Quan incidir és lluitar per canvis estructurals

“V. intr. [LC] Una cosa, repercutir en una altra”. Segons el diccionari aquest és el significat del ver incidir. Així no caldria rebuscar gaire per confirmar que les entitats i associacions “incideixen” sobre la societat catalana. La seva repercussió passa per la dinamització social i comunitària, l’augment de la vida cultural o la protecció del medi ambient. Per l’enfortiment de la societat civil i per l’atenció social a la població que queda als marges. La repercussió, la incidència, hi és.

Ara bé, a què ens referim per la dimensió d’incidència social i política de les entitats socials? Fem un repàs a algunes de les propostes d’incidència que, en diferents àmbits i emprant eines diverses, han aconseguit conscienciar, canviar el debat públic, introduir noves problemàtiques socials a l’agenda o modificar la legislació vigent. Han aconseguit incidir.

‘Roba Neta’ en una indústria tèxtil globalitzada

Setem fa 25 anys que impulsa la campanya ‘Roba Neta’ a Catalunya. Emmarcada en una iniciativa internacional, aquest projecte té per objectiu exigir a les empreses de la indústria tèxtil “responsabilitat, compliment de drets i transparència al llarg de tot el cicle de producció”.

“Com a consumidores podem apostar pel comerç just però Roba Neta té uns objectius de canvi estructurals” afirma Clara Bara, responsable de comunicació de Setem Catalunya. L’entitat treballa per millorar les condicions laborals de les treballadores del tèxtil de la mà de sindicats i entitats del Sud global.

Darrerament han desemmascarat la “cara oculta de Shein”, denunciant la vulneració de drets fonamentals del gegant de la moda, on les treballadores arriben a fer jornades laborals de més de 75 hores setmanals. ‘Roba Neta’ denuncia les condicions laborals de diferents empreses del tèxtil amb un principi compartit: “un canvi en la indústria. Reivindiquem un canvi en profunditat i en clau feminista perquè la majoria de treballadores són dones”, explica Bara.

Precisament aquesta perspectiva feminista, imprescindible per anar a l’arrel de les injustícies al si de la indústria tèxtil, ha portat a assenyalar el 25 de novembre a l’agenda: enguany en aquesta data coincideixen el dia internacional contra les violències masclistes i el ‘black friday’. Una barreja que Setem aprofitarà per mobilitzar-se i dur a terme accions al carrer i a les xarxes. Al mateix temps, l’entitat segueix recollint signatures i aspira a aconseguir-ne un milió per pressionar -a nivell europeu- les grans marques per garantir un salari digne a les seves treballadores.

Fiscalitzar els abusos de poder

Una de les funcions més clàssiques de la incidència política és la de fiscalitzar el poder. Per exemple comprovant que els governs compleixin les seves promeses, com l’objectiu de destinar el 0,7% del PIB en cooperació al desenvolupament, o que es garanteixin els drets humans en les institucions públiques.

Ara bé, la qüestió es complica més quan es tracta de fiscalitzar els abusos de poder. Recollim un dels múltiples exemples que s’han donat al nostre país: la campanya ‘Pareu de parar-me’, promoguda per SOS Racisme. Aquesta iniciativa, que va començar a gestar-se l’any 2016, va néixer per denunciar les identificacions policials per perfil racial. Malgrat que aquest tipus d’identificacions discriminatòries estan prohibides a l’Estat espanyol se segueixen practicant i justificant legalment. El rerefons: la vinculació de la diversitat racial amb la delinqüència i associar el fet de no ser blanc amb no ser espanyol. Dues premisses que ni són certes ni justifiquen un abús de poder per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

La campanya compta amb un ampli repertori d’accions i eines que poden ser de gran utilitat i referència. En l’àmbit de l’autoprotecció i coneixement de drets, ‘Pareu de parar-me’ va editar una guia on es recull pas per pas què pot fer i quins són els drets d'una persona que està patint una identificació per perfil racial, així com recomanacions per a les persones que en siguin testimoni.

