. Demanem que es realitzin convenis sobre aquests aspectes. Per progressar necessitem una certa estabilitat. Alguns projectes necessiten una durada mínima d'entre tres i cinc anys per recollir els seus fruits.

També reivindiquem altres mesures, com ara, que el 2% del pressupost es dediqui a la cultura. Ara fa poc un científic va posar que la cultura com un dels pilars que podien arribar a ser els objectius de les noves societats. Ciència, medicina, però també la cultura. A més, cal innovar amb el pensament, l'estímul, la creativitat...

Considereu que la cultura comunitària està invisibilitzada? 

No es fa prou cas dels projectes culturals comunitaris que ho són des de l'inici. Hi ha coneixement que està poc explorat. L'administració no ha parat les màquines per venir a escoltar a aquesta gent. La cultura en majúscules té cert reconeixement, però aquests projectes que tenen una trajectòria d'uns 20 o 25 anys i que són professionals, no. Creiem que falta un reconeixement, que s'hi pari més atenció i que es visibilitzi.

Treballeu molt amb persones en situació de vulnerabilitat. Com els afectarà aquesta aturada dels projectes comunitaris?

Esperem que no s'aturin gaire i trobar la manera de fer-los. Així i tot... Què passa si no intervenim? Moltes vegades ens hem fet aquesta pregunta. Els projecte comunitaris aporten vida, diversió, relax, comunitat...  Creem moments d'esbarjo, d'anàlisi... que són importants per a l'equilibri emocional. Sé que no som imprescindibles, però sí que ens hem adonat que necessitem les relacions humanes. L'educació a través de la cultura és una eina per trencar aïllaments (no només del confinament).

No serà fàcil tornar a fer activitats en un sector com el vostre on el contacte entre persones és vital. Com us esteu plantejant la desescalada?​​​​​​​

A Artixoc estem verificant els protocols per tornar a treballar amb les escoles i instituts el curs vinent, però encara hi ha moltes incerteses. No sé sap què passarà amb moltes subvencions, com es viurà de nou l'escola, si hem de preveure classes en línia... Creiem que serà molt necessari fer activitats creatives, però és complicat.

Durant l'estiu intentarem anar valorant amb els nostres usuaris. Més enllà de l'administració, tenim la sort de tenir projectes propis. El vincle amb els usuaris és el que ens dona les idees per seguir endavant.

Com creieu que serà la nova realitat de la cultura i les arts comunitàries?

La situació complica molt les coses, no només a nosaltres, sinó a tothom. Jo demanaria que ens deixin tenir creativitat. Cal informar-se molt del que passa a altres països, com està tirant endavant la cultura a altres llocs. Actualitzar-nos en temes telemàtics i utilitzar aquestes eines!

No volem parar la màquina per res. Fins i tot, ens estem imaginant espectacles comunitaris amb menys aforament, a l'aire lliure, i fent nuclis familiars per tirar-los endavant. Projeccions a l'aire lliure, música amb el públic separat... són accions factibles. Cal trobar entre tots i totes noves maneres d'estar bé, de gaudir de la col·lectivitat, encara que estiui una mica empresonada.