Crisi de desigualtat: més de 260 milions de persones podrien caure en pobresa extrema al 2022

Les conseqüències que ha deixat la pandèmia de la covid-19, la inflació que augmenta desorbitadament el cost dels aliments i l'esclat de la guerra d'Ucraïna, conformen un panorama desolador quant a l'augment de les desigualtats. Tant és així que aquesta conjuntura pot deixar a 260 milions de persones en una situació de pobresa extrema, és a dir, vivint amb menys d'1,9 dòlars al dia, al llarg d'aquest any. Així ho determina l'informe d'Intermón Oxfam 'Tras la crisis, la catástrofe'.

Aquestes xifres fan referència només als milions de persones addicionals que es trobarien en aquesta nova situació extrema enguany. Intermón Oxfam destaca que, en total, a finals de 2022, podrien viure en situació de pobresa extrema 860 milions de persones. Aquesta situació dramàtica també es veu reflectida a través de les estimacions que diuen que el nombre de persones que patiran desnutrició podria arribar als 827 milions de persones durant el 2022.

"Si no es prenen mesures radicals i immediates, podríem estar davant el major augment dels nivells de pobresa extrema i patiment de la humanitat", alerta el director d'Intermón Oxfam, Franc Cortada. Des de l'entitat, Cortada considera que són els governs els que han de treure les persones de situacions com la fam o la pobresa, per garantir la seva salut i benestar. "Veiem una total falta de creativitat econòmica i voluntat política per a fer-ho", subratlla el director d'Intermón Oxfam.

És veritat que la pandèmia ha afectat als recursos de tots els governs, però, malauradament, un cop més, han estat els països en desenvolupament els més afectats després que se'ls negués l'accés igualitari a les vacunes i veient-se obligats a aplicar mesures d'austeritat, quelcom que ha incidit, directament, en l'augment de pobresa de països sencers.

"Aquest panorama és encara més desolador si tenim en compte els bilions de dòlars acumulats per un grapat d'homes poderosos sense gens d'interès per frenar aquesta escalada", considera Cortada. De fet, les riqueses de les persones multimilionàries s'han incrementat més des de l'inici de la pandèmia que en els anteriors catorze anys junts. I en aquesta situació, els governs continuen sense apujar els impostos a les pesones més riques.

A nivell individual, els ingressos de molts treballadors i treballadores continuen estancats o fins i tot estan disminuint arreu del món. A més, la pandèmia ha incrementat les desigualtats de gènere, ja que són les dones les que més dificultats tenen per reincorporar-se al món laboral després de les nombroses pèrdues de llocs de feina. El retrocés és evident amb les dades: al 2021, hi havia 13 milions de dones ocupades menys en comparació amb 2019; en el cas dels homes, ja s'han recuperat els nivells prepandèmia.

Pots descàrregar l'informe complet en anglès a través d'aquest enllaç.

Les conseqüències de la inflació

Les dades que presenta Intermón Oxfam són molt més preocupants que les del Banc Mundial, que estima que l'agreujament de les desigualtats podrien fer caure a 189 milions de persones en una pobresa extrema durant el 2022. L'ONG estima una xifra molt més alta tenint en compte que l'augment descontrolat de preus dels darrers mesos provocaria que 65 milions de persones més entressin en pobresa severa.

Aquesta inflació perjudica molt més les persones en situació de pobresa. Mentre que l'increment del preu dels aliments suposa el 17% de la despesa de les persones consumidores en els països més rics, en països de l'Àfrica subsahariana aquesta xifra arriba al 40% de la despesa total.  A l'Estat espanyol es va registrar, al mes de març, la pujada de l'IPC més alta regristrad des del maig de 1985, arribant fins al 9,8%, quelcom que suposa una pèrdua global del poder adquisitiu que afecta principalment a les llars amb rendes baixes.

Davant totes aquestes afectacions que han incidit tan fortament en l'augment de les desigualtats i del nombre de persones en situació de pobresa extrema, les entitats lamenten la possibilitat que els processos aconseguits en els darrers anys es puguin revertir davant aquesta sobtada crisi que ha esclatat en els darrers tres anys.

Crida per prendre mesures urgents

Per tal d'abordar aquesta crisi, Intermón Oxfam ha fet una crida per tal que es prenguin mesures urgents. Algunes d'elles són introduir impostos sobre les riqueses de manera temporal per finançar la recuperació de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19; crear un impost als beneficis extraordinaris de grans corporacions que han generat durant aquesta crisi; cancel·lar els pagaments del deute als països en desenvolupament; i incrementar els fons d'ajuda i destinar nous fons a Ucraïna i a l'acollida de persones refugiades.

Per resoldre la situació derivada per la inflació, l'organització proposa diverses mesures per abordar l'augment del preu dels aliments, que protegeixin a les persones més afectades. Intermón Oxfam també sol·licita la creació d'un fons de protecció social per ajudar als països més pobres a garantir una seguretat d'ingressos bàsica per a la seva població.