La Caravana Obrim Fronteres viatja a les Canàries per denunciar la ruta migratòria més letal d’Europa

Grècia, Melilla, Itàlia, el sud d’Espanya, i ara, les Canàries. La Caravana Obrim Fronteres es torna a posar en marxa aquest estiu i farà via cap a les illes Canàries, on s’hi estarà entre el 17 i el 24 de juliol. Després del parèntesi obligat de l’any passat, en què va haver de canviar de plans arran de la pandèmia, el moviment torna a marxar d’expedició per denunciar les vulneracions de drets a les fronteres i exigir un canvi en les polítiques migratòries.

Enguany, la 6a edició de la Caravana Obrim Fronteres s’embarca cap a la ruta canària, la més letal d’Europa i una de les més mortíferes del món per a les persones migrants, reactivada arran del tancament de fronteres. Només en la primera meitat d’aquest any, 1.922 persones s’han deixat la vida intentant creuar-la per arribar a Europa -més que en tot el 2020-, segons les dades de l’ONG Caminando Fronteras.

A la caravana hi participaran unes 350 persones de tot l’Estat Espanyol, 60 procedents de Catalunya, que viatjaran a l'arxipèlag i durant 8 dies prendran part en accions de denúncia, taules d’intercanvi d’experiències i debats, que s’abordaran “des d’una perspectiva decolonial, feminista i anticapitalista”, expliquen.

Un any més, la iniciativa vol posar el focus en les “polítiques de mort” de la Unió Europea i denunciar la manca de vies legals i segures, la creixent externalització i securització de les fronteres, les pèssimes condicions d’acollida de les persones migrants i la constant vulneració de drets bàsics com la lliure circulació, l’accés a assessorament jurídic i a la protecció internacional, entre altres, que pateixen les persones que intenten arribar al continent.

Tanmateix, la Caravana Obrim Fronteres no es vol quedar en la denúncia i pretén aprofundir en les causes dels desplaçaments forçosos, que són moltes i diverses, i van “des de l’impacte de la pandèmia en l’economia d’alguns països africans, fins als acords extractivistes que espolien recursos bàsics com el peix o els minerals per a ser exportats i consumits al nord global, passant per la violència masclista i els conflictes armats, en els quals els governs i les empreses europees i espanyoles hi tenen una responsabilitat i un paper actiu”, asseguren des del moviment.

Les Canàries s’han convertit en un forat negre per a les persones migrants. Sota el lema ‘Canàries, ni tomba ni presó’, els organitzadors de la caravana volen fer palès que les illes, sotmeses a una forta militarització, “han servit de laboratori social per assajar el Pacte Europeu de Migracions i Asil”, en un territori durament colpejat per la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia i l’aturada del turisme. Tot plegat, apunten des del moviment, “ha propiciat l’acceptació i la proliferació de discursos d’odi i la discriminació” a les illes.

La lluita de la Caravana Obrim Fronteres és compartida amb altres organitzacions d’àmbit internacional, com la Carovane Migranti, que s’uniran a les entitats i col·lectius socials de les Canàries que batallen sobre el terreny contra un model migratori depredador. L’objectiu -ho és des de la creació del moviment- és seguir construint i ampliant una xarxa de resistència europea per la llibertat de moviment.

“No podem mirar cap a una altra banda en la major crisi humanitària de la història, en què la inevitabilitat dels desplaçaments forçats està destrossant la vida de milers de persones”, reblen des del moviment.