Àmbit
Jurídic

La representació de les persones treballadores a les entitats, una obligació oblidada

Entitat redactora
Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a
Eduardo Izquierdo i María Eugenia Ifer

El límit per no haver de fer-ho és molt baix i les organitzacions cada cop es veuran més abocades a complir amb una normativa que no els hi és aliena.

El Reial decret legislatiu 02/2015 pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut dels Treballadors tracta a la seva secció primera, en els articles 62 i següents, els òrgans de representació de les persones treballadores, diferenciant entre delegats/des de personal (article 62) i comitès d’empresa (article 63).

En aquests articles s’estableix que les persones treballadores tenen dret a ser representades a les empreses i, per tant, a les entitats. Aquest és un dret que les organitzacions no poden obviar ni suprimir, ni tan sols amb l'acord del personal.

Índex

Sistema de representació

En primer terme, cal tenir en compte que no s'ha de confondre el sistema de representació amb el tipus de representació, qüestió de la qual es parlarà més endavant en aquest recurs.

El sistema de representació es refereix concretament a l’origen d’aquesta representació, que pot ser de dues maneres:

  • Representació unitària: és la qual sorgeix del mateix personal treballador. La representació es duu a terme mitjançant els citats delegats/des de personal o amb els comitès d’entitat.
  • Representació sindical: és la impulsada per un sindicat. En aquest cas, es pot dur a terme mitjançant seccions sindicals i amb els delegats/des sindicals.

Tipus de representació

El tipus de representació és compatible i complementari amb el sistema de representació. Això significa que, en moltes ocasions, els delegats i delegades de personal o membres del comitè de l'entitat estaran afiliats/afiliades a un sindicat.

El tipus de representació unitària del personal es pot exercir de dues maneres:

  1. Delegats/des de personal (article 62 de l'Estatut dels Treballadors -ET-): són escollits/des pel personal treballador i representen totes les persones treballadores de l’entitat. La diferència amb els delegats/delegades sindicals és que representen només aquelles persones de l’entitat afiliades al sindicat.
  2. Comitè de l'entitat (article 63 de l'ET): representa tota l’entitat i la seva composició dependrà del volum de persones treballadores.

Quan és obligatòria la representació dels treballadors/es?

El criteri general que estableix la normativa és que a partir de deu persones treballadores ha d’existir representació legal del personal sempre que ho demani el personal o una organització sindical. Si l’entitat té entre sis i deu, el personal també podria decidir per majoria tenir un/a representant:

  • Delegats/des de personal: per a entitats entre 11 i 30 persones treballadores, serà obligatori un delegat/da de personal. Quan se superin les trenta persones treballadores, és obligatori tenir-ne tres.
  • Comitè d’empresa: obligatori per a aquelles entitats amb més de cinquanta persones treballadores. Les entitats es guiaran per la següent taula:
Persones treballadores Membres del comitè de l'entitat
50-100 5
101-250 9
251-500 13
501-750 17
751-1.000 21
>1.000 2 membres més cada 1.000 persones treballadores, amb un màxim de 75.

Qui pot ser representant dels treballadors/es?

Els/les representants del personal s’escolliran mitjançant eleccions democràtiques on voten les persones treballadores de l’entitat de manera secreta. Podran votar en aquestes eleccions totes les persones majors de setze anys i amb més d’un any d’antiguitat a l'organització.

Quant a les persones candidates, podran presentar-se per ser escollides totes les persones que tinguin divuit anys o més i un mínim de sis mesos d’antiguitat a l’entitat, excepte que el conveni col·lectiu millori aquesta situació. Les persones escollides ho seran per un període de quatre anys.

Les eleccions sindicals tenen un procediment específic molt concret que s’ha de complir. 

Per què s'ha de tenir representació dels treballadors i treballadores?

En primer lloc, aquesta pregunta es respon d’una manera molt senzilla: perquè a partir de deu persones treballadores és una obligació normativa si ho demanen les persones treballadores o algun sindicat.

A més d’això, els/les representants del personal treballador són molt útils (i en algunes ocasions indispensables) en procediments com els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO), la creació del protocol per a l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe i el registre de plans d’igualtat, entre altres qüestions.

En aquest sentit, per exemple, si una entitat que té l’obligació no disposa de representació del personal treballador, no podrà registrar un pla d’igualtat, encara que obligui la normativa, sense parlar amb els sindicats majoritaris del sector corresponent.

Aquest és només un exemple, però hi ha moltes més situacions a les quals cal aquesta representació, per això, és recomanable seguir fil per randa el que diu la normativa i, si encara no s'ha fet, abordar aquest tema amb urgència des de l'entitat.

Per tal de resoldre dubtes en referència a la igualtat en l'àmbit laboral o altres qüestions relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Comparteix i difon