Com fer fotografies ètiques per a una entitat?
Comparteix
Una guia del Servei Civil Internacional de Catalunya explica com aconseguir crear imatges que no reforcin les situacions d'exclusió i vulnerabilitat de les persones protagonistes.
La comunicació sense una presa de consciència prèvia, ja sigui a través de textos o d’imatges, pot resultar molt perillosa. Per això és important entendre que, utilitzar la fotografia com a eina de transformació social, requereix l’adquisició d’una perspectiva crítica i una mirada ètica que permetin convertir-la en un estri capaç de denunciar situacions d’injustícia arreu del món.
Un dels recursos o ‘càpsules’ sobre justícia global que ofereix el Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI) al seu web tracta precisament aquest tema, el qual es troba íntimament relacionat amb l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme. En els darrers anys, la fotografia s’ha tornat indispensable per a moltes organitzacions, que de vegades no s’han plantejat quins límits ha d’haver-hi entre fotografiar per informar/denunciar i el respecte envers la situació de les persones a les quals fotografiem.
Com bé diuen a la guia, la fotografia pot ser una eina molt potent de llibertat d’expressió, així com “una font d’empoderament de persones i col·lectius que afronten situacions d’exclusió i vulnerabilitat que necessiten ser visibilitzades”, però cal saber com utilitzar-la.
Què és el ‘porno-drama?
El porno-drama o ‘poverty-porn’ (pornografia de la pobresa) es refereix a aquelles pràctiques dins de la fotografia que busquen generar una necessitat d’acció immediata (com la donació o la compartició a les xarxes socials) en les persones a través de l’espectacularització d’un fet o una situació de vulnerabilitat i violència. Aquestes pràctiques no ens fan preguntar-nos quins són els elements i les violències estructurals que han provocat el fet ni quins són els actors que les provoquen i qui se’n beneficia.
Segons la guia, cal desterrar aquest tipus de pràctiques, ja que només representen les persones afectades com a individus amb necessitats materials homogènies, condueixen a la caritat sense subratllar condicions estructurals, donen poder a les persones equivocades i funcionen sota les lògiques i els objectius de les grans organitzacions no governamentals (màrqueting, comunicació corporativa i beneficis fruit de les donacions).
Fotoperiodisme ètic i enfocament de drets
Tenint en compte el que s'ha mencionat anteriorment, cal saber també què s’entén per fotoperiodisme ètic. El SCI el defineix com aquell periodisme que “selecciona els fets que afecten a sectors de la societat, grups o persones en especial situació de vulnerabilitat, els drets dels quals estan en perill o han estat vulnerats, i hi aplica un anàlisi des del prisma dels drets humans”.
Per saber com fotografiar les violències cal prendre consciència, entenent com ens situem en el món i contextualitzant les situacions. Ens podem fer preguntes com: on he nascut? Què implica que sigui dona, home o que tingui una altra identitat de gènere? He pogut escollir de què volia treballar? Quins són els privilegis que em configuren com a persona i que articulen la meva quotidianitat?
A través d’aquest viatge introspectiu o pressa de consciència política es comença a estar preparat/ada per a fotografiar des d’una posició de respecte i empatia situacions de vulneracions de drets humans, com per exemple la situació d’algunes persones migrades o refugiades. Seguidament, cal preguntar-se: la fotografia reforça la situació de vulnerabilitat o la denuncia?
Consells pràctics
- Evita caure en el sensacionalisme fent fotografies que retractin les persones fotografiades com a víctimes.
- Tracta totes les religions, comunitats i cultures amb dignitat i respecte.
- Intenta desprendre’t de la perspectiva androcèntrica i utilitza un llenguatge no discriminatori ni estereotipant.
- Observa i escolta abans de fotografiar. Recorda que les persones en situacions de vulnerabilitat social sí tenen veu, per tant, són elles qui han d’explicar les seves històries i problemàtiques. Els seus testimonis haurien d’acompanyar les fotografies.
- Les fotografies poden servir per a denunciar vulneracions de drets. Fixa’t en els problemes tant visibles com invisibles i pregunta’t què pots aportar a través de les imatges.
- Pregunta sempre que puguis si les persones volen ser fotografiades. En cas que aquestes persones siguin menors, sigues el més curós o curosa possible amb els seus drets.
- Intenta fotografiar situacions que ajudin l’espectador o espectadora a reflexionar.