Amb aquesta iniciativa SOS Racisme ha combinat la denúncia pública i cura de les persones identificades, per exemple a través de l’aplicació mòbil habilitada per alertar identificacions, i l’anàlisi de dades. L’informe publicat l’any 2018, ‘L’aparença no és motiu’, aportava una dada que evidencia la seva raó de ser: a Catalunya per cada persona espanyola identificada, la policia n'atura 7,4 d’origen estranger.

A més de la recollida de dades i la denúncia, ‘Pareu de parar-me’ ha acollit també la creació artística amb l’obra teatral que duu el mateix nom de la campanya i ha acompanyat un litigi estratègic davant el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg per la identificació per perfil racial d’un veí de Santa Coloma de Gramenet.

Visibilitzar i traduir les dades

Un altre element pràctic per a la caixa d’eines d’incidència de les entitats són els estudis, les dades que descriuen la realitat social. Les institucions públiques es dediquen a recopilar i publicar aquest tipus d’informació, però qui pot relacionar les dades amb l’experiència qualitativa que tenen les entitats a peu de carrer? Doncs aquesta és la funció que desenvolupa des de fa una dècada l’INSOCAT, l'informe d'indicadors socials publicat per la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

Aquests estudis, que aviat publicaran quinzè informe, volen vincular entitats i les dades crues. “L’INSOCAT ens serveix per crear un discurs” explica Teresa Crespo, membre del consell assessor de la publicació. “No ens limitem a fer una denúncia, sinó que plantegem una sèrie de propostes”, explica Crespo, que en valora especialment el procés d’elaboració. “És un pont entre el professorat universitari i les persones tècniques d’entitats que participen en els focus grups”.

L’INSOCAT compta amb un vessant qualitatiu a partir de la qual les entitats poden narrar la realitat que observen i contrastar-la amb les dades. Una combinació que permet una millor anàlisi de la situació, ja sigui per afinar i desenvolupar nous projectes des de les entitats, o bé per fer una denúncia pública en les presentacions dels informes que es duen a terme a ECAS.

Desobediència civil per tombar murs

En darrer lloc, però no menys important, hem de tenir en compte accions de desobediència civil que han incidit en qüestions concretes de la societat catalana. Des de l’històric moviment dels insubmisos, que va aconseguir acabar amb el servei militar obligatori a l’Estat, fins a la Plataforma ‘No al Pla Caufec’, que durant dècades ha lluitat per la preservació ambiental i en contra de l’especulació immobiliària a la falda de Collserola, Catalunya ha comptat amb una llarga tradició de desobediència civil per a la transformació social.

Veiem un cas recent que, a més, ha suposat un punt d’unió de gran part del moviment associatiu d’un barri: Can Batlló. Aquest antic recinte fabril, situat al barri de Sants de Barcelona, va romandre tancat durant dècades malgrat, un cop acabada la seva activitat industrial, l’ordenament urbanístic contemplava la seva obertura com a espai públic.

Al llarg d’anys, especialment concentrat en els dos anys previs a la seva obertura, la ‘Plataforma Can Batlló és pel barri’ va articular una demanda clara: tombar els murs del recinte industrial i reconvertir-lo en un espai comunitari. Per fer-ho va comptar amb el suport i simpatia de pràcticament la totalitat de les entitats, associacions i col·lectius del districte.

Uns suports que es van canalitzar en un compte enrere: van avisar al govern municipal que el juny del 2011, entrarien a l’espai. A partir d’aquí van desplegar un ampli repertori d’accions, basant-se en la mobilització social i la legitimació social. Dos anys intensos en què la pressió social i política es va anar incrementant fins al punt que poques setmanes abans d’exhaurir el termini, l’alcaldia de Barcelona encapçalada per Xavier Trias, va cedir l’espai a la Plataforma com un equipament social autogestionat. L’11 de juny de 2011 començava una nova etapa amb la primera obertura al recinte del què una dècada després ha esdevingut un referent d’autogestió dels denominats “béns comuns urbans”.